El dia 11 de setembre de 2001 vàrem ser testimonis d’un canvi de paradigma en els fonaments de la llibertat i la seguretat com la coneixíem. Des de la caiguda del mur de Berlín que ningú imaginava una guerra contra un enemic capaç de subvertir el sistema democràtic-liberal.

La perla Peregrina és una peça única al món, per les seves dimensions i la seva forma de llàgrima. Es tracta d’una joia de gran antiguitat i particularment especial. El seu nom prové del terme peregrí, que al segle XVI significava estrany. A partir de les obres d’art en què apareix la Peregrina, podem seguir-ne la història i els diferents propietaris que va tenir, des de la corona espanyola i famosos col·leccionistes fins a l’actriu Elizabeth Taylor.

La Segona República va ser el primer experiment democràtic del segle XX a Espanya. La seva fi després de la guerra civil espanyola (1936-39) ha fet que en tinguem un record positiu; però els canvis que impulsà foren reals o en conservem un record idealitzat?

Espàrtac és un d’aquells personatges que ha inspirat a músics, escriptors, cineastes i revolucionaris. Per a Karl Marx era «el millor company que l’antiguitat podia oferir» i Karl Liebknecht i Rosa de Luxemburg van anomenar al seu moviment revolucionari “La Lliga Espartaquista”.

És una tarda tranquil·la de dimarts i ens citem amb la Teresa Vinyoles al casc antic de Barcelona o, com encara diu la gent gran, “a Barcelona”. Baixant per carrer dels Comtes, ens trobem a la plaça de Sant Iu i entrem al jardí del Museu Marès.

L’editor (i una mica, també historiador) Gonzalo Pontón afirmava en una entrevista a Ab Origine que allò que més èxit té en el món editorial de les ciències socials i humanístiques és la història. Però també és cert que els dies heroics en què ell mateix fundà Crítica (1976), quan l’assaig històric es venia prou generosament a Espanya han acabat.