El dia 27 d’octubre de 2016, durant la sessió d’investidura del president del Partit Popular Mariano Rajoy al Congrés dels Diputats, el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va afirmar que “Las dos instituciones tradicionales a prueba de crisis son la Monarquía y el PNV, bien unidos por la Cruz de Borgoña”.

Origen de la Creu de Borgonya

La Creu de Borgonya és una variant de la Creu de Sant Andreu en la que els troncs que formen la creu estan representats amb els seus nusos als llocs on es van tallar les branques. Aquesta representació va arribar a Espanya perquè Felip I de Castella, conegut com «el Bell», es va fer incloure la creu a partir de 1506 als seus uniformes i escuts d’armes i a les seves banderes, ja que Sant Andreu era el patró de Borgonya, lloc d’origen de la seva mare Maria.

No va ser fins el 1525 que la Creu de Borgonya es va reconèixer totalment com a emblema de la Monarquia Hispànica. Aquell any la bandera va ser utilitzada per primer cop com a insígnia espanyola a la batalla de Pavia, conflicte dut a terme el dia 25 de febrer, on les tropes espanyoles van vèncer a les franceses. Com a conseqüència del resultat final, el rei francès Francesc I va haver de renunciar, mitjançant el tractat de Madrid, al Milanesat, als Països Baixos espanyols, al Regne de Nàpols, a l’Artois i a Borgonya. A més, la victòria de l’emperador va donar l’hegemonia d’Itàlia de Francesc I a Carles V. Durant tota l’Edat Moderna els regiments d’infanteria de la Monarquia hispànica i les unitats militars de l’Exèrcit espanyol de la Casa d’Àustria, conegudes com a terços, van continuar utilitzant la bandera de la Creu de Borgonya.

La Creu de Borgonya i la simbologia carlina

La borgonyona va ser incorporada progressivament al moviment carlí a partir de 1833. Anteriorment, havia estat substituïda com a bandera d’Espanya per la bandera actual, a partir de que es va canviar l’emblema per a les naus de l’Armada. El carlisme; que defensava els privilegis, la monarquia i els furs i que sentia un cert enyorament de l’Antic Règim i un gran patriotisme espanyol; és probable que adoptés la Creu de Borgonya perquè li feia recordar l’època de màxim esplendor de la Monarquia hispànica. Els carlistes la van arribar a utilitzar durant la Primera Guerra Carlina de 1833, encara que també era la bandera de les forces regulars liberals de la reina Isabel II i dels partidaris d’assentar les bases d’un sistema liberal a Espanya.

Imatge de la desfilada victoriosa feixista després de la caiguda de Bilbao. 19 de juny de 1937. Font: llibertat.cat

Imatge de la desfilada victoriosa feixista després de la caiguda de Bilbao. 19 de juny de 1937. Font: llibertat.cat

De totes maneres, l’Aspa de Borgonya no es va convertir pròpiament en l’emblema polític carlí fins el 24 d’abril de 1935, quan el grup paramilitar clandestí Requetè es reorganitzà. Els requetès carlins i els tradicionalistes, partidaris al bàndol nacional durant la Guerra Civil, van continuar utilitzant l’emblema. L’objectiu dels requetès, també anomenats boinas rojas, era defensar la religió catòlica i oposar-se al marxisme, segons afirma Román Oyarzun al llibre Historia del Carlismo. A més, entre 1936 i 1939 la Creu de Borgonya va ser el símbol distintiu que marcava les cues dels avions de l’Exèrcit de l’Aire.

La Creu de Borgonya, el nacionalisme basc i la monarquia espanyola

El secretari general de Podem no s’equivocava quan atribuïa, durant el discurs d’investidura de Mariano Rajoy, la Creu de Borgonya a la monarquia espanyola, ja que aquesta es va mantenir a l’escut monàrquic fins a la proclamació de l’actual rei Felip VI.

Ara bé, quina relació té el nacionalisme basc amb la Creu de Borgonya? Doncs resulta que el nacionalisme basc es va veure influenciat a finals del segle XIX per la mentalitat carlina. Sabino Arana, fundador del Partit Nacionalista Basc, es proclamava profundament carlí i considerava que les seves pàtries eren Espanya i Biscaia. Tot i així, va patir una transformació mental a partir de 1882, quan va començar a dubtar sobre quina era la seva pàtria real després de que al seu germà Luis un home de Santander li hagués dit que era un mal espanyol degut a que si els biscaïns tenien furs “no servien a l’exèrcit espanyol ni contribuïen amb diners al Tresor de la Pàtria” (El despertar de la conciencia nacional vasca). Arana era monolingüe castellà però va aprendre perfectament l’èuscar. A més, va estudiar a fons la història i les lleis de Biscaia. Després d’un any d’haver tingut aquella conversa amb el seu germà en la que aquest li va explicar la seva vivència amb l’home de Santander, Sabino Arana va admetre que la seva única pàtria era Biscaia.

La Creu de Borgonya va ser utilitzada per primer cop pel nacionalisme basc l’any 1922, quan va ser adoptada com a emblema de l’Euzko Mendigoizale Batza (Associació de Muntanyencs Bascos). La bandera dels “mendigoizales” tenia la Creu de Borgonya de color verd i una vora vermella que la rodejava. Aquesta variant de l’Aspa de Sant Andreu també va ser incorporada posteriorment al Jagi-Jagi, una escissió sabiniana del Partit Nacionalista Basc.

Ensenya del batalló Jagi-Jagi. Font: Lubakikoak

Ensenya del batalló Jagi-Jagi. Font: Lubakikoak

Al País Basc i a Navarra, durant la Guerra Civil, la Creu de Borgonya va estar present als dos bàndols ja que la portaven els requetès (grup carlista espanyolista favorable al bàndol nacional) i els gudaris biscaïns, seguidors de les idees de Sabino Arana, que van lluitar en el bàndol republicà. L’Aspa de Sant Andreu que duien els nacionalistes bascos era la variant de color verd i la que duien els requetès era la de color vermell. Una altra diferència entre les dues creus és que la utilitzada pels gudaris tenia a cada braç dos nusos a un costat i un tercer a l’altre; en canvi, la creu adoptada pels carlins estava formada per quatre nusos disposats a la mateixa altura.

Els gudaris (soldats o guerrers en èuscar) eren les persones que formaven l’Eusko Gudarostea, l’exèrcit del Govern d’Euzkadi durant la Guerra Civil. Aquest cos militar va passar a formar part de l’Exèrcit Popular de la República. Una de les hipòtesis del perquè els gudaris biscaïns duien l’Aspa de Borgonya és la influència del carlisme en el nacionalisme basc que acabem de veure.

En canvi, Aitor Estevan, representat jeltzale al Congrés dels Diputats, va desvincular l’origen carlí i monàrquic de la Creu de Borgonya verda utilitzada pels gudaris biscaïns a la guerra. Ell donà la versió de que la Creu de Sant Andreu que apareix a la ikurriña i que va ser utilitzada pel gudaris biscaïns és originàriament vermella per la batalla d’Arrigorriaga (pedra vermella, en èuscar) i que més tard va ser representada en verd per les fulles de l’Arbre de Gernika i pels Furs.

Segons els nacionalistes bascos, la Creu de Sant Andreu la va incorporar Sabino Arana no pel seu ideari carlí sinó perquè la batalla d’Arrigorriaga (o de Padura) va succeir el dia de Sant Andreu. Aquest conflicte, que és un “símbol de la independència basca per a Sabino Arana” segons Aitor Estevan, és un enfrontament imaginari entre les tropes lleoneses i les biscaïnes dirigides per Jaun Zuria (“el senyor blanc”), mític primer senyor de Biscaia.

Batalló ‘Loiola’ de l’Euzko Gudarostea davant de l’Arbre de Guernica l’any 1937. Font: Auñamendi Eusko Entziklopedia

Batalló ‘Loiola’ de l’Euzko Gudarostea davant de l’Arbre de Guernica l’any 1937. Font: Auñamendi Eusko Entziklopedia

Poques obres fan referència a la figura real o imaginària de Jaun Zuria. Per aquest motiu el seu nom sempre ha anat acompanyat de polèmica entre historiadors, escriptors i polítics. Segons les primeres referències escrites sobre aquest personatge; les obres de Pere Alfons de Portugal, comte de Barcelos, (Livro das Linhagens) i de l’historiador biscaí Lope García de Salazar (Crónica de Siete Casas de Vizcaya y Castilla); Jaun Zuria va ser un home d’origen llunyà que va arribar a les costes biscaïnes a finals del segle IX. En aquell moment resultava que els biscaïns estaven obligats a pagar tribut a un comte asturià que es deia Moniño. Diu la llegenda que el Jaun Zuria va oferir ajuda als biscaïns a canvi de convertir-se en el seu senyor. Quan Moniño va anar a reclamar el pagament del tribut, el Senyor Blanc es va negar a fer-ho. Aquest fet va provocar enfrontaments entre el comte i el senyor a diversos indrets, sent el més significatiu el de Padura, ja que va ser a on els biscaïns van vèncer. Els guanyadors de la batalla van perseguir als derrotats fins a l’arbre de Luyando. Per la quantitat de sang que es va derramar a la batalla, al camp on es van produir els fets se li va donar el nom d’Arriorriaga, que, com hem mencionat anteriorment, en èuscar vol dir pedres vermelles.

Per saber-ne més...

DE OTÁLORA, Óscar. ¿Se lió Pablo Iglesias con la cruz de Borgoña? ElCorreo.com. 28 d’octubre de 2016. 

ELENTIR. La Cruz de Borgoña sí que fue utilizada por el nacionalismo vasco: el Euzko Gudarostea. Contando Estrellas. 27 d’octubre de 2016. 

EUROPA PRESS. PNV critica el “doble insulto” de Iglesias “a la inteligencia y a los gudaris” con su alusión a la cruz de Borgoña. La Vanguardia. 28 d’octubre de 2016. 

VILLA, Imanol. La leyenda de Jaun Zuria. ElCorreo.com. 21 de febrer de 2010.