Fa ben poc anunciava el govern israelià amb triomfalisme la firma de l’acord Abraham amb els Emirats Àrabs Units (EAU), una coalició de petits estats del Golf Pèrsic mundialment coneguts per les seves rendes petrolieres i el seu tren de vida luxós.

Al llarg de tota la història de la humanitat, el monopoli de la violència i la supremacia bèl·lica han sigut claus per al manteniment dels imperis, els senyorius o els estats. Gaudir d’un nombrós exèrcit, així com de grans generals i especialistes en el món militar, ha permès a les elits perpetuar-se en el poder, eixamplar els seus dominis o defensar-se d’atacs externs.

La Segona República va ser el primer experiment democràtic del segle XX a Espanya. La seva fi després de la guerra civil espanyola (1936-39) ha fet que en tinguem un record positiu; però els canvis que impulsà foren reals o en conservem un record idealitzat?

Justiciers emmascarats pels carrers de Nova York, un superhome de color blau que és un déu, uns Estats Units d’Amèrica (EUA) que van guanyar la Guerra del Vietnam i un extraterrestre gegant que posa punt final a la Guerra Freda.

Abans de parlar de Juan González de Mendoza, cal situar-nos al context de la Monarquia Hispànica a finals del segle XVI i principis del XVII. En aquell moment, la monarquia pretenia un projecte imperial ibèric, com és el cas de Felip II i el seu projecte planetari.

Durant gairebé tres anys, la política mundial va tenir un dels centres de gravetat més importants a Espanya i la seva guerra civil (1936-39). La internacionalització del conflicte començà ben aviat.