Actualitat

Mahmut Ahmadinejad (centre) rodejat per la Guàrdia Revolucionària mostra la perfecta simbiosi entre el poder espiritual ostentat al país pels aiatol·làs i el poder militar executiu concedit a la Guàrdia Revolucionària des dels inicis del 1980. Tot i que durant les primeres eleccions del 1979 els aiatol·làs ocuparen fins a un 90% dels escons al Parlament, en l’actualitat el reialme religiós ha estat substituït per membres vinculats a les IRGC i per tecnòcrates (ambdues etiquetes no exclusives). Font: en.qantara.de
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Iran, multipolaritat i divisions de poder a la República Islàmica

L’arribada de Rohaní al poder l’any 2013 i la seva reelecció a les eleccions de Maig de 2017 han conduit la República Islàmica, a través de principis pragmàtics i moderats, a la normalització de les relacions amb la comunitat internacional. Tot i així, els reptes de futur de l’Iran contrasten amb la realitat multipolar que existeix el país on el president no gaudeix del control executiu de les seves decisions polítiques.
Allemagne, Berlin. 2 mai 1945. Le drapeau rouge flotte sur les to”ts du Reichstag
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El combat per la història en la derrota del nazisme

L’objectiu d’aquest article es basa en analitzar quins van ser els actors decisius en la derrota del nazisme y de les Forces Armades alemanyes en termes bèl·lics durant la Segona Guerra Mundial. També es proposa una reflexió sobre el veritable combat entaulat després d’aquesta contesa entre les grans potències vencedores –Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques i Estats Units d’Amèrica- a nivell fílmic, econòmic i cultural per tal de fer prevaldre sobre l’opinió pública mundial el relat propi de cadascuna d’aquestes potències en tot el referent a la derrota de Hitler.
Iranian_Revolution_in_Shahyad_Square
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Crònica de la Revolució iraniana

L'Iran del xa Pahlavi havia iniciat una Revolució Blanca que havia permès equiperar el país a altres potències occidentals, però això no s'havia vist traduït en uns beneficis per a la població ni en llibertats socials o polítiques. La repressió cada vegada major duta a terme per agents com la temuda Savak va portar a una revolució que va expulsar el xa i que, mica en mica, va anar virant cap a una forma de govern sense precedents històrics: una República Islàmica.
An angry Albanian mob, with Albanian National Flags, near the town of Domorovce, Kosovo, prepare to protest as long as Serbians keep the roads blocked. After two Serbian men disappeared, the Serbians believed the Albanians abducted the men and began to make threats and road obstructions to stop the Albanians from traveling safely through town. Albanians began to form a mob to confront the Serbians until United States Army and Russian Kosovo Force (KFOR) troops made a wall between the opposing sides. Task Force Falcon, Operation Joint Guardian, 14 August 2000.
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

L’Albània ètnica, la Gran Albània, un projecte controvertit

Aquestes últimes setmanes, la qüestió de la possible constitució d’una “Gran Albània” ha tornat a centrar bona part de l’interès polític dels Balcans. Dirigents de Macedònia, de Sèrbia, d’Albània, de Kosovo… n’han parlat, de vegades amb un to que no fa presagiar res de bo.
Gravat de la Universitat de Cervera
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La inauguració de la Universitat de Cervera

La Universitat de Cervera no va ser un regal gratuït de Felip V per la seva fidelitat durant la Guerra de Successió ja que la ciutat no hauria pogut mantenir aquesta lleialtat perquè no tenia cap guarnició. Les autoritats cerverines van magnificar-la per tal d’aconseguir compensacions econòmiques.
L’Apoteosi de Montserrat. Enric Cristòfor Ricart i Nin. 1931. Arxiu del Monestir.
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Mare de Déu trobada, patrona de Catalunya.

Al monestir de Santa Maria de Montserrat, fundat fa més de mil anys, guarda la talla de la Mare de Déu de Montserrat, una verge bruna coneguda popularment com la Moreneta, que ha gaudit i gaudeix de gran devoció tant al Principat de Catalunya, d'on és la patrona des de 1881, com a l'estranger. El monestir de Montserrat ha estat molt lligat tant al Principat com al moviment polític conegut com a catalanisme.
DSC_0010
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Templers: la Història més enllà de la llegenda

Ressenya de l'exposició Templers en què s'explica els seus orígens i evolució, parlant dels mites i també de la seva relació amb el territori català.
cartell2
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Crònica del debat “Nacionalisme, passat i present”

El debat sobre nacionalisme, que es va dur a terme a la Facultat d'història i georgrafia de la UB, va ser enriquidor i tractat des de diferents punts de vista.
portada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El Sàhara Occidental, una descolonització inacabada

L’any 1975 es signaven a Madrid els Acords Tripartits pels quals Espanya cedia al Marroc i Mauritània el Sàhara Occidental. Desprès de la Marxa Verda i de la conseqüent ocupació del territori, milers de sahrauís continuen dividits a l’espera de solucionar un conflicte que és bàsicament una qüestió de descolonització. Realitzem un repàs als principals esdeveniments succeïts des de finals dels anys 60, amb el sorgiment dels primers moviments nacionalistes saharauis organitzats, fins arribar a la nostra contemporaneïtat, on davant de la situació de bloqueig de les negociacions, cada cop són més les postures que es plantegen el retorn a la lluita armada.
escocia
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Escòcia: un distanciament progressiu

L'increment de l'independentisme ha coincidit just en el moment de la crisi econòmica i institucional europea més important dels últims 40 anys. El referèndum escocès del 2014 sumat a la nova voluntat de repetir-lo de cara la tardor 2018 així ho mostra.
Els pilars d'Europa CaixaFòrum (48)-C(A)
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Els pilars d’Europa: un propòsit desdibuixat

Fem una breu ressenya sobre l'exposició "Els pilars d'Europa l'Edat Mitjana al British Museum" per buscar-ne els punts forts i les mancances més importants.
Adolfo Suárez en el seu nomenament com a cap del govern. A darrere es pot veure el rei Joan Carles I. Font: La Vanguàrdia
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Combatre la llarga ombra del Franquisme

Més de 40 anys després de la mort de Franco i l’inici de la Transició, encara queden restes del franquisme als nostres carrers i a les nostres institucions. Què va suposar realment la Llei d’amnistia pels antics polítics franquistes i per què encara avui en dia no s’ha condemnat el règim dictatorial? Aquest article reflexiona sobre la dèbil desfranquització de l’estat espanyol i sobre la necessitat d’estudiar històricament aquesta etapa.
Jordi Vives (esquerra) Marc Comerma (centre) i Ferran Gallego (dreta), en un moment de la internvenció del professor de la UAB. Font: Ab Origine
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Un dia de presentació a la UAB, acompanyats per Ferran Gallego

Un èxit en la presentació de la revista Ab Origine a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb un conferència sobre la nova cara del feixisme a França, titulada "Le Pen i la nova cara del feixisme"
imatge portada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

It Did Happen There: Repàs històric del populisme als Estats Units

Els Estats Units són i han estat històricament un país amb moviments populistes emergits en èpoques de crisi econòmica i descontentament popular. A través d’una breu definició del concepte, aquest assaig fa un repàs històric a diversos casos de “populisme” al país amb l’objectiu de trencar amb la idea de l’excepcionalisme estatunidenc i comprendre el fenomen Trump com a element emmarcat en les dinàmiques socials i de lideratge amb profundes arrels històriques dins la tradició política dels EUA.
Propaganda Ustasha PORTADA
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Croàcia i el seu passat nacionalista

Són nombrosos els estudis que apunten un augment progressiu del vot d’extrema dreta a Europa en els darrers anys, Croàcia n’és un exemple. Un recorregut a través de la seva història recent ens permet veure els orígens del nacionalisme croat i el motiu pel qual les seves idees segueixen vigents. Malgrat ens pugui semblar que aquesta és una realitat molt llunyana a la nostra, és una prova del que succeeix quan un estat ignora la memòria històrica i passa per alt la necessitat de reconciliar-se amb el passat.
Fotografia del Collet de Santa Magdalena (Berga) on veiem l’estat de les vies al segle XIX. Font: Arxiu Manuel Sistach i Tomàs
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Mineria del carbó al Berguedà: un exemple de deslocalització econòmica (I)

Actualment Catalunya viu les conseqüències de la deslocalització industrial, en aquesta sèrie d'articles arribem a l'origen d'un sector que fou punter a Catalunya, la mineria, i que a dia d'avui pràcticament ha desaparegut. En la primera entrega veiem els origens de la mineria al Berguedà, des de finals del segle XVIII fins que el sector ja s'està consolidant durant les últimes dècades del segle XIX.
Atac a la policia tsarista durant els primers dies de la Revolució de febrer de 1917
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Revolució de Febrer de 1917: acció espontània?

La Revolució de Febrer de 1917 és un esdeveniment clau de la Revolució Russa. Avui en dia, encara però, crea controvèrsia fins a quin punt aquesta va ser organitzada o va ser simplement una resposta espontània. En aquest treball confrontarem les visions i reflexions de diferents autors en el context, per avaluar quins són els punts de disputa i apropar-nos a la resposta d’aquesta pregunta.
Imatge aèria del barri del Poblenou que ens mostra la gran concentració de fàbriques i magatzems que havia arribat a tenir.
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

L’allargada ombra del modernisme al patrimoni industrial de Barcelona

El modernisme es sol considerar l'estil arquitectònic més emblemàtic de la ciutat de Barcelona, en aquest article plantegem la necessitat de preservar i recuperar un altre patrimoni clau de la ciutat, l'altra cara de la moneda de l'època modernista, la obrera, el patrimoni industrial de la Ciutat Comtal.
1280px-thumbnail
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

No som al 1917

Amb motiu del centenari de la Revolució Russa de 1917 i la consumació de la fi de l'ordre liberal que havia començat la Primera Guerra Mundial (1914-18), molts veuen amb preocupació els nostres temps com un paral·lelisme d'allò que s'esdevingué a principis de segle XX. Però fins a quin és legítim fer aquesta classe d'afirmacions?
Arribada de la marxa pagesa a Barcelona el 29 de gener de 2017. Font. Pere Virgili. Diari Ara
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La força de la pagesia

La Marxa Pagesa del passat 28 de gener de 2017 ha estat una acció que ha fet recordar la importància i la força d’Unió de Pagesos. Aquesta suscita moltes preguntes. Quin sentit històric té aquesta mobilització i el sindicat? Com és que emmarca les propostes al voltant d’un suposat model de país? Com és que propugna el canvi d'estructures socials al camp perquè aquest quedi en mans dels pagesos? Hem de parlar de l’evolució de la pagesia catalana a través de la classe social o el moviment social? Una radiografia general en clau sociopolítica i econòmica ens permetrà respondre a aquestes preguntes i generar-ne de noves per al futur.
Fotografia de l'assalt al Cuartel Moncada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La Cuba neocolonial: L’assalt al Cuartel Montcada (III)

Arribats en aquest punt, moments abans de l'assalt al Cuartel Moncada, convé centrar- nos en la figura d'un jove Fidel Castro al voltant del qual s'aglutinaven un gran nombre de persones de diferents àmbits socials, de classe mitjana i d'una edat que anava entre els 20-35 anys. El grup en si no tenia encara cap nom oficial ja que ells tan sols s'autoanomenaven com a "Movimiento", malgrat això i de portes en fora aquest grup de joves activistes seran coneguts amb diversos noms com Generación del Centenario, Generación del Moncada i finalment Movimiento 26 de Júlio, en commemoració a la data en que s'assalta el Cuartel.

Fidel Castro ha afirmat en diverses ocasions que en un primer moment no pretenia organitzar i liderar un moviment o una organització sinó que pensava limitar-se a actuar dins de tot aquest procés de mobilització social canalitzat a través del moviment estudiantil.
Manifestació universitaria del FEU contra la dictadura de Batista
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La Cuba neocolonial: una illa de corrupció i repressió (II)

Segon article de Marc Castells sobre la història de Cuba després de la indepència d'Espanya. En aquest, es tracta la dictadura de Fulgencio Batista i les víctimes mortals que això va comportar. Aquest oposició va ser molt forta entre els estudiants, on va aparèixer un jove Fidel Castro.
Ingenio Tinguaro. Coleccion de vistas de los principales ingenios de azucar de la Isla de Cuba.
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La Cuba neocolonial. Una illa de corrupció i repressió

Aquest és el primer de tres articles en que Marc Castells ens endinsarà a la història de Cuba. La independència d'Espanya comportà una nova dependència, aquest cop als Estats Units, que pretendran controlar econòmicament i política la illa. És necessari repassar aquest neocolonialisme, caracteritzat per una forta repressió a les classes populars, per entendre la posterior Revolució Cubana que portarà Fidel Castro al capdavant del país.
Antonio Gutierres, President de la Organització de les Nacions Unides (2016)
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Reptes del nou secretari general de les Nacions Unides Antonio Gutierres

L’entrada del 2017 va suposar el relleu al secretariat general de Nacions Unides. L’arribada de Antonio Gutierres en substitució de Ban Ki Moon condueix a una institució amb més de 50 anys d’història a la obligació inexorable de continuar renovant-se per fer front els reptes globals.
Després d’ocupar la posició d’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR) durant més de 10 anys, el passat 13 d’Octubre, el Consell de Seguretat de Nacions Unides va donar el seu vist i plau a l’arribada de l’exprimer ministre socialista portuguès Antonio Gutierres a la Vanguardia de la secretaria general de Nacions Unides.
Malgrat que l’Assemblea General de Nacions Unides és el fòrum de discussió internacional on s’aproven importants estratègies pel desenvolupament econòmic com ara l’agenda post-2015, cal aclarir que les principals decisions de la política internacional queden confinats a les decisions preses pel seu Consell de Seguretat, el qual està composat per la Xina, Rússia, França, Gran Bretanya i els Estats Units (tots amb dret de vet).
En un món on la vella política derivada de les decisions dels estats-nacions és una realitat en perill d’extinció, cal preguntar-nos doncs, quins són els principals reptes que afronta al càrrec el nou secretari general Antonio Gutierres?

constitucion-1978
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La Constitució Espanyola. Què estem (o no) celebrant?

Cada 6 de desembre es commemora la ratificació, per part de la població espanyola, de la Constitució Espanyola, aquell dia de l'any 1978. És important veure quin significat històric té aquesta i les seves conseqüències, que encara es fan paleses en l'actualitat i surten a relluir en dies com aquest.
1474728577_740296_1474729409_noticia_normal_recorte1
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El referèndum del 25 de setembre i el resorgiment de les tensions ètniques a Bòsnia i Herzegovina

El passat 25 de setembre és va realitzar un referèndum a la República Srpska per declarar el dia 9 de gener com a festa nacional. La celebració d'aquest referèndum portà a un creixement molt important de la tensió entre les diferents ètnies que conviuen en aquest estat balcànic. Fent un repàs sobre la història del país des de que formava part de l'antiga Iugoslàvia fins a l'actualitat entendrem el perquè d'aquesta tensió.
portada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

L’espiral de violència a Síria: obstacles per la resolució del conflicte

Després de cinc anys de guerra, la situació a Síria ha marcat un punt de no retorn amb gairabé 500.000 morts, 5 milions de refugiats i 6 milions de desplazats interns. Per entendre com la guerra al país mediterrani cal atendre a raons internes vinculades principalment a la gran fragmentació de l'oposició siriana i a la seva relació amb el règim de Damasc, així com a raons externes, lligades a la interacció de les grans potències internacionals i el fracàs derivat de les negociacions internacionals.
sy-1
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La Síria Contemporània, construcció del Partit Baas i el paper dels Assad

L'actualitat del conflicte sirià apareix diàriament en els mitjans de comunicació, aspectes com la configuració del territori o l'establiment dels poders són processos molt desconeguts, això comporta que existeixi la necessitat d'una anàlisi amb perspectiva històrica més profunda.
eljaciment-heroi
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El Born, epicentre de la lluita de memòries

No hi ha cap espai museístic en aquest país tan polèmic com el Born Centre de Cultura i Memòria, ni cap jaciment arqueològic que desperti tantes passions i exalti tant els ànims i desànims col·lectius. En aquest article ens proposem aproximar-nos a una explicació de per què això és així, partint d'un molt breu repàs de l'origen i significat del concepte 'memòria' i amb la intenció de demostrar que el jaciment del Born ha estat l'enclusa on, durant dues dècades, han colpejat insistentment els malls enfrontats d'una veritable 'lluita de memòries'.
trump
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La fi del somni nordamericà

La desigualtat social creixent, la pobresa galopant, el descontent provocat per la desindustrialització, etc. ja eren problemes als quals els EUA s'havien d'enfrontar abans de la caiguda del Mur de Berlin, però que les diferents administracions nordamericanes d'ençà llavors no han pogut o volgut parar. El triomf de Donald Trump ha sigut possible gràcies a uns sectors de la població que s'han anat empobrint i que percebien com els interessos de Wall Street tenien total preferència sobre els de la nació on vivien.
maniperpinya
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Occitanie-Pays Catalan: qüestió de supervivència (II)

La darrera reforma territorial francesa ha estat interpretada pels nord catalans com un nou atac a la seva identitat. És per això que reclamaren la incorporació de l’afegitó Pays Catalan a la macroregió d’Occitaine on se’ls ha inclòs. La campanya per modificar la nomenclatura de la regió és la última demanda que formula la Catalunya Nord en clau nacional, però està immersa en un llarg procés de lluita pel reconeixement de la identitat. En aquest article es farà una aproximació històrica a la resistència contra l’assimilació dels nord catalans al llarg del segle XIX.
Milers de persones es manifesten pels carrers de Perpinyà a favor d'Occitània-País Català com a nom de la macroregió del sud de França, el 10 de setembre de 2016. (horitzontal) 4640#Agencia ACN
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Occitanie-Pays Catalan: qüestió de supervivència (I)

La darrera reforma territorial francesa ha estat interpretada pels nord-catalans com un nou atac a la seva identitat. És per això que reclamaren la incorporació de l’afegitó Pays Catalan a la macroregió d’Occitaine on se’ls ha inclòs. La campanya per modificar la nomenclatura de la regió és la última demanda que formula la Catalunya Nord en clau nacional, però està immersa en un llarg procés de lluita pel reconeixement de la identitat. En aquest article es farà una aproximació històrica a la resistència contra l’assimilació dels nord-catalans al llarg dels segles XVII i XVIII.
feliiiiipeeee
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Auge i caiguda de les esquerres

La reconstrucció europea després de 1945 i el creixement econòmic posterior va permetre l'acceptació àmplia de les idees socialdemòcrates de caire keynesià. Aquestes van permetre la construcció dels estats del benestar europeus. Però la pèrdua de la capacitat revolucionària de l'esquerra europea i la consolidació de la societat de consum van permetre la falta d'alternatives a partir de la crisi del petroli de 1973 i l'assalt al poder de la nova dreta liberal. Una situació que s'arrossega fins a avui dia.
20161029-636133692674735285_20161029202440-kk5c-u411426127501zyb-992x558lavanguardia-web
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

PSC-PSOE i catalanisme. Una relació difícil

La relació tensa entre el PSOE i el catalanisme no parteix de l’actualitat ni tan sols dels anys precedents. Aquesta es produeix des dels seus inicis i és transcendental per entendre la seva acció política actual a Catalunya.
Aparició pública de Mohammed VI en un dels seus discursos reials
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El triumvirat marroquí: PJD, Makhzen i Mohammed VI després de les eleccions

Quina ha sigut l'evolució del PJD fins l'arribada al poder l'any 2011? Anàlisis de l'estructura interna del poder marroquí
Desenes de milers de persones han marxat per les principals ciutats del país exigint celeritat als líders polítics per arribar a un acord com més aviat millor. Font: Reuters, El País
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

De l’eufòria a la incertesa: la victòria del NO en el plebiscit per a la pau de Colòmbia

Amb el triomf de l'opció de NO ratificar els acords de pau entre el govern de Colòmbia i la guerrilla de les FARC s’acaba el temps, ja que tota la societat colombiana té clar que el destí final ha de ser la pau i que aquesta haurà de sobreposar-se als interessos polítics particulars.
3
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Simon Peres i els Acords d’Oslo

La voluntad de buscar una solución diplomática a la espiral de violencia en Oriente Medio y/o el deseo de evitar una guerra interna contra un segmento étnico de su población condujeron al ex Primer Ministro Simon Peres a la firma de los Acuerdos de Oslo y la defensa de la necesaria construcción estatal de Palestina. Esta novedosa línea política revolucionaria le hizo valedor del Premio Nobel de la Paz en el año 1994.
73e473e5-46a3-4d46-9f1b-a99bb62cb863_mw1024_s_n
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Guerra i pau a la terra dels uzbeks

fusilamiento-republicanos
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La guerra civil: per què?

La guerra civil neix d'un cop d'estat fracassat orquestrat principalment pel general Emilio Mola, que divideix les forces de seguretat espanyoles entre aquells fidels a la legalitat republicana i aquells que no s'hi mantingueren. Els orígens del conflcite cal trobar-los en cinc anys de tensió social ocasionat per una dreta reaccionària i una oligarquia temerosa de perdre el control i la seva posició hegemònica en la societat espanyola davant un règim republicà que pretenia unes mínimes reformes.
Van der Bellen + Hofer
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

L’enfonsament

Les eleccions presidencials austríaques han deixat a les portes de la presidència un candidat ultradretà del FPÖ. Per primera vegada des de 1945, Europa ha estat a punt de tenir un altre cap d'estat provinent d'un partit ultradretà. Com ha sigut això possible? L'enfonsament de l'ordre polític de postguerra i la crisi econòmica en són els principals responsables.
Refugiats sirians
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Els refugiats sirians: una arma política

Els refugiats sirians que fugen de la guerra en el seu país han sigut utilitzats com a xantatge polític per part de Turquia per a fer pressió a la Unió Europea i obtenir contraprestacions a canvi de frenar el flux de refugiats cap al Vell Continent
Molts-dels-estudiants-que-hi-havia-tancats-dins-el-convent-dels-caputxins
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El moviment estudiantil, la lluita contra el franquisme i La Caputxinada (II)

Durant tres dies, en el convent dels caputxins de Sarrià, la constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) suposà un pols directe contra la dictadura franquista, que acabà quan Franco en persona ordenà l'ocupació del convent. El suport que rebé dels més diversos sectors de l'antifranquisme i de significats intel·lectuals traspassà ràpidament l'àmbit estrictament universitari i suposà un autèntic revulsiu per a la societat en conjunt que deixaria llavors per al futur més immediat: la Taula Rodona, el Secretariat d’Apostolat Laïcal, el Grup Democràtic de Periodistes o l'Assemblea de Catalunya, per exemple. La repressió del règim franquista contra el moviment estudiantil va ser immediata i contundent, però el canvi a la universitat ja s'havia produït i ja constituïa un dels actes de desafiament més importants que el franquisme havia conegut mai.
Primera Assemblea Lliure d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. Paranimf de la Universitat de Barcelona
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El moviment estudiantil, la lluita contra el franquisme i La Caputxinada (I)

La Caputxinada de Barcelona no pot entendre's sense les lluites prèvies universitàries que s'havien anat succeint arreu de l'Estat espanyol, les quals es vincularen a les revindicacions obreres i democràtiques. La lluita constant de molts anys és la que va permetre el deteriorament de les estructures franquistes (tals com el Sindicato Español Universitario) que pretenien posar sota control les universitats espanyoles
U.S. Secretary of State John Kerry shakes hands with Iranian Foreign Minister Mohammad Javad Zarif before a meeting in Geneva January 14, 2015. Zarif said on Wednesday that his meeting with Kerry was important to see if progress could be made in narrowing differences on his country's disputed nuclear program.  REUTERS/Rick Wilking (SWITZERLAND - Tags: POLITICS) - RTR4LDZW
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Els acords nuclears i el paper de l’Iran al món islàmic

Els acords nuclears entre Iran i els Estats Units han fet ressorgir els temors dels veïns del gegant persa. Alguns, com Aràbia Saudita, veuen amb preocupació l'allunyament del seu gran protector (EUA) i un enfortiment excessiu de la potència xiïta. Torna a recuperar l'Iran una posició de preeminència que històricament sempre ha tingut?
companys-afusellament
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Companys en les memòries

En el 75è aniversari de l'afusellament del president de la Generalitat republicana Lluís Companys, "Ab Origine" va assistir a l'acte d'homenatge organitzat per l'Ajuntament de Barcelona. Aquesta és la nostra crònica i les nostres impressions.