Articles

Família de gitanos a les afores de Marchena. Civitates Orbis Terrarum (segle XVI).
Font: http://e01-elmundo.uecdn.es
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

L’arribada i evolució dels gitanos a la Corona d’Aragó

El poble gitano sempre ha estat un poble marginal i marginat a l’estat espanyol, tot i formar part del seu paisatge poblacional des de temps molt llunyans. A causa d’aquesta marginació, generalment se’n sap poc de la seva història, ja que els treballs d’investigació s’han centrat en estudiar altres minories com podrien ser els musulmans o els jueus. A partir de la seva arribada a la península Ibèrica al segle XV farem un repàs de les condicions socio-polítiques amb què es van anar trobar durant l’Època Moderna i el cos legal que va desenvolupar la Corona espanyola respecte la qüestió gitana.
Desfilada Escamots, Josep Carreras
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Va ser possible una Catalunya feixista?

El següent text explica com Catalunya, durant la dècada dels 30 i en especial amb el conflicte civil, va esdevenir un focus d’interès dins de les relacions internacionals, i en conseqüència, un territori on les noves ideologies del segle XX van descobrir-hi un pols d’atracció. A partir d’aquest premissa, s’ha relatat les influències que va tenir la ideologia feixista en aquell context, i si va poder ser possible instaurar un estat feixisita català, com en el cas d’Itàlia.
PORTADA. Font www.oscar-elbloquedeleste.blogspot.com.es
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La dissidència del PCE-PSUC a la transició (II)

L’espai polític de l’esquerra revolucionària a Espanya va enquadrar milers d’individus en una amalgama d’organitzacions sorgides del trencament de diferents famílies polítiques i socials. Uns individus que van prendre un elevat compromís i que en molts casos van canviar les seves trajectòries vitals. En aquest article, dividit en dues parts, farem un breu repàs de la història d’una part de les organitzacions de l’esquerra revolucionària, les sorgides de la dissidència amb el Partit Comunista d’Espanya i el Partit Socialista Unificat de Catalunya.
Portada (1)
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La decadència de la societat burgesa del segle XIX

Europa va viure, a finals de segle XIX, una de les etapes més intenses de la seva història. La societat liberal, liderada per la burgesia, i fortament unida al capitalisme, va ser el marc on va tenir lloc, a més, la industrialització d'Europa, i la modernització d'aquesta. Enmig d'aquest furor de progrés, però, van aguditzar-se les desigualtats, i van començar a sorgir corrents que acabarien enfonsant l'il•lusionat món burgès. En aquest article, es tractarà d'analitzar aquests corrents, i d’elaborar una vista en perspectiva de com es va enfonsar aquesta societat liberal.
Mahmut Ahmadinejad (centre) rodejat per la Guàrdia Revolucionària mostra la perfecta simbiosi entre el poder espiritual ostentat al país pels aiatol·làs i el poder militar executiu concedit a la Guàrdia Revolucionària des dels inicis del 1980. Tot i que durant les primeres eleccions del 1979 els aiatol·làs ocuparen fins a un 90% dels escons al Parlament, en l’actualitat el reialme religiós ha estat substituït per membres vinculats a les IRGC i per tecnòcrates (ambdues etiquetes no exclusives). Font: en.qantara.de
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Iran, multipolaritat i divisions de poder a la República Islàmica

L’arribada de Rohaní al poder l’any 2013 i la seva reelecció a les eleccions de Maig de 2017 han conduit la República Islàmica, a través de principis pragmàtics i moderats, a la normalització de les relacions amb la comunitat internacional. Tot i així, els reptes de futur de l’Iran contrasten amb la realitat multipolar que existeix el país on el president no gaudeix del control executiu de les seves decisions polítiques.
Allemagne, Berlin. 2 mai 1945. Le drapeau rouge flotte sur les to”ts du Reichstag
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El combat per la història en la derrota del nazisme

L’objectiu d’aquest article es basa en analitzar quins van ser els actors decisius en la derrota del nazisme y de les Forces Armades alemanyes en termes bèl·lics durant la Segona Guerra Mundial. També es proposa una reflexió sobre el veritable combat entaulat després d’aquesta contesa entre les grans potències vencedores –Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques i Estats Units d’Amèrica- a nivell fílmic, econòmic i cultural per tal de fer prevaldre sobre l’opinió pública mundial el relat propi de cadascuna d’aquestes potències en tot el referent a la derrota de Hitler.
Iranian_Revolution_in_Shahyad_Square
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Crònica de la Revolució iraniana

L'Iran del xa Pahlavi havia iniciat una Revolució Blanca que havia permès equiperar el país a altres potències occidentals, però això no s'havia vist traduït en uns beneficis per a la població ni en llibertats socials o polítiques. La repressió cada vegada major duta a terme per agents com la temuda Savak va portar a una revolució que va expulsar el xa i que, mica en mica, va anar virant cap a una forma de govern sense precedents històrics: una República Islàmica.
An angry Albanian mob, with Albanian National Flags, near the town of Domorovce, Kosovo, prepare to protest as long as Serbians keep the roads blocked. After two Serbian men disappeared, the Serbians believed the Albanians abducted the men and began to make threats and road obstructions to stop the Albanians from traveling safely through town. Albanians began to form a mob to confront the Serbians until United States Army and Russian Kosovo Force (KFOR) troops made a wall between the opposing sides. Task Force Falcon, Operation Joint Guardian, 14 August 2000.
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

L’Albània ètnica, la Gran Albània, un projecte controvertit

Aquestes últimes setmanes, la qüestió de la possible constitució d’una “Gran Albània” ha tornat a centrar bona part de l’interès polític dels Balcans. Dirigents de Macedònia, de Sèrbia, d’Albània, de Kosovo… n’han parlat, de vegades amb un to que no fa presagiar res de bo.
Gravat de la Universitat de Cervera
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La inauguració de la Universitat de Cervera

La Universitat de Cervera no va ser un regal gratuït de Felip V per la seva fidelitat durant la Guerra de Successió ja que la ciutat no hauria pogut mantenir aquesta lleialtat perquè no tenia cap guarnició. Les autoritats cerverines van magnificar-la per tal d’aconseguir compensacions econòmiques.
El Comitè Local de Milícies Antifeixistes de la Seu d’urgell. Autor desconegut. Fons fotogràfic de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell. ACAU.
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Els refugiats de la Guerra Civil (1936-39) a la Seu d’Urgell

La divisió de la II República a causa d’un triomf desigual del cop d’estat de juliol de 1936, comporta un moviment de persones (refugiats) de les zones sollevades cap a zones republicanes. L’article tracta d’explicar com fou l’acollida de refugiats de guerra a Catalunya durant la Guerra Civil, a través de l’exemple del que es visqué i feu entorn aquesta qüestió a un municipi com la Seu d’Urgell.
numancia
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Les guerres celtiberes i la caiguda de Numància

El que va començar com una visita romana a la península Ibèrica per acabar amb la influència de Cartago, va acabar amb la romanització de tot el territori. En aquest procés, els romans van trobar-se amb una resistència molt forta de tribus celtiberes, especialment a la ciutat de Numància. Però els motius de les guerres van camuflar-se sota la construcció d'una simple muralla.
Proclm repxin
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La consolidació de la República Popular de la Xina (1945-1949) (III)

La guerra civil xinesa de 1947-49 va acabar amb el triomf comunista, malgrat les dificultats inicials que es va trobar l'Exèrcit d'Alliberament Nacional. Com s'ho varen fer Mao i la resta de líders comunistes per a capgirar la situació i implantar la República Popular de la Xina?
El perill de fer politic en aquells anys. Imatge del final de la comuna de Bakú. Font: Viquipèdia
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Revolució i reacció a la perifèria de tres imperis (1917-21)

La Primera Guerra Mundial (1914-18) i la Revolució Bolxevic (1917-21) provocaren un terrabestall geopolític que posà punt i final a l'existència de tres imperis centenaris i a les seves zones d'influència, que es jugarien diversos i nous actors polítics, juntament amb els imperis europeus del moment
Chopitea y grupo de mujeres
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Quan la fe és el poder

Centrant-se en l’ús de l’element religiós com a tècnica de legitimació política, el present article pretén ser una aproximació a l’anàlisi comparat entre el règim franquista a Espanya (1940s-1970s) i el govern de Maurice Duplessis a Quebec al llarg del que es coneix com Grande Noirceur (1930s-1950s)
L’Apoteosi de Montserrat. Enric Cristòfor Ricart i Nin. 1931. Arxiu del Monestir.
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Mare de Déu trobada, patrona de Catalunya.

Al monestir de Santa Maria de Montserrat, fundat fa més de mil anys, guarda la talla de la Mare de Déu de Montserrat, una verge bruna coneguda popularment com la Moreneta, que ha gaudit i gaudeix de gran devoció tant al Principat de Catalunya, d'on és la patrona des de 1881, com a l'estranger. El monestir de Montserrat ha estat molt lligat tant al Principat com al moviment polític conegut com a catalanisme.
DSC_0010
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Templers: la Història més enllà de la llegenda

Ressenya de l'exposició Templers en què s'explica els seus orígens i evolució, parlant dels mites i també de la seva relació amb el territori català.
cartell2
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Crònica del debat “Nacionalisme, passat i present”

El debat sobre nacionalisme, que es va dur a terme a la Facultat d'història i georgrafia de la UB, va ser enriquidor i tractat des de diferents punts de vista.
Maerz1848_berlin
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

De què parlem quan parlem de nacionalisme?

portada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El Sàhara Occidental, una descolonització inacabada

L’any 1975 es signaven a Madrid els Acords Tripartits pels quals Espanya cedia al Marroc i Mauritània el Sàhara Occidental. Desprès de la Marxa Verda i de la conseqüent ocupació del territori, milers de sahrauís continuen dividits a l’espera de solucionar un conflicte que és bàsicament una qüestió de descolonització. Realitzem un repàs als principals esdeveniments succeïts des de finals dels anys 60, amb el sorgiment dels primers moviments nacionalistes saharauis organitzats, fins arribar a la nostra contemporaneïtat, on davant de la situació de bloqueig de les negociacions, cada cop són més les postures que es plantegen el retorn a la lluita armada.
PastedGraphic-6-000
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La taula dels cavallers. Alimentació i societat al segle XV a través de Tirant lo Blanc

Aquest article pretén analitzar què menjava el cavaller medieval a través de l'obra de Tirant lo Blanc, que ens permet plasmar, en certa mesura, la realitat del moment. Comptar amb aquesta font literària clau és una bona oportunitat per entendre una de les vessants de la vida quotidiana medieval i aproximar-nos al dia a dia de les corts i sobretot als menjars que s'hi oferien.
Portada (1)
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

A quina Creu de Borgonya va fer referència Pablo Iglesias?

El dia 27 d’octubre de 2016, durant la sessió d’investidura del president del Partit Popular Mariano Rajoy al Congrés dels Diputats, el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va afirmar que “Las dos instituciones tradicionales a prueba de crisis son la Monarquía y el PNV, bien unidos por la Cruz de Borgoña”. A continuació, veurem quina és la història de la Creu de Borgonya a Espanya i les raons històriques del perquè aquestes dues institucions comparteixen aquesta insígnia.
Tian Photo 1
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La Consolidació de la República Popular de Xina (1945-1949) (II)

En aquest segon capítol explicarem com el Partit Comunista Xinès com va desenvolupar la seva política diplomàtica i com esdevindria clau en la nova República Popular. Com bé hem anat veient en el capítol anterior, el conflicte civil a Xina no va passar desapercebut en el marc internacional a mitjans i finals dels anys 40. Hem observat com acabada la Segona Guerra Mundial Estats Units, oferí la seva ajuda al GMD fins que va finalitzar la guerra l’any 1949.  
Imatge Fons Article - Proclamació II República
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El III Congrés de la CNT i la postura davant la Segona República Espanyola

De l’11 al 16 de juny de 1931 es celebra al Teatre del Conservatori de Madrid el III Congrés de la CNT. L’històric anarcosindicalista Ángel Pestaña Núñez (Santo Tomás de las Ollas, 1886 - Begues, 1937) dirigeix les sessions com a Secretari General del Comitè Nacional enmig de les desavinences internes. La Confederació sindical es troba en un moment clau de la seva història.
Portada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Indivisibiliter ac inseparabiliter. L’Imperi austrohongarès, un referent?

Sovint es presenta, en debats i discussions al voltant de la qüestió nacional, l’ombra allargada de l’Imperi austrohongarès. Aquest fantasma segueix recorrent l’Europa contemporània per motius que van des del precedent que suposa fins a l’espectacularitat del seu fracàs. Ara bé, cal que ens el mirem amb ulls d’antiquari, amb cert fetitxisme per tot allò passat, o que n’intentem recuperar l’essència com a proposta política?
escocia
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Escòcia: un distanciament progressiu

L'increment de l'independentisme ha coincidit just en el moment de la crisi econòmica i institucional europea més important dels últims 40 anys. El referèndum escocès del 2014 sumat a la nova voluntat de repetir-lo de cara la tardor 2018 així ho mostra.
Els pilars d'Europa CaixaFòrum (48)-C(A)
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Els pilars d’Europa: un propòsit desdibuixat

Fem una breu ressenya sobre l'exposició "Els pilars d'Europa l'Edat Mitjana al British Museum" per buscar-ne els punts forts i les mancances més importants.
Adolfo Suárez en el seu nomenament com a cap del govern. A darrere es pot veure el rei Joan Carles I. Font: La Vanguàrdia
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Combatre la llarga ombra del Franquisme

Més de 40 anys després de la mort de Franco i l’inici de la Transició, encara queden restes del franquisme als nostres carrers i a les nostres institucions. Què va suposar realment la Llei d’amnistia pels antics polítics franquistes i per què encara avui en dia no s’ha condemnat el règim dictatorial? Aquest article reflexiona sobre la dèbil desfranquització de l’estat espanyol i sobre la necessitat d’estudiar històricament aquesta etapa.
Jordi Vives (esquerra) Marc Comerma (centre) i Ferran Gallego (dreta), en un moment de la internvenció del professor de la UAB. Font: Ab Origine
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Un dia de presentació a la UAB, acompanyats per Ferran Gallego

Un èxit en la presentació de la revista Ab Origine a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb un conferència sobre la nova cara del feixisme a França, titulada "Le Pen i la nova cara del feixisme"
imatge portada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

It Did Happen There: Repàs històric del populisme als Estats Units

Els Estats Units són i han estat històricament un país amb moviments populistes emergits en èpoques de crisi econòmica i descontentament popular. A través d’una breu definició del concepte, aquest assaig fa un repàs històric a diversos casos de “populisme” al país amb l’objectiu de trencar amb la idea de l’excepcionalisme estatunidenc i comprendre el fenomen Trump com a element emmarcat en les dinàmiques socials i de lideratge amb profundes arrels històriques dins la tradició política dels EUA.
Imatge_portada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La dissidència del PCE-PSUC a la transició (I)

L’espai polític de l’esquerra revolucionària a Espanya va enquadrar milers d’individus en una amalgama d’organitzacions sorgides del trencament de diferents famílies polítiques i socials. Uns individus que van prendre un elevat compromís i que en molts casos van canviar les seves trajectòries vitals. En aquest article, dividit en dues parts, farem un breu repàs de la història d’una part de les organitzacions de l’esquerra revolucionària, les sorgides de la dissidència amb el Partit Comunista d’Espanya i el Partit Socialista Unificat de Catalunya.
portada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

A casa, a la fàbrica i al carrer: el que va suposar per les dones la industrialització a Catalunya

La revolució industrial va suposar un trasbals en el món occidental: canvis dràstics en l’economia, en la societat —amb les noves classes, la burgesa i la proletària—, però també en la cultura i la mentalitat. A partir de nous paràmetres es redefiniria la vida contemporània, amb un nou paper per a les dones. La Industrialització també suposà un gran canvi per a elles, que veurien com se’ls vetaven els espais i com havien d’organitzar-se per superar les limitacions imposades pel sistema patriarcal. Analitzem, en aquest article, com s’imposà el discurs de la domesticitat amb el triomf de la burgesia, i com les obreres lluitaren per combatre’l.
portada bona
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Adolf Hitler, el líder indiscutit (III)

Després de veure quan Hitler acaba sent el líder indiscutit de l'NSDAP, encara queden obertes algunes preguntes sobre com ho va aconseguir: el paper dels seus contactes, les SA, si ho va ser per voluntat pròpia i quins sentiments el van portar a abandonar el partit l'any 1921.
cover_nationalism1
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Nacions i nacionalismes: els paradigmes teòrics, cuiners o arqueòlegs?

Sense cap mena de dubte, el fenomen de les nacions i dels nacionalismes, contra la majoria dels pronòstics, gaudeix encara d’una gran exuberància històrica. El recorregut dels estudis acadèmics sobre les nacions i els nacionalismes ha estat un procés llarg i complicat. El descrèdit intel·lectual que el nacionalisme ha arrossegat, i arrossega, ha comportat una relació clarament desigual entre la importància –històrica, política, cultural, social, etc.– del fenomen i els estudis que se n’han fet. Sembla, però, que aquesta dinàmica ha anat canviant en les últimes dècades. Amb aquest article volem fer una repassada general als diferents paradigmes teòrics d’estudi de les nacions i dels nacionalismes.
Guerra Civil Xinesa. Portada (Font Pinterest)
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La Consolidació de la República Popular de Xina (1945-1949) (I)

Després de l’abdicació l’any 1911 de Pu-Yi, l’últim emperador de la dinastia Qing, Xina va quedar sota el control del Guomindang liderat per Sun Yat-sen (GMD). Però la falta de suports exteriors va obligar els nacionalistes a cercar-ne als anys 20, com el de l’Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). La Unió Soviètica, jugaria a dues bandes amb el GMD i el Partit Comunista de Xina (PCX) per estar preparada per a qualsevol tipus de victòria que hi pogués haver a la Xina. En una sèrie de 3 articles analitzarem l’ascens del Partit Comunista de Xina gràcies a la Guerra Civil Xinesa (1945-1949), les relacions entre Estats Units i el PCX i les revoltes internes que van propiciar la decadència del Guomindang després de la Guerra Sinojaponesa i la Guerra Civil.  És un conflicte bèl·lic cabdal en la història del segle XX que va tenir com a resultat la victòria del PCX l’any 1949. Aquesta victòria canviaria el paper de la Xina com a una potència emergent durant la resta del segle XX. Així i  fins avui, ha anat consolidant el seu paper cabdal en el mapa geopolític; tot i així, ha estat a expenses d’un preu molt alt.
Propaganda Ustasha PORTADA
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Croàcia i el seu passat nacionalista

Són nombrosos els estudis que apunten un augment progressiu del vot d’extrema dreta a Europa en els darrers anys, Croàcia n’és un exemple. Un recorregut a través de la seva història recent ens permet veure els orígens del nacionalisme croat i el motiu pel qual les seves idees segueixen vigents. Malgrat ens pugui semblar que aquesta és una realitat molt llunyana a la nostra, és una prova del que succeeix quan un estat ignora la memòria històrica i passa per alt la necessitat de reconciliar-se amb el passat.
Fotografia del Collet de Santa Magdalena (Berga) on veiem l’estat de les vies al segle XIX. Font: Arxiu Manuel Sistach i Tomàs
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Mineria del carbó al Berguedà: un exemple de deslocalització econòmica (I)

Actualment Catalunya viu les conseqüències de la deslocalització industrial, en aquesta sèrie d'articles arribem a l'origen d'un sector que fou punter a Catalunya, la mineria, i que a dia d'avui pràcticament ha desaparegut. En la primera entrega veiem els origens de la mineria al Berguedà, des de finals del segle XVIII fins que el sector ja s'està consolidant durant les últimes dècades del segle XIX.
Atac a la policia tsarista durant els primers dies de la Revolució de febrer de 1917
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Revolució de Febrer de 1917: acció espontània?

La Revolució de Febrer de 1917 és un esdeveniment clau de la Revolució Russa. Avui en dia, encara però, crea controvèrsia fins a quin punt aquesta va ser organitzada o va ser simplement una resposta espontània. En aquest treball confrontarem les visions i reflexions de diferents autors en el context, per avaluar quins són els punts de disputa i apropar-nos a la resposta d’aquesta pregunta.
Imatge aèria del barri del Poblenou que ens mostra la gran concentració de fàbriques i magatzems que havia arribat a tenir.
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

L’allargada ombra del modernisme al patrimoni industrial de Barcelona

El modernisme es sol considerar l'estil arquitectònic més emblemàtic de la ciutat de Barcelona, en aquest article plantegem la necessitat de preservar i recuperar un altre patrimoni clau de la ciutat, l'altra cara de la moneda de l'època modernista, la obrera, el patrimoni industrial de la Ciutat Comtal.
Representació pictòrica de Pere I de Rússia, de la dinastia Romanov. Autor Delaroche.
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

De la fama al mite: Pere el Gran, el transformador

La importància del regnat de Pere el Gran en el curs de la història de Rússia és ben reconeguda, però no sempre ben explicada. En aquest article ens volem aturar a considerar breument sobre quines bases es va construir el seu mite com a tsar transformador, legislador i civilitzador, i de quina manera aquesta noció va impactar tant dins com fora de les fronteres del seu país.
mijail_bakunin
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El jove Bakunin i la insurrecció desembrista

L'article analitza les circumstàncies sociopolítiques que van marcar els primers anys de vida del futur líder anarquista Mikhaïl Bakunin. Aquesta època, transcorreguda a l'Imperi rus, va tenir una gran importància per al seu posterior desenvolupament com a pensador de l'alliberament polític i personal, així com a protagonista de la rebel·lió antimonàrquica. Per tant, mereix una atenció particular.
The_Russian_Revolution,_1905_Q81555
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

1905: el veritable inici de la Revolució Russa

El règim tsarista havia sigut incapaç durant tot el segle XIX de fer cap mena de concessió de caire polític. Les crispacions socials varen anar en augment a mesura que s'anava deixant la palesa la incapacitat del tsar Nicolau II de satisfer les demandes de la població al mateix temps que deixava intacta l'estructura de poder. Les dificultats del règim s'accentuaren quan una guerra i una repressió totalment salvatge contra una manifestació pacífica portaren a la revolució de 1905, que posà un dels imperis més importants del món contra les cordes i a punt de fer-lo col·lapsar. Va ser el preludi de 1917.
soviethistory.msu.edu
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Perestroika (I): una necessitat urgent a l’URSS? (1965-1985)

L’any 1985, amb l’arribada al poder de Mijail Gorbatxov en la prefectura de l’URSS i amb la convocatòria del XXVII congrés del PCUS, s’obria una nova etapa en el país dels soviets plena d’esperances, pors i escepticisme, en la qual s’intentà posar solució a tots els vicis adquirits en l’economia i la política soviètiques causades per les polítiques immobilistes dutes a terme per Leonid Brezhniev. La peculiar forma de funcionar de l’economia soviètica farà de la Perestroika una quimera que fou incapaç de superar l’estancament en què l’URSS es veia capficada.
1280px-thumbnail
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

No som al 1917

Amb motiu del centenari de la Revolució Russa de 1917 i la consumació de la fi de l'ordre liberal que havia començat la Primera Guerra Mundial (1914-18), molts veuen amb preocupació els nostres temps com un paral·lelisme d'allò que s'esdevingué a principis de segle XX. Però fins a quin és legítim fer aquesta classe d'afirmacions?
Arribada de la marxa pagesa a Barcelona el 29 de gener de 2017. Font. Pere Virgili. Diari Ara
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La força de la pagesia

La Marxa Pagesa del passat 28 de gener de 2017 ha estat una acció que ha fet recordar la importància i la força d’Unió de Pagesos. Aquesta suscita moltes preguntes. Quin sentit històric té aquesta mobilització i el sindicat? Com és que emmarca les propostes al voltant d’un suposat model de país? Com és que propugna el canvi d'estructures socials al camp perquè aquest quedi en mans dels pagesos? Hem de parlar de l’evolució de la pagesia catalana a través de la classe social o el moviment social? Una radiografia general en clau sociopolítica i econòmica ens permetrà respondre a aquestes preguntes i generar-ne de noves per al futur.
Fotografia de l'assalt al Cuartel Moncada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La Cuba neocolonial: L’assalt al Cuartel Montcada (III)

Arribats en aquest punt, moments abans de l'assalt al Cuartel Moncada, convé centrar- nos en la figura d'un jove Fidel Castro al voltant del qual s'aglutinaven un gran nombre de persones de diferents àmbits socials, de classe mitjana i d'una edat que anava entre els 20-35 anys. El grup en si no tenia encara cap nom oficial ja que ells tan sols s'autoanomenaven com a "Movimiento", malgrat això i de portes en fora aquest grup de joves activistes seran coneguts amb diversos noms com Generación del Centenario, Generación del Moncada i finalment Movimiento 26 de Júlio, en commemoració a la data en que s'assalta el Cuartel.

Fidel Castro ha afirmat en diverses ocasions que en un primer moment no pretenia organitzar i liderar un moviment o una organització sinó que pensava limitar-se a actuar dins de tot aquest procés de mobilització social canalitzat a través del moviment estudiantil.
Manifestació universitaria del FEU contra la dictadura de Batista
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La Cuba neocolonial: una illa de corrupció i repressió (II)

Segon article de Marc Castells sobre la història de Cuba després de la indepència d'Espanya. En aquest, es tracta la dictadura de Fulgencio Batista i les víctimes mortals que això va comportar. Aquest oposició va ser molt forta entre els estudiants, on va aparèixer un jove Fidel Castro.
banner1360x768_proces
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

“El Procés de Montjuïc”, una exposició més que recomanable

No sabeu què fer el cap de setmana? Doncs pugeu cap a Montjuïc! Fins el 28 de febrer de 2017 podreu visitar una exposició sobre "El Procés de Montjuïc" que des d'Ab Origine us recomanem!
Ingenio Tinguaro. Coleccion de vistas de los principales ingenios de azucar de la Isla de Cuba.
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La Cuba neocolonial. Una illa de corrupció i repressió

Aquest és el primer de tres articles en que Marc Castells ens endinsarà a la història de Cuba. La independència d'Espanya comportà una nova dependència, aquest cop als Estats Units, que pretendran controlar econòmicament i política la illa. És necessari repassar aquest neocolonialisme, caracteritzat per una forta repressió a les classes populars, per entendre la posterior Revolució Cubana que portarà Fidel Castro al capdavant del país.
Portada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El protestantisme i l’ensorrament del model feudal

Aquest treball pretén enllaçar de forma coherent la sintonia que tingué la confessió protestant amb la gènesi del mode de producció capitalista al llarg dels segles XVI i XVII, tot citant detalls teològics com conflictes concrets que serveixen per exemplificar la tesi de l'article.
Bruegel-d.a.-The-hay-harvest,-1565,-National-Gallery,-Prag
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Béns i institucions comunals i comunitat pagesa a la Catalunya Moderna

Actualment la paraula “comuns” és a la boca de força gent. Evidentment, no és perquè s’hagi aconseguit socialitzar un tòpic que ha tingut un fort pes en els estudis d’història econòmica i social, sinó perquè en l’ús del mot s’hi ha destinat un conjunt de significants polítics que s’han considerat dignes de reivindicar i explorar. La breu contribució d’aquest treball s’escapa força d’aquest eix central (la significació i replantejament dels “comuns” en el moment polític present) i es vol centrar en contextualitzar històricament el que han sigut “els comuns” a la Catalunya preindustrial, amb principal èmfasi en les conjuntures dels segles XVII i XVIII. Sovint, en els debats entorn els comuns es fa referència al període preindustrial, on aquests van tenir un paper rector en l’organització social i econòmica de les comunitats pageses del feudalisme tardà. Així doncs, una tasca que ens marquem és, per una banda, intentar definir què van ser els béns i usos comunals a la Catalunya moderna o preindustrial i, per l’altra, caracteritzar la comunitat pagesa des de finals del segle XVI fins als inicis del XVIII.
portada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Littera est vox: Escriptura i llibertat femenina a l’Edat Mitjana

L’existència de l’escriptura femenina és un debat que m’acompanya des de fa molt de temps. Per què no provar de resoldre’l a partir de les nostres avantpassades? És més, per què no provar de recuperar els espais de llibertat femenina a l’Època Medieval? Escriptura i feminitat són dos conceptes que s’uniren en harmonia durant l’Edat Mitjana i que tingueren la força de crear espais de subjectivitat i de transmissió de genealogies entre dones. Quan la paraula era de signe masculí, l’escriptura d’algunes dones florí en l’experiència de la lliure interpretació de la diferència sexual. La llibertat femenina en la història és un fet, identificar-la és només una qüestió d’interpretació.
Estela funerària. Museu Arqueològic de Sofia, Bulgària. Fotografia pròpia.
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

«Fes el que et diuen, menja el que et donen i procura no fer-te mal»: l’esclavitud a l’antiga Roma (I)

L’esclau romà ha estat una figura a voltes obviada, a voltes idealitzada. Amb l’objectiu de revisar la realitat de la servitud antiga, en aquest article comencem per abordar la situació dels esclaus dins la societat romana, posant l’atenció en el concepte d’esclavitud, el paper de les classes servils i l’origen dels servents en època de l’Imperi.
Antonio Gutierres, President de la Organització de les Nacions Unides (2016)
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Reptes del nou secretari general de les Nacions Unides Antonio Gutierres

L’entrada del 2017 va suposar el relleu al secretariat general de Nacions Unides. L’arribada de Antonio Gutierres en substitució de Ban Ki Moon condueix a una institució amb més de 50 anys d’història a la obligació inexorable de continuar renovant-se per fer front els reptes globals.
Després d’ocupar la posició d’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR) durant més de 10 anys, el passat 13 d’Octubre, el Consell de Seguretat de Nacions Unides va donar el seu vist i plau a l’arribada de l’exprimer ministre socialista portuguès Antonio Gutierres a la Vanguardia de la secretaria general de Nacions Unides.
Malgrat que l’Assemblea General de Nacions Unides és el fòrum de discussió internacional on s’aproven importants estratègies pel desenvolupament econòmic com ara l’agenda post-2015, cal aclarir que les principals decisions de la política internacional queden confinats a les decisions preses pel seu Consell de Seguretat, el qual està composat per la Xina, Rússia, França, Gran Bretanya i els Estats Units (tots amb dret de vet).
En un món on la vella política derivada de les decisions dels estats-nacions és una realitat en perill d’extinció, cal preguntar-nos doncs, quins són els principals reptes que afronta al càrrec el nou secretari general Antonio Gutierres?

Sudetendeutschland: Eger empfängt den Führer.
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Adolf Hitler, el líder indiscutit

La quantitat de pàgines que s'han escrit sobre Hitler és vertiginosa. I n’hi ha per a això i per a molt més, ja que es tracta d'una persona que va passar de ser gairebé un indigent sense futur a un home que va decidir el destí de moltes vides, directament o indirecta. Moltes línies de recerca s'han centrat en com Hitler va arribar al poder, les seves decisions durant la Segona Guerra Mundial i l'holocaust. Però de vegades s'oblida que Adolf Hitler, abans de ser el Führer, va ser un home que havia fracassat en la seva vocació artística i que freqüentava els barris més baixos de Berlín en companyies poc desitjables, tan lluny del luxe com de ser un personatge de pes en la història. En aquests articles analitzarem com (i quan) va passar a ser el líder indiscutit del Partit Nacionalsocialista, una primera etapa de la seva vida enormement important per convertir-se després en el que va ser.
Caiguda de Roma
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

L’altre final de l’Edat Antiga

Quan al segle XVIII els historiadors van marcar les diferents edats de la història van establir quatre grans grups: la prehistòria, l’edat antiga, l’edat medieval i l’edat moderna. Per l’època antiga van posar un període de aproximadament uns 5000 any,s des de la invenció de l’escriptura fins la caiguda de Roma. Tot i que incloure tants anys un sol període ja és més que qüestionable, les dates que es van marcar per cada un dels canvis han sigut revisades i criticades per diversos motius (etnocentrisme, vaguetat històrica, incoherències, etcètera); el final de l’edat antiga últimament està molt qüestionat. Si bé és ben veritat que la caiguda final de Roma a mans de Ricimer i Anici Olibri i els seus gots posa el clau final en el taüt del vell Imperi Romà d’Occident molts historiadors avui dia afirmen que el destí de Roma ja s’havia segellat molts anys abans i que el fet que es produeix l’any 476 és només la culminació d’una situació que tothom ja coneixia, Roma era morta i el seu imperi havia passat Orient.
foto-portada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Els orígens catalans del Partit Popular (III)

En aquesta tercera part de l’article sobre els orígens catalans del Partit Popular, veurem com Fraga posà fi a la seva aposta reformista, veurem les tensions internes a la federació conservadora i, finalment, veurem el final de Reforma Democràtica de Catalunya, el partit català embrionari del PP.
batalla-de-zama1
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

L’exèrcit cartaginès a la Península Ibèrica

L’objectiu d’aquest article es basa en analitzar quin era el funcionament de l’exèrcit cartaginès a la Península Ibèrica i com va anar evolucionant al llarg del temps en que les tropes ibèriques van esdevenir un dels eixos fonamentals de la maquinària bèl·lica dels púnics. També són tractades les tàctiques militars pròpies dels pobles ibers dins els exèrcits d’Anníbal Barca, juntament amb el seu equipament i el seu posicionament dins l’estament militar al llarg de la Segona Guerra Púnica.
vaporvell1920
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Les arrels del sindicalisme: inicis d’una llarga lluita

Els orígens del sindicalisme català no tenen els seus orígens en la industrialització de Catalunya. Malgrat que sense el triomf del capitalisme com a mode de producció a Catalunya el sindicalisme no hagués aparegut al Principat, les seves arrels tenen el seu origen en la descomposició dels vells mètodes de producció al camp i a la ciutat. I encara més: les seves primeres manifestacions neixen com a defensa de l'incipient capitalisme.
constitucion-1978
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La Constitució Espanyola. Què estem (o no) celebrant?

Cada 6 de desembre es commemora la ratificació, per part de la població espanyola, de la Constitució Espanyola, aquell dia de l'any 1978. És important veure quin significat històric té aquesta i les seves conseqüències, que encara es fan paleses en l'actualitat i surten a relluir en dies com aquest.
1474728577_740296_1474729409_noticia_normal_recorte1
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El referèndum del 25 de setembre i el resorgiment de les tensions ètniques a Bòsnia i Herzegovina

El passat 25 de setembre és va realitzar un referèndum a la República Srpska per declarar el dia 9 de gener com a festa nacional. La celebració d'aquest referèndum portà a un creixement molt important de la tensió entre les diferents ètnies que conviuen en aquest estat balcànic. Fent un repàs sobre la història del país des de que formava part de l'antiga Iugoslàvia fins a l'actualitat entendrem el perquè d'aquesta tensió.
portada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

L’espiral de violència a Síria: obstacles per la resolució del conflicte

Després de cinc anys de guerra, la situació a Síria ha marcat un punt de no retorn amb gairabé 500.000 morts, 5 milions de refugiats i 6 milions de desplazats interns. Per entendre com la guerra al país mediterrani cal atendre a raons internes vinculades principalment a la gran fragmentació de l'oposició siriana i a la seva relació amb el règim de Damasc, així com a raons externes, lligades a la interacció de les grans potències internacionals i el fracàs derivat de les negociacions internacionals.
cybo7v-w8aao0e3-1
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Crònica de la presentació d’Ab Origine a la Facultat de Geografia i Història (UB)

Crònica de l'acte de presentació d'Ab Origine a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona el passat 24 de novembre.
sy-1
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La Síria Contemporània, construcció del Partit Baas i el paper dels Assad

L'actualitat del conflicte sirià apareix diàriament en els mitjans de comunicació, aspectes com la configuració del territori o l'establiment dels poders són processos molt desconeguts, això comporta que existeixi la necessitat d'una anàlisi amb perspectiva històrica més profunda.
merlin2
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Panoràmix ha mort. Mite i realitat sobre els druides.

La imatge que actualment tenim sobre els druides té una part de realitat, però també entranya molta ficció. Rere aquestes túniques i barbes blanques existien unes figures amb un poder molt fort dintre de la societat celta, personatges molt respectats i fins i tot temuts. En aquest article analitzem quin era el seu món, què va passar amb ells durant la conquesta romana i quin va ser el paper de les dones. I sí, també parlem una mica de la figura de venerable Panoràmix!
15049957_10209151332252479_1509349008_n
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La Xina, el Gran Canal de Nicaragua i la geopolítica del Carib

El Sistema Internacional es troba actualment en un evident procés de rearticulació. El projecte del Gran Canal de Nicaragua, impulsat amb capital xinès, pot plantejar un abans i un després en la geopolítica del Carib, i posar fi a més de dos segles de Doctrina Monroe.
La Faula mostra la decadència de l'honor cavalleresc
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La Faula de Guillem de Torroella: entre la ficció i la realitat

Tots els experts en literatura medieval coincideixen a considerar La Faula de Guillem de Torroella, escrita als volts del 1375, com una obra prou rellevant en la literatura catalana del moment. No obstant això, el text no és lliure de controvèrsia. Les discussions se centren entorn a les lectures que se’n pot fer i el missatge que volia transmetre l’autor: una simple i innocent al·legoria de l’ideal cavalleresc i la decadència moral del moment o, per contra, un al·legat en favor de la derrotada nissaga dels reis de Mallorca.
el-mon-de-les-nacions
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Nacions i nacionalismes: els «inicis», de veure a imaginar

L’any 1789, com a metonímia, marca un veritable punt d’inflexió. L’edat contemporània neix a partir de la Revolució Francesa i, amb ella, cau l’Ancien Régime. Es comença a perfilar una nova societat. La burgesia pren el poder polític, s’aboleix el règim feudal i es proclama la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà. El motiu d’aquest article és, doncs, explicar quins canvis es produeixen dins la història del pensament polític i filosòfic europeu derivats d’una vella societat d’Antic Règim que s’enfonsa i d’una de nova que va naixent i es perpetua, en certa manera, fins als nostres dies; liberal, capitalista… i nacionalista!
img1
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Hungarian History X: La descomposició d’Àustria Hongria, les revoltes soviètiques i el Tractat de Trianon

El final de la Primera Guerra Mundial donà lloc a redistribucions basades en criteris geopolítics que ignoraven factors culturals, lingüístics, polítics i ètnics. En aquest article, que és el primer d'una sèrie de 3, analitzem l'evolució històrica d'Hongria després de la guerra, la república soviètica, la dictadura de l'Almirall Horthy, la implantació del Tractat de Trianon i la conseqüent pèrdua d'aproximadament 2/3 de població i territori, deixant a 3,3 milions d'hongaresos sense nacionalitat. En aquest article analitzem com les conseqüències de la Primera Guerra Mundial porten al país a participar juntament amb l'Eix a la Segona Guerra Mundial.
eljaciment-heroi
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El Born, epicentre de la lluita de memòries

No hi ha cap espai museístic en aquest país tan polèmic com el Born Centre de Cultura i Memòria, ni cap jaciment arqueològic que desperti tantes passions i exalti tant els ànims i desànims col·lectius. En aquest article ens proposem aproximar-nos a una explicació de per què això és així, partint d'un molt breu repàs de l'origen i significat del concepte 'memòria' i amb la intenció de demostrar que el jaciment del Born ha estat l'enclusa on, durant dues dècades, han colpejat insistentment els malls enfrontats d'una veritable 'lluita de memòries'.
trump
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La fi del somni nordamericà

La desigualtat social creixent, la pobresa galopant, el descontent provocat per la desindustrialització, etc. ja eren problemes als quals els EUA s'havien d'enfrontar abans de la caiguda del Mur de Berlin, però que les diferents administracions nordamericanes d'ençà llavors no han pogut o volgut parar. El triomf de Donald Trump ha sigut possible gràcies a uns sectors de la població que s'han anat empobrint i que percebien com els interessos de Wall Street tenien total preferència sobre els de la nació on vivien.
maniperpinya
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Occitanie-Pays Catalan: qüestió de supervivència (II)

La darrera reforma territorial francesa ha estat interpretada pels nord catalans com un nou atac a la seva identitat. És per això que reclamaren la incorporació de l’afegitó Pays Catalan a la macroregió d’Occitaine on se’ls ha inclòs. La campanya per modificar la nomenclatura de la regió és la última demanda que formula la Catalunya Nord en clau nacional, però està immersa en un llarg procés de lluita pel reconeixement de la identitat. En aquest article es farà una aproximació històrica a la resistència contra l’assimilació dels nord catalans al llarg del segle XIX.
Milers de persones es manifesten pels carrers de Perpinyà a favor d'Occitània-País Català com a nom de la macroregió del sud de França, el 10 de setembre de 2016. (horitzontal) 4640#Agencia ACN
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Occitanie-Pays Catalan: qüestió de supervivència (I)

La darrera reforma territorial francesa ha estat interpretada pels nord-catalans com un nou atac a la seva identitat. És per això que reclamaren la incorporació de l’afegitó Pays Catalan a la macroregió d’Occitaine on se’ls ha inclòs. La campanya per modificar la nomenclatura de la regió és la última demanda que formula la Catalunya Nord en clau nacional, però està immersa en un llarg procés de lluita pel reconeixement de la identitat. En aquest article es farà una aproximació històrica a la resistència contra l’assimilació dels nord-catalans al llarg dels segles XVII i XVIII.
feliiiiipeeee
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Auge i caiguda de les esquerres

La reconstrucció europea després de 1945 i el creixement econòmic posterior va permetre l'acceptació àmplia de les idees socialdemòcrates de caire keynesià. Aquestes van permetre la construcció dels estats del benestar europeus. Però la pèrdua de la capacitat revolucionària de l'esquerra europea i la consolidació de la societat de consum van permetre la falta d'alternatives a partir de la crisi del petroli de 1973 i l'assalt al poder de la nova dreta liberal. Una situació que s'arrossega fins a avui dia.
20161029-636133692674735285_20161029202440-kk5c-u411426127501zyb-992x558lavanguardia-web
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

PSC-PSOE i catalanisme. Una relació difícil

La relació tensa entre el PSOE i el catalanisme no parteix de l’actualitat ni tan sols dels anys precedents. Aquesta es produeix des dels seus inicis i és transcendental per entendre la seva acció política actual a Catalunya.
Aparició pública de Mohammed VI en un dels seus discursos reials
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El triumvirat marroquí: PJD, Makhzen i Mohammed VI després de les eleccions

Quina ha sigut l'evolució del PJD fins l'arribada al poder l'any 2011? Anàlisis de l'estructura interna del poder marroquí
Desenes de milers de persones han marxat per les principals ciutats del país exigint celeritat als líders polítics per arribar a un acord com més aviat millor. Font: Reuters, El País
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

De l’eufòria a la incertesa: la victòria del NO en el plebiscit per a la pau de Colòmbia

Amb el triomf de l'opció de NO ratificar els acords de pau entre el govern de Colòmbia i la guerrilla de les FARC s’acaba el temps, ja que tota la societat colombiana té clar que el destí final ha de ser la pau i que aquesta haurà de sobreposar-se als interessos polítics particulars.
pelea-en-el-congreso
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Relacions de poder, Forces Armades i la Corona entorn al 23-F:

L’objectiu d’aquest article és analitzar com es va gestar el 23-F i quins van ser els actors principals en la preparació del cop d’Estat, donant una especial importància, en aquest anàlisi, a les relacions de poder que es van establir entre el Rei Joan Carles I, Adolfo Suárez i les Forces Armades, entre d’altres. L’estudi d’aquestes relacions entre les diferents esferes de poder a l’Estat han de conduir a explicar com es va gestar el 23-F i quins van ser els factors clau que van generar aquest intent de cop d’Estat.
Mas datos 
 
Personajes: -FRAGA IRIBARNE-MANUEL--POLITICOS--ESPAÑA- 
Tema ppal.:  
Espectáculos:  
Fecha imagen: 1977/10/25 
D.onomásticos: SUAREZ GONZALEZ-ADOLFO 
D.geográficos:  
D.temáticos:  
Fuente: ABC 
Autor: SIN IDENTIFICAR 
Pie de foto:  
 Descripcion: EL SECRETARIO GENERAL DE ALIANZA POPULAR, MANUEL FRAGA IRIBARNE, SALUDA AL PRESIDENTE DEL GOBIERNO, ADOLFO SUÁREZ, DESPUÉS DE LA FIRMA DEL DOCUMENTO ECONÓMICO EN EL PALACIO DE LA MONCLOA 
 
 
 Exportar a  ELCORREODVASCOABCTESARCENTRAL con ninguna.hdr cabecera  
     
 
 
 
Id: 16219859 Edición : SEVILLA 
Fecha de publicacion: 2012/01/16 Página: 27 
Publicación : ABC_2010 Sección : PRIMERPLANO 
 
 Vista: Aumentar mediaMas datos
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Els orígens catalans del Partit Popular (II)

El Partit Popular, actual líder indiscutible de la dreta nacional espanyola té, com veurem també en aquesta segona part de l'artícle, uns orígens catalans. En aquesta segona part veurem com encararen els fraguistes la formació del seu primer partit, Reforma Democràtica i com la imatge de Fraga començà a deteriorar-se.
roberto-e-sancia-foto-de-portada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Sança de Mallorca: mulier divinitus edocta et supernis irradiata fulgoribus

El 28 de juliol de 1345 la reina Sança de Mallorca moria i era enterrada al monestir de la Santa Creu de Nàpols. La doble representació que hi havia a la seva tomba ens parla d’una sobirana polifacètica; estratega, diplomàtica, mística, devota i amb grans dots polítics. Les seves fundacions monàstiques honrarien la seva memòria, els seus escrits donarien testimoni de les paraules que pronuncià i dels debats teològics en els quals va participar, finalment, la seva iconografia parlaria de la seva forta personalitat i convicció espiritual. En aquest primer article dedicat a la seva figura analitzem l’important paper que va tenir la reina en els afers d’estat i les distintes accions polítiques que desenvolupà durant el seu regnat a Nàpols, així com els seus dots organitzatius, diplomàtics i polítics, que eren un viu reflex de la seva educació i preparació com a sobirana. La “dita santa regina”, en paraules d’Eiximenis, ha esdevingut fins els nostres dies una figura extraordinària, a qui val molt la pena dedicar unes línies i aprofundir en la seva vida per conèixer-la de més a prop.
cartel-electoral-con-jose-maria-gil-robles-dp
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Cel roig a l’Espanya republicana (1931-1932)

Aquest article pretén ser una breu aproximació a la por a la revolució social que sobrevingué a Espanya arran de la implantació de la Segona República el 1931. Particularment per mitjà de la premsa conservadora, pretenem mostrar quins paral·lelismes es van establir entre la Rússia revolucionària de 1917 i l’Espanya republicana de 1931 per legitimar el que seria un moviment contrarrevolucionari que marcaria el conflictiu destí d’Espanya per sempre.
atlas-cresques
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La llegenda del Preste Joan (II): evolució i pervivència del mite medieval (s. XV-XVI)

La decadència de la llegenda del Preste Joan, lluny de fer-la desaparèixer, va motivar la seva metamorfosi, mantenint els trets fonamentals del personatge, però reubicant-lo al que a inicis del segle XV era el continent desconegut per excel·lència: Àfrica. La promesa de trobar el Preste Joan, identificat com el rei d'Etiòpia va ser un dels reclams d'un ambiciós projecte d'exploració del litoral africà encapçalat per la Corona de Portugal, tota vegada que l'exploració i els descobriments van acabar per evidenciar el caràcter llegendari del Preste Joan a ulls dels europeus.
1923
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Miquel Mateu, un dels més grans exponents del franquisme català (Part III)

En aquesta darrera part de la biografia històrica de Miquel Mateu veurem la seva praxi des de que deixa de ser alcalde per passar a ser ambaixador a París i la seva continuïtat i importància en el règim franquista fins a la seva mort el 1972. Això ens servirà per comprendre més bé afers com les relacions exteriors del règim i sobretot concloure la radiografia de la burgesia catalana de l’època encapçalada, d’alguna manera, per ell.
3
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Simon Peres i els Acords d’Oslo

La voluntad de buscar una solución diplomática a la espiral de violencia en Oriente Medio y/o el deseo de evitar una guerra interna contra un segmento étnico de su población condujeron al ex Primer Ministro Simon Peres a la firma de los Acuerdos de Oslo y la defensa de la necesaria construcción estatal de Palestina. Esta novedosa línea política revolucionaria le hizo valedor del Premio Nobel de la Paz en el año 1994.
La conjura, de F. H. Fuger
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Una mort inesperada molt anunciada:

El 15 de març de l'any 44 aC era assassinat Juli Cèsar, dictador de Roma i controvertida figura militar i política de l'època, després de fer-se amb un poder quasi absolut en el que anava camí de ser l'Imperi més important del seu moment i un dels més famosos de la història de la humanitat. Durant els últims anys els seus opositors es van anar organitzant en una conjura que unia des de senadors conservadors que volien restaurar els seus privilegis fins a polítics que temien que el poder absolut de Cèsar el corrompés i portés la ruïna a l'Imperi, dirigida per Gai Cassi Marc i Dècim Juni Brut. Finalment la conjura es portà a terme a la Cúria de Pompeu i Juli Cèsar va rebre 23 ganivetades, fet que portà Roma a una nova forma de govern (l'Imperi en comptes de la República) i a un llarg conflicte. Aquesta mort va sorprendre i sacsejar quasi tota la societat romana, tot i que s'havia anunciat moltíssim que passaria.


imatge-j-canyamars
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Quan la realitat supera la ficció: les execucions exemplars en època medieval i moderna

La implantació del feudalisme a Europa generà un clima de violència que arribà a tots els estrats de la població. Una de les violències més presents durant el període es mantingué, com a mínim, fins al final de l’època moderna: la violència exercida pels diferents poders civils i religiosos cap als sectors que no encaixaven en el model de societat imperant en el moment. La brutalitat de les execucions en època medieval i moderna és un exemple molt clar d’aquesta violència. En aquest article s’exposen dos exemples molt distants entre ells, en el temps i en l’espai. Els dos casos tenen en comú l’ús d’una violència extrema que buscava ser exemplar: el cas de Joan de Canyamars, de finals del segle XV, i el de Tupac Amaru II, de finals del segle XVIII.
esteban-gesa-portaveu-municipal-popular-el-pp-esta-on-esta-gracies-a-manuel-fraga
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Els orígens catalans del Partit Popular (I)

El Partit Popular és, actualment, el potent referent de la dreta espanyola. Com a partit és la versió perfeccionada i millorada d'Aliança Popular, una federació de forces polítiques que nasqué a la Transició de la mà de diverses personalitats del Règim Franquista. Tanmateix, podem afirmar que la primera força política de Fraga Iribarne va tenir uns orígens catalans i, fins i tot, amb finançament puntual del Partit Comunista.
120316-claramunt1
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Teresa Claramunt: Pionera del feminisme obrerista català

Teresa Claramunt va viure en els anys en que es forjava l’anarquisme a Catalunya, unes dècades en les que el moviment obrer va protagonitzar alguns dels conflictes laborals més importants dels segles XIX i XX. Claramunt, a més de participar activament d’aquesta lluita, va desenvolupar un discurs feminista trencador i va preconitzar l’organització de les dones en un món on, també el moviment obrer, era protagonitzat pels homes.
2
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Notes per a una cançó política: l’Orfeó Donostiarra a Barcelona (1910)

A vegades, en llegir diaris de fa uns anys, entre nombroses pàgines d’opinió política i articles d’economia, resulta curiós trobar-se amb reportatges dedicats a la vida cultural. Ja fossin llargues o breus, aquestes cròniques sobre concerts, recitals, funcions de teatre o d’òpera aconseguien un lloc meritori, fins i tot, al costat dels titulars de capçalera. Des de l’òptica actual, és sorprenent comprovar la importància que tenien aquest tipus d’esdeveniments, sobretot, quan hi havia ocasions en què la música podia competir per ocupar un espai tan disputat com el lloc natural de les notícies polítiques, la portada. Es podria plantejar, però, si el verb adequat és “ocupar” o, més aviat, “fusionar”; és a dir, si la música realment podia traslladar la política a una posició secundària o si, al contrari, ambdós elements confluïen.
73e473e5-46a3-4d46-9f1b-a99bb62cb863_mw1024_s_n
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Guerra i pau a la terra dels uzbeks

fusilamiento-republicanos
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La guerra civil: per què?

La guerra civil neix d'un cop d'estat fracassat orquestrat principalment pel general Emilio Mola, que divideix les forces de seguretat espanyoles entre aquells fidels a la legalitat republicana i aquells que no s'hi mantingueren. Els orígens del conflcite cal trobar-los en cinc anys de tensió social ocasionat per una dreta reaccionària i una oligarquia temerosa de perdre el control i la seva posició hegemònica en la societat espanyola davant un règim republicà que pretenia unes mínimes reformes.
Iceland_Carta_Marina
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

En nom d’Odin, amén. La sincrasi a les Sagues dels Islandesos

Un fenomen televisiu dels últims anys ha revitalitzat l’interès per la història escandinava, però el cert és que es continua caient en els mateixos tòpics. La religiositat precristiana no n’és exempta, i sovint s’interpreta a partir de fonts cristianes posteriors, com és el cas de les sagues dels islandesos. Encara que el cristianisme tingué una entrada relativament pacífica a Islàndia i s’adaptà ràpidament al context cultural de l’illa, la literatura, a priori genuïna, que hi sorgiria més tard comptaria amb una influència cristiana major de la que se li acostuma voler donar.
20150220PHT24333_original
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Els orígens de la (des)Unió Europea

Després del Brexit, la unitat de la Unió Europea està en boca de tots. Però si fem la vista enrere, podem comprobar que Europa gairebé mai ha estat unida, i que aquesta situació de pau entre estats és una excepció dins d'una història plagada de conflictes. I és més, la Gran Bretanya va ser un dels països més reticents a la integració europea.
el-preste-juan-en-un-mapa-medieval1
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La llegenda del Preste Joan: creació i evolució del mite medieval (s. XII-XIII)

Segons afirma el gran historiador francès Jacques Le Goff, autor de nombroses obres relatives a la història de la cultura i el pensament medieval, els límits entre allò real i allò imaginari són variables i més o menys estrets en funció del moment. La societat medieval, definida a grans trets, es caracteritza entre altres coses per una concepció del món carregada de simbolisme i per la importància del cristianisme a l’hora de crear i d’interpretar aquests codis simbòlics. Aquesta manera medieval d’entendre el món, que dista tant de la nostra, va donar lloc a la creació de mites i llegendes de tot tipus, creades en un moment històric concret en funció d’un context social i cultural concret. Aquestes llegendes són, doncs, el resultat de la necessitat d’explicar allò inefable i d’adaptar la realitat als elements simbòlics amb els quals els medievals interpretaven el seu món.
batalla santo domingo
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Haití: la perla oblidada del Carib

Moltes persones en sentir parlar d’Haití pensaran en la devastació generada l’any 2010 per un terratrèmol en un dels països més empobrits de l’Amèrica Llatina. La història ens demostra, però, que fins i tot els territoris més castigats per l’explotació i la pobresa també tenen una història. En el cas que ens ocupa; Haití fou ni més ni menys el primer territori en trencar amb el jou colonial a finals del segle XVIII, fent perdre a la seva antiga metròpoli, França, la seva principal font d’ingressos colonials. Haití també visqué, juntament amb la independència, la primera revolució esclava triomfant de l’època moderna, revolució que alimentaria els més grans temors dels diferents propietaris d’esclaus de les Antilles i del territori americà en general.
boris-andorra--644x362
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Boris I, Rei d’Andorra per 13 dies.

El 7 de juliol de 1934 és un dia important de la història d’Andorra. A la Casa de les Valls hi ha reunits els vint-i-quatre membres del Consell General de les Valls per a prendre una decisió transcendental: Ha de convertir-se el coprincipat en una monarquia? El resultat és clar: vint-i-tres vots a favor i un en contra. Comença el regnat de Boris I d’Andorra.
Elephant_and_Castle_(Fresco_in_San_Baudelio__Spain)
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Un elefant per l’emperador

Corria l’any 798 i a Aquisgrà, la capital de l’imperi carolingi i residència de l’emperador Carlemany, arribava un monumental present vivent de les llunyanes terres d’Orient. L’emperador no s’ho podia creure, aquell era un animal mai vist al Nord d’Europa, i ja ens podem imaginar la cara d’estupefacció de tots els que veieren aquell monstruós animal per primer cop a la seva vida.
Sense títol1
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La política exterior del primer franquisme durant els anys de la Segona Guerra Mundial (1939-1945)

El paper internacional que va jugar Espanya durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) el segueix cobrint un secretisme sorprenent. Franco hagué d’escollir entre alinear-se amb els seus coreligionaris nazi-feixistes d’Itàlia i Alemanya, inspiradors polítics i ideològics del seu règim, o comprendre que el capital i subministrament angloamericà era l’única via de supervivència real pel projecte polític iniciat amb la Guerra Civil. Les pretensions territorials del mateix Franco i el curs dels esdeveniments militars del conflicte feren que l’actuació d’Espanya, en el marc de la política exterior durant la Segona Guerra Mundial, estigués plena de matisos i contradiccions que encara avui resulten difícils d’analitzar. Estudiar els fets amb perspectiva, deslligats per fi de la versió oficial del règim franquista edificada des de 1945, ens permet adonar-nos que Espanya jugà un paper durant la conflagració bèl·lica més gran de la història plenament reprovable i egoista.
Sense títol23
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Formes d’organització de la societat ibèrica a partir de la interacció amb el món colonial durant el Primer Ferro

Qui té la iniciativa del comerç, els colonitzadors o els indígenes? En els darrers anys, els historiadors i arqueòlegs han centrat els seus estudis en el paper de les potències mediterrànies segons materials ceràmics importats, deixant de banda l'impacte per a les comunitats indígenes de l'actual Catalunya. Les dades obtingudes gràcies a la recerca arqueològica actual i els marcs teòrics, provinents de l'antropologia, podrien donar una nova perspectiva de les societats locals del Primer Ferro (s. VII-VI aC), evitant d'aquesta manera enfocaments difusionistes i de superioritat per part dels fenicis i grecs. En el present treball intentarem aportar les interpretacions proposades pels diferents autors i així posar de relleu els diferents sistemes d'organització social dels indígenes en el debat colonial.
iran-and-america-foreign-policy
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Iranian foreign policy (Part I)

The Islamic Revolution of Iran in 1979, could be considered the milestone of Iran’s contemporary history. The ascension of Ruhollah Khomeini as the indisputable revolutionary leader with uncontested executive power converted the Islamic Republic into a fierce revisionist state. Backed in the principle of velayat-e faqih, Khomeini sought to develop the basic framework for Iran’s consolidation and transformation of the International System. Past experiences as the coup d’etat against Mossadeq in 1953, influenced enormously the will of Iranians, its elites and the desire of Khomeini to reinforce the economic and political independence of Iran and the avoidance of any interference in its domestic affairs, as well as exporting the Islamic Revolution abroad, reject any imperialism and support the liberation movements and the entire Muslim Community.
Sense títol1
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Allò que Thatcher s’endugué: Els orígens de l’estat del benestar britànic

En aquest article ens proposem estudiar les causes, context i principals característiques del model d’estat de benestar britànic el Welfare State. Estudiarem el perquè de l’aposta laborista per la planificació econòmica i els passos que va seguir l’administració de Clement Attlee per la instauració de la reeixida economia mixta al Regne Unit.
mapa bcn
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La maquinària repressiva borbònica en el segle XVIII

La derrota de la Guerra de Successió no solament va significar per Catalunya l’abolició de les seves llibertats i constitucions. El Principat, després de la caiguda de Barcelona i a mesura que el conflicte anava avançant, va patir una duríssima repressió a tots nivells, assolint unes cotes de violència extraordinàries. El terror, la por, la inseguretat i sobretot el pànic es van inserir per sempre més en el cor i ànima dels catalans un cop el nou règim borbònic s’instaurà. En aquest article es pretén analitzar com fou de dura aquesta repressió borbònica, una repressió que responia a una extraordinària maquinaria de cinisme, odi i terror, que no s’oblidaria en els segles posteriors i marcarien un abans i un després en la història de Catalunya.
Van der Bellen + Hofer
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

L’enfonsament

Les eleccions presidencials austríaques han deixat a les portes de la presidència un candidat ultradretà del FPÖ. Per primera vegada des de 1945, Europa ha estat a punt de tenir un altre cap d'estat provinent d'un partit ultradretà. Com ha sigut això possible? L'enfonsament de l'ordre polític de postguerra i la crisi econòmica en són els principals responsables.
Sense títol
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Carlisme Prematur: La Revolta dels Malcontents

La història oficial apunta que el carlisme va néixer en mateix llit de mort de Ferran VII. Que la mort del monarca l’any 1833 va obrir un conflicte successori en el marc de les disputes entre absolutistes i liberals que va desembocar en la guerra civil. No és cert. En aquest article veurem com el carlisme era una idea madura ja a les acaballes del regnat de Ferran. La Revolta dels Malcontents o “Del rei cap per avall” s’ha de llegir com un primer intent d’insurrecció clarament carlista abans de la mort de “el Deseado”.
scriptorium
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Llum sobre la “foscor”: l’Scriptorium de Ripoll

Cap a finals del segle IX, a la vessant sud dels Pirineus, es funda el monestir de Santa Maria de Ripoll. A partir d’aquest moment i durant els següents segles el monestir va esdevenir un important centre cultural tant a nivell català com europeu, gràcies sobretot a la tasca produïda des del seu scriptorium.
Mexico_nebel
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El desenvolupament dels Estats Units (III): Jackson, nova política i guerra contra Mèxic.

Finalitzem la trilogia d'articles sobre el desenvolupament dels Estats Units amb una de les figures més rellevants de la seva historia: Andrew Jackson. El president del país nord-americà va marcar les pautes de la nova democràcia i la manera de fer política, des de les campanyes electorals fins a la oposició permanent. A més, en aquest article també tractem aspectes interns del país i la guerra contra Mèxic, que ser un punt important de conflicte en una nació que s'encaminava cap a la guerra civil.
gladiadores III
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Desmitificant els gladiadors (Part III). Aspectes socials i culturals

Com ja hem vist la gladiatura era l’esport més popular d’occident entre els segles I i V, però no només era un simple entreteniment: era molt més. Era un negoci, era política, era la cultura i la societat romana reduïda en un sol espai, i és que en un amfiteatre, des de les grades fins a l’arena, es podia resumir la societat romana.
PHO2b4a79ce-e2e9-11e2-bc74-d579906af7fc-805x453
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Al-Sisi y la conquista del poder

El golpe militar contra Mohamed Mursi en la conocida como segunda revolución egipcia puso en evidencia el control total que los militares ejercen sobre el país, el cual en términos económicos, podría traducirse en el control directo de entre el 5 y el 30% del PIB de Egipto.
Miquel Mateu i Pla en un acte religiós poc després de ser anomenat alcalde. Font.Rossend Torras.
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Miquel Mateu, un dels més grans exponents del franquisme català (Part II)

La Guerra Civil Espanyola toca a la seva fi. L’arribada de les tropes franquistes a Catalunya marcaran el tret de sortida del mandat de Miquel Mateu a l’alcaldia de Barcelona. Paral·lelament, es durà una progressiva implantació del franquisme a tots els nivells de la societat de l’època. En aquests context es desenvolupa l’activitat de Mateu – tan important com controvertida -, sempre lligada a la burgesia catalana.
Foto Portada Tamar
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Art hispanoflamenc. Quan la brúixola del gust artístic mirava cap al nord.

La conformació d’un gust artístic és quelcom dependent de molts factors. En el cas de l’art anomenat “hispanoflamenc”, van ser moltes les línies que van haver-se de traçar per confluir en un punt d’acord estètic. Durant les darreries del segle XV i més tard en el segle XVI, l’art hispanoflamenc va tenir una esplèndida recepció dins de les preferències estètiques de l’esfera de les corts peninsulars. El terme “hispanoflamenc”, emprat per la historiografia de l’art dels últims cinquanta anys, més que descriure una característica referent a la seva pròpia naturalesa artística sintetitza una pluralitat de veus que van enriquir la història de l’art. El terme hispanoflamenc no només descriu un llenguatge visual propi, sinó tota una sèrie de relacions internacionals que van donar com a resultat una manifestació artística consolidada, la qual assentarà les bases visuals d’èpoques posteriors. Estudiar l’art “nòrdic”, entès com l’art dels Països Baixos meridionals i el nord de França, és estudiar i entendre un dels tants models de prestigi existents a la història de l’art i la fenomenologia de la seva diàspora, en aquest cas, en els territoris peninsulars. Per tant, què fou el que causà una major acceptació d’aquest model artístic a la Península? Per què precisament procedent dels Països Baixos? Quins elements van entrar en joc per establir una nomenclatura específica per aquesta nova situació artística?
Atac comboi Alpens
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Dos presidents de la Generalitat perduts i oblidats

Des de l’any 1359, quan el Bisbe de Girona Berenguer de Cruïlles va assumir la primera presidència de la Generalitat de Catalunya, fins arribar a l’actual cap de govern, Carles Puigdemont i Casamajó, el llistat oficial de Presidents ens diu que s’han succeït 130 molt honorables. Ara bé, igual que passa amb el llistat dels Sants Pares, hi ha figures que queden apartades o oblidades del llistat oficial. Avui m’agradaria recordar a dos caps de la Generalitat que, actualment, no consten a l’auca de Presidents i, tot i així, varen lluitar amb totes les seves forces per mantenir en peu una institució que penjava d’un fil.
Coliseo 5
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Desmitificant els gladiadors (Part II). Un dia a l’amfiteatre

Com era un dia d’espectacle a l’antiga Roma? Per què centenars de milers de persones es reunien puntuals a l’amfiteatre i passaven el dia sencer contemplant la mort i que es queixava o, fins i tot, es revoltava quan considerava que no hi havia prous munera? Quins eren els elements més atractius d’aquest esport? Veurem com es desenvolupava un dia normal a l’arena i com era realment l’esport que va fascinar durant segles al món europeu.
Refugiats sirians
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Els refugiats sirians: una arma política

Els refugiats sirians que fugen de la guerra en el seu país han sigut utilitzats com a xantatge polític per part de Turquia per a fer pressió a la Unió Europea i obtenir contraprestacions a canvi de frenar el flux de refugiats cap al Vell Continent
dia de la dona treballadora
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Editorial Ab Origine: especial de març 15/III/2016

El passat dia 8 de març va ser el Dia Internacional de la Dona Treballadora, segons l’organització de Nacions Unides. Per què és necessari dedicar un dia específic de l’any a més del 50% de la població humana? Doncs perquè durant molts anys les dones han estat desplaçades i invisibilitzades de la vida pública, relegant-les a l’àmbit familiar i domèstic. Privades fins ben entrat el segle XX del sufragi i la ciutadania a diferència dels seus congèneres masculins. Actualment, tot i que l’estatus legal hagi canviat en favor de la igualtat, segueixen patint una discriminació en certs àmbits socials, professionals i polítics que demostren que la igualtat no s’ha aconseguit encara i que cal treballar plegats per assolir-la.
diario cultura mx
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El despertar de la força. Literatura femenina emancipadora

Ni ara ni abans el món cultural havia estat territori d’igualtat per a les dones, en el cas de la literatura, encara menys. Amb aquest article es pretén posar sobre la taula un discurs i un debat que avui dia encara dura: el relat en femení. Existeix realment una literatura femenina –per a dones? Si existeix, com es diferencia la de dels homes? Un petit repàs històric per les lletres escrites per mans de dones.
morato
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Quatre dones perses que canviaren la història d’un imperi

A principis del segle XVI els diferents Estats d’Europa enfilaven un nou rumb polític, hereu d’aquell període esplendorós anomenat Renaixement i de l’arribada d’exploradors del Vell Continent a Amèrica, amb la qual cosa el sistema econòmic mundial s’eixamplava a nous horitzons. Els sobirans d’Europa, tradicionalment incapaços d’imposar-se sobre els seus nobles vassalls, començaren a reforçar la seva autoritat i noms com Carles I de Castella (1516-56) Francesc de França (1515-47) o Enric VIII d’Anglaterra (1509-47) exemplificarien una nova manera d’entendre la política (i als quals hi hauríem d’afegir els noms de grans dones com Isabel de Portugal (1526-39), Lluïsa de Saboya (1514-15; 1525-26) o Caterina d’Aragó (1509-33)). Un moment excepcional a la història del món en el qual l’Orient Mitjà també va brillar amb llum pròpia.
imagen 1 bis
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Les històries sobre dones van cremar a Alexandria

Al cinema no hi ha excedent de protagonistes femenines, però el cinema històric pateix especialment aquesta deficiència. Un dels arguments és el de la “versemblança”, però, això vol dir que les dones no han tingut papers rellevants al llarg de la Història? Utilitzant la pel·lícula Troia (2004) com a exemple, aquest article analitza els rols als quals es veuen relegades les dones a la majoria d’aquestes pel·lícules.
Molts-dels-estudiants-que-hi-havia-tancats-dins-el-convent-dels-caputxins
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El moviment estudiantil, la lluita contra el franquisme i La Caputxinada (II)

Durant tres dies, en el convent dels caputxins de Sarrià, la constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) suposà un pols directe contra la dictadura franquista, que acabà quan Franco en persona ordenà l'ocupació del convent. El suport que rebé dels més diversos sectors de l'antifranquisme i de significats intel·lectuals traspassà ràpidament l'àmbit estrictament universitari i suposà un autèntic revulsiu per a la societat en conjunt que deixaria llavors per al futur més immediat: la Taula Rodona, el Secretariat d’Apostolat Laïcal, el Grup Democràtic de Periodistes o l'Assemblea de Catalunya, per exemple. La repressió del règim franquista contra el moviment estudiantil va ser immediata i contundent, però el canvi a la universitat ja s'havia produït i ja constituïa un dels actes de desafiament més importants que el franquisme havia conegut mai.
Primera Assemblea Lliure d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. Paranimf de la Universitat de Barcelona
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El moviment estudiantil, la lluita contra el franquisme i La Caputxinada (I)

La Caputxinada de Barcelona no pot entendre's sense les lluites prèvies universitàries que s'havien anat succeint arreu de l'Estat espanyol, les quals es vincularen a les revindicacions obreres i democràtiques. La lluita constant de molts anys és la que va permetre el deteriorament de les estructures franquistes (tals com el Sindicato Español Universitario) que pretenien posar sota control les universitats espanyoles
Sense títol
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El desenvolupament dels Estats Units (II): democràcia, guerra i expansió cap a l’Oest.

Després de les primeres eleccions i decisions, els Estats Units van entrar en un moment decisiu de la seva història. L'expansió del país cap a l'Oest, la política de masses i la democràcia, i l'avenç del capitalisme van començar a marcar la història del que va ser el pas d'excolònia i jove nació cap a potència mundial.
Galleon,_Carracks,_Galley_and_Galeota-_Routemap_of_the_Red_Sea-1540_by_D__João_de_Castro
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Un cas d’Aliança de Civilitzacions: Portugal i Etiòpia al segle XVI

Hi ha dos fets històrics de gran rellevància que la historiografia (sobretot europea) ha situat com a claus en el canvi de l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna. El primer és la conquesta de Constantinoble per part dels turcs otomans l’any 1453, en la qual una potència emergent de confessionalitat islàmica s’apropiava de la capital de Bizanci, l’imperi romà d’Orient, que havia resistit tota l’Edat Mitjana a enemics de tota mena, però que no fou capaç d’enfrontar-se als canons turcs. El segon fet que els historiadors destaquen és l’arribada de Cristòfol Colom a Amèrica el 1492, contribuint decisivament a comunicar el Vell i el Nou Continent, i sobretot a enriquir els reials patrocinadors del viatge. El segon fet és producte del primer, ja que en el moment que els turcs es fan amb Constantinoble (1453) i amb Egipte (1517), comencen a monopolitzar el comerç de productes de l’Extrem Orient (per exemple el pebre), cosa que perjudicà els mercats europeus. De no trobar-nos en aquesta situació la primera meitat del segle XVI, difícilment l’emperador d’Etiòpia haguera rebut mai la visita d’uns portuguesos.
Miguel Mateu i Pla
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Miquel Mateu, un dels més grans exponents del franquisme català (Part I)

A dia d’avui, tenim molts buits tan en la memòria com en la història del nostre poble. Aquest treball pretén treure a la llum la figura de Miquel Mateu i Pla (1898 – 1972), una de les espases més rellevants de la burgesia catalana del segle XX. En aquesta primera part, abordarem la seva genealogia, la seva formació com a quadre industrial i polític, com diria el mestre Vicens, la relació amb la vila de Peralada i els vincles entre interessos polítics, econòmics i personals; com també les seves accions durant la guerra. Aquest corpus, que anirem enfocant i desenfocant per diferents geografies, es trobarà permanentment emmarcat en el context de l’època i les respostes polítiques d’una classe social concreta: la burgesia catalana, en una situació conjuntural, la Guerra Civil Espanyola.

Pla Cerdà
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Víctor Balaguer i el nomenclàtor de l’Eixample

Amb l’aprovació del Pla Cerdà el 1860, Barcelona iniciava el camí cap a la ciutat del futur. Un futur que assentava les bases per a la urbanització del Pla de Barcelona a llarg termini i en el qual l’Eixample es convertiria en un dels símbols més característics de la ciutat. I quins noms haurien de dur aquests carrers, amb la repercussió i dimensions que tindria el projecte?
Pollice Verso
*oil on canvas
*97,4 x 146,6 cm
*1872
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Desmitificant els gladiadors (Part I)

Tots hem vist en sèries, pel·lícules o en altres llocs aquests antics combatents. Esclaus de guerra que lluitaven a mort en una festa de sang i visceres… o no? Qui eren aquestes persones? De debò lluitaven obligades? D’on venien? Realment tenien un destí tant miserable que molts optaven per la revolta? Com és que tants milions (sí, milions) de persones es reunien puntuals i sens falta en un estadi (amfiteatre) a veure com dues persones es jugaven la vida per la llibertat? La veritat va molt més enllà d’això. Els gladiadors no sempre lluitaven a mort, és més, la majoria de morts es produïen post-combat no a l’arena. Els gladiadors no van dir mai allò tant famós de “AVE Caesar, morituri te salutan” (AVE Cèsar, els que van a morir et saluden). Aquí ens hem proposat fer una mirada més crítica i propera a un esport que va captivar a milions dels nostres avantpassats i que era molt més que un simple combat.
U.S. Secretary of State John Kerry shakes hands with Iranian Foreign Minister Mohammad Javad Zarif before a meeting in Geneva January 14, 2015. Zarif said on Wednesday that his meeting with Kerry was important to see if progress could be made in narrowing differences on his country's disputed nuclear program.  REUTERS/Rick Wilking (SWITZERLAND - Tags: POLITICS) - RTR4LDZW
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Els acords nuclears i el paper de l’Iran al món islàmic

Els acords nuclears entre Iran i els Estats Units han fet ressorgir els temors dels veïns del gegant persa. Alguns, com Aràbia Saudita, veuen amb preocupació l'allunyament del seu gran protector (EUA) i un enfortiment excessiu de la potència xiïta. Torna a recuperar l'Iran una posició de preeminència que històricament sempre ha tingut?
1024px-Betsy_Ross_1777_cph.3g09905
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El desenvolupament dels Estats Units (I): decisions, divisions i eleccions

Els Estats Units són un país apassionant des del punt de vista històric. Ja us vam explicar, en una sèrie de 3 articles, com va néixer aquesta nova nació. Ara us parlem, en una nova trilogia, sobre quin va ser el seu camí fins a desembocar en una cruenta guerra civil.
Castillo San Marcos
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La fundació de Sant Agustí i la Florida espanyola

Després d'unes quantes expediciones infructuoses des de principis del segle XVI, i a causa de la necessitat d'assegurar la zona i de la rivalitat amb França, la corona espanyola pogué assentar-se en les terres de Florida gràcies a l'acció de Pedro Menéndez Avilés. Malgrat això, la història posterior d'aquest assentament no va ser gens tranquil·la
Kagemusha-1980-03
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Cristianisme i armes de foc al Japó del segle XVI

La història de llocs aparentment tan remots com l’Àsia Oriental ens pot semblar quelcom molt aliè i estrany, sense cap relació amb la nostra fins a èpoques molt recents, però la veritat és que al llarg dels segles això que anomenem “Llunyà Orient”, per molt llunyà que certament estigués, no era pas un lloc tan aïllat, i la seva història i la nostra van tenir més interaccions de les que podríem pensar. Fins i tot el país més oriental de la zona, Japó, que durant diversos períodes es va tancar voluntàriament tant a la regió com a la resta del món, aprofitant la seva condició insular, es va veure afectat –molt o poc, això ja és matèria de debat– per l’esdevenir de la història europea ja al segle XVI. I d’una petita però important part d’aquest contacte és del que parlarem en aquest breu article.
Zu dem Verbot der S.A. der "Privat Armee" Adolf Hitlers! Adolf Hitler der oberste Führer der verbotenen S.A. bei der Abnahme eines Vorbeimarsches in Braunschweig.
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Heil Hitler!

Heil Hitler va ser una salutació imposada pel règim nazi, que a poc a poc es va anar estenent entre la població. Ara bé, quina part de veritat hi havia en la salutació al Führer? Quins van ser els elements que van motivar-ne l'expansió, i què s'hi amagava al darrere?
Trirreme atenes
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Política exterior grega: la política de l’altrisme

Tothom té en ment una sèrie de coses quan parlem d’Atenes en el segle V aC, l’anomena’t segle de Pèricles. Associem aquest període i aquesta cultura a una sèrie de valors i sistemes molt propers als nostres fins al punt que els considerem models i referents, sobretot en matèria de democràcia i cultura. El segle d’or atenenc es considera on espai on llibertat i pau anaven de la mà amb una democràcia real i plenament ciutadana establerta. A nivell internacional considerem que és una època d’igualtat jurídica entre ciutat-estat que es formaven en lligues, la més important la Lliga de Delos capitanejada per Atenes per el seu esplendor. Res més lluny de la realitat. Atenes va ser un estat expansionista i militaritzat, dominat completament per unes elits polítiques i econòniques que no van dubtar d'aprofitar-se dels seus aliats i conquerits per aconseguir el seu esplendor cultural i econòmic. Per aconseguir-ho i justificar les seves accions van crear una idea política que arriba als nostres dies: la política de l'altrisme.
arquitectura-prehistorica-baleares
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Menorca i les seves formes d’ocupació del territori fins a la romanització.

Quins factors determinen l'establiment d'un poblament quan arriba a un lloc nou, i més quan es tracta d'una illa? En aquest article veurem les dinàmiques de poblament que es produeixen a l'illa de Menorca des dels seus primers pobladors fins a la romanització. Què canvia i per què en aquest període? Quines empremtes deixa avui dia aquest període en la distribució poblacional i de vertebració del territori?

Abu-Bakr-al-Baghdadiv2
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

L’ascens d’Isis

Un recorregut per la història sobre com el terrorisme ha aflorat amb una gran força, tot i que els Estats Units van posar fi a la vida de Bin Laden.
Pont_sobre_el_Canal_d'Urgell
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Una història de l’Infern: Ponent i el Canal d’Urgell

El canal d’Urgell serà la gran macroestructura feta poc després de les desamortitzacions que canviarà per sempre la història i l’economia de les terres de Ponent. Arribarà a ser tan important que els seus beneficis podran portar alguns fills de pagesos a estudiar a Barcelona i alguns d’aquests seran els líders obrers durant tota la primera meitat del s. XX.
Casper
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La Frenologia: el naixement d’una doctrina peculiar

Filosofia, anatomia, coneixement i una nova doctrina: frenologia. Aquest és el primer d'una sèrie d'articles sobre aquesta ciència, que és a parts desconeguda, curiosa i sorprenent.
Parlament-Companys-Barcelona-BRAGULI-ANC_ARAIMA20151009_0200_57
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El Front Popular espanyol: Gènesi i mites (II)

Després del triomf en les eleccions del febrer de 1936, un govern reformista d'esquerres, però moderat, es feu amb el govern de la II República espanyola. Era el segon govern d'esquerres en cinc anys. Malgrat la moderació i la renúncia conscient a la revolució per part d'altres formacions, les dretes alimentaven el mite del desordre, el caos, la revolució inevitable i que només un cop d'estat podia salvar la Pàtria.
1
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El naixement dels Estats Units (III): Els estats s’uneixen

En aquest article ens proposem analitzar un dels períodes més breus, apassionants, intensos ii desconeguts de la Història dels Estats Units. Entre el final de la Guerra d’Independència (Tractat de París de 1783) i l’aprovació de l’actual Constitució federal, (1789) s’obre un període de set anys en els quals es va forjar entre conflictes i tensions l’esquelet institucional que ha perdurat pràcticament inalterat fins als nostres dies. Se’l coneix com el període de la Confederació.
IMG-20151002-WA0061
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Visitant l’estació internacional de Canfranc

L'estació internacional de Canfranc a Osca reposa abandonada i mig amagada en ple Pirineu aragonès. Una obra arquitectònica immensa, que havia d'estar a l'altura d'un lloc de trànsit entre França i Espanya, va viure els seus dies de glòria als anys trenta i quaranta i que amb un ensorrament d'un pont als anys setanta, va acabar prematurament amb l'estació. Aprofitant una visita realitzada el setembre passat, farem un repàs breu a la història que guarda aquest museu a l'aire lliure.
1
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Patrimoni a l’exili: El Pla d’Emergència del Romànic Català

Cap al 1924 la Mancomunitat de Catalunya crea el Pla d’Emergència del Romànic Català en un afany per conservar i evitar l’espoli dels frescos romànics del Pirineu. Amb una tècnica italiana d’extracció directa del mur s’enduen les peces i les col•loquen al que seria el futur Museu Nacional d’Art de Catalunya. A l’article s’hi explica com i perquè va començar tot, així com què succeeix actualment amb aquest tema.
1
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El país del sol naixent: el camí cap a la unificació

El Japó no sempre ha estat un país unit. Més aviat al contrari. Molts han estat els intents d’aconseguir aquesta cobejada unificació territorial, política i econòmica, però no serà fins al segle XVI quan tres grans líders aconseguiran materialitzar aquest procés de forma irreversible. Oda Nobunaga, Toyotomi Hideyoshi i, sobretot, Tokugawa Ieyasu conduiran el Japó cap a la seva unitat definitiva i cap a una cabdal transformació de la seva essència.
def
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tecnologia disciplinària com a fet inherent de l’ésser humà?

El transcurs de la història ha estat constantment marcat per períodes de molta crueltat. Molts de nosaltres pensem el com i el perquè ha estat possible fets com els camps de concentració, els quals ens consterneixen profundament. No obstant, molts ignoren que al llarg de la història s’han donat molts exemples totalment equiparables, tot i que amb un volum menys elevat, als camps de concentració.
En el present article intentarem raonar si realment hi ha una inherència cap a la tecnologia disciplinària, com serien els camps de concentració.
companys-afusellament
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Companys en les memòries

En el 75è aniversari de l'afusellament del president de la Generalitat republicana Lluís Companys, "Ab Origine" va assistir a l'acte d'homenatge organitzat per l'Ajuntament de Barcelona. Aquesta és la nostra crònica i les nostres impressions.
elecciones-16-de-febrero-de-1936
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El Front Popular espanyol: Gènesi i mites (I)

Després de la Revolta dels miners a Astúries i dels Fets d'Octubre a Catalunya de 1934, la forta repressió del govern de dretes de la II República va apropar a molts diferents actors de les esquerres espanyoles aprofitant també aquesta tendència de confluència que es donava a Europa; aquest seria el naixement del Front Popular espanyol, que guanyaria les eleccions de febrer de 1936.
Sense títol
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Carles II, el rei que mai va regnar

A Carles II la mala fama el precedeix. La crisi que arrossegava la dinastia dels Àustria sembla tocar fons durant el regnat d'aquest monarca. Va succeïr realment així, o potser Carles és, com molts altres, un personatge històric víctima d'una visió negativa immerescuda?
Pacte del Mayflower
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El Naixement dels Estats Units part I: 13 colònies

La colonització britànica de la costa est de Nord-Amèrica va començar a inicis del segle XVII. A diferència del que passa amb les colonitzacions espanyola i portuguesa del segle anterior, la colonització britànica va recaure en mans de la iniciativa privada. Un cop aconseguida l’autorització necessària per part de la Corona, companyies comercials o propietaris adinerats podien posar rumb al Nou Món amb la intenció d’establir un enclavament colonial. [...]
portada esclavisme
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La Fosca Història de la Industrialització a Europa

La industrialització comença a Anglaterra a finals del s. XVIII i principis del XIX, concretament a les zones de Londres, Liverpool i Manchester; per què en aquelles zones? Doncs per un simple motiu: eren els principals ports negrers d’Europa. La necessitat de tenir un gran capital per poder invertir en màquines de vapor va portar als grans esclavistes britànics (parlem de britànics i Gran Bretanya, ja que el Regne Unit es crearà a posteriori) a invertir i diversificar el negoci tot entrant en el món de les filatures i de la producció a gran escala de material manufacturat.[...]
salt
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Canvis urbanístics per a la Barcelona dels Jocs Olímpics

Els Jocs Olímpics de Barcelona '92 passaran a la història entre d'altres coses per els canvis urbanístics que s'hi van produir i la magnitud d'aquests respecte a tot el que no es va fer durant la dictadura franquista i els primers anys de democràcia. Barcelona aprofitarà entre 1986 i 1992 per fer canvis importants, però alhora estudiats amb les necessitats urbanístiques del moment, tal i com es va fer amb les exposicions universals de 1888,1892 i el Pla Cerdà.
Fotograma de Le Retour de Martin Guerre
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Martin Guèrra: un cas de suplantació d’identitat a la França del segle XVI

“Arrest memorable del Parlament de Tolosa[...]”. Amb aquest títol, tot i que en francès, el magistrat Jean de Coras va recollir els fets i testimonis dintre d’un procés judicial peculiar i sorprenent que ell mateix va presidir i del qual va proposar la sentència final. Avui dia estem relativament acostumats als casos de suplantació d’identitat, especialment a les xarxes socials o mitjançant telèfons mòbils. Són, sens dubte, un greu problema per a les víctimes, però la història que us presentem a continuació supera, en tots els sentits, aquests casos contemporanis[...]
2674515-3779954.jpg@protect0010001000@crop658370c
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Cheikh Anta Diop, pare de la Historiografia Africana

pesta_negra_articles-19752_recurso_jpg
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Una Pesta a Barcelona enmig de la Guerra dels Trenta Anys i la Guerra dels Segadors

De les pestes no se sol parlar gaire al llarg de la història a no ser que les seves conseqüències siguin devastadores i reorganitzin de nou la societat. El cas de la pesta que tractarem va ser un episodi greu que va afectar tot el territori espanyol i també el català, on les principals ciutats importants catalanes de la època (Barcelona, Girona i Tortosa) la van patir. Però històricament, aquest període va ser conegut per un altre episodi que va ser eclipsat per les revoltes en el si de l’imperi hispànic com és la Guerra dels Segadors, i que ha restat importància a la pesta que ens ocupa, que hem centrat a Barcelona i que també es va produir en aquest període.
barcelona alba
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La dinàmica socioeconòmica del Quarter de Mar de Barcelona a la Baixa Edat Mitjana

Les excavacions al recinte de l’antic mercat del Born (Barcelona) han situat al mapa de la ciutat, de nou, el Barri de La Ribera. El jaciment, actualment en forma de Centre Cultural i museu, mostra el traçat de Barcelona tal com era a principis del segle XVIII. El traçat de la Barcelona Medieval en aquest sector té el seu origen a l’època baixmedieval, i aquest ha estat el focus del estudi.
ara-2
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Ubi sunt: Per què la Història al segle XXI

En una societat que ha iniciat el segle XXI amnèsica de totes les lliçons de la seva història (especialment la més recent, la del segle XX) i que sembla que hagi d'encarar una sèrie de situacions que no havien tingut mai un precedent, la Història ens pot ajudar a donar-nos perspectiva, empenta i un enfocament crític en els temps que vivim. La Història pot ser també un instrument útil de canvi i és més necessària que mai per a entendre i mantindre les conquestes realitzades en el passat.
JP-BLACKWATER-videoSixteenByNine1050
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Blackwater i els desafiaments de les empreses privades en els conflictes actuals

Els conflictes militars han canviat molt des de la dècada dels vuitanta: la privatització (la guerra com a negoci), la pèrdua d'importància del caràcter estatal de la guerra, la sofisticació de les tecnologies bèl·liques, etc. dibuixen un nou panorama. L'empresa "Blackwater" pot ser un terrible exemple paradigmàtic sobre com estan canviant els conflictes armats.
La sodomia era considerada com un dels pitjors pecats
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Sodomia: història d’una intolerància a través de la teologia medieval

Els comportaments sexuals que no tenien com a finalitat la reproducció han estat mal vistos per l'Església, però en el cas de la sodomia fins i tot era considerada com un dels pecats que més corrompia l'ànima. A través de textos originals de la teologia medieval, observem l'odi cap a aquest pecat.
Portada Harem
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Submissió, sexe i lascívia?

L’harem. Què suscita aquesta paraula a la m ent de les persones? De l’harem s’ha dit de tot; s’han escrit llibres, pintat innombrables quadres, rodat pel·lícules, fantasejat, temut... Però sobretot s’ha desconegut, i actualment encara es desconeix. Tot l’interès que ens causa una concepte tan remot i exòtic com l’harem a les persones del món occidental és degut a la falta d’informació del qual en tenim.
800px-Burning_of_jan_hus_at_the_stake_at_council_of_constance
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Els hussites: de la reforma des de dalt a la revolució, passant a sang i foc.

Un dels reformistes religiosos que ha caigut més en l'oblit ha estat John Hus. Nascut al Regne de Bohèmia, el que és avui la república Txeca, va elevar les seves crítiques cap a una Església que abusava del seus feligresos. Després de ser condemnat i cremat a la foguera, els seus seguidors van organitzar una revolta que va presentar resistència militar al Vaticà.
Carlemany
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El Poder a Europa I : papes, antipapes i emperadors

El poder a Europa ha estat sempre el motiu més important de disputa entre els seus governants, la idea del Imperi Romà, continuarà tot i la seva desaparició, l'intent per part de molts governants controlar tota la cristiandat, els portarà a lluitar entre ells, arribant a un conflicte en el qual hi haurà dos opositors principals durant tota l'Edat Mitjana, el poder religiós i el poder imperial. Per resumir-ho, el poder laic contra el poder eclesiàstic.
SAMSUNG DIGITAL CAMERA
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La revolució Safàvida

De com Ismael, descendent d’una llarga estirp de caps d’un ordre religiosa xiïta al nord de l’actual Iran, arribà al poder de Pèrsia i de com aquesta acció política tingué un efecte tan poderós en les relacions politiques i religioses dels pobles i els dinastes d’Orient Mitjà, i en la pròpia concepció identitaria de les gents que viuen a l’Iran d’avui dia.
Això és un peu de foto de la foto que hi ha aquí.
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El concurs municipal de 1859 i les Barcelones que mai van ser

En el moment en que s'enderroquen les muralles de ciutat vella a Barcelona en 1854 es fa pensant en la obertura de la ciutat al Pla de Barcelona. El problema va venir quan el govern central va proposar el seu model i el govern municipal també es va veure legitimat per decidir el seu model d'urbanització que volia plantejar. Mentre el govern central ja tenia a Cerdà elaborant el seu model d'Eixample que tenim avui dia, l'ajuntament va obrir un concurs per decidir el seu model de ciutat. Anem a veure què van presentar...