Tocant a la Plaça Catalunya es troba el “Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunyaon ens hem de trobar amb Ariadna Baulenas. L’entrevista es farà en un edifici cèntric i, perquè no, ostentós, al cor d’una ciutat europea. Però en poc temps farem un viatge important en el temps i, evidentment, en l’espai. De la capital catalana a la serralada andina, la Dra. Baulenas ens parlarà de l’Imperi Inca, protagonista indiscutible de la Sud Amèrica amb la que toparen les tropes castellanes que es disposaven a conquerir-la a inicis del segle XVI.

Comencem pel principi. El Tahuantinsuyu, o Imperi Inca, s’estava consolidant a finals del segle XV i inicis del XVI, coincidint amb l’arribada castellana. L’inca era un estat –si és que podem parlar d’estat– amb un recorregut històric relativament curt. Quins van ser els predecessors dels inques?

Bé en primer lloc sí que podem parlar d’estat. L’inca és un estat sens dubte, el que passa és que les categories per definir els estats, i altres conceptes que s’han teoritzat des del món occidental, a Amèrica no ens funcionen. Però bé, millor que no m’allargui per aquí i entri en matèria.

Certament els inques són la culminació de tot un procés cultural llarguíssim, les primeres piràmides, per posar un exemple, són del 3500 abans de la nostra era, de manera que al final és cert que l’inca és un imperi mol efímer però és l’hereu de tot un conjunt de cultures que al llarg de més de quatre mil anys s’estan estenent pels Andes. Podem parlar de moltes societats, tot i que hi ha períodes de molta integració en els quals una cultura domina tot el territori, durant la major part de la història andina trobem cultures diverses. Hi ha cultures més conegudes, com els mochicas, els nazca, els paracas, etc., però també trobem altres cultures, com poden ser Sican-Lambayeque o Chachapoyas, per posar alguns exemples.

IMG_20190503_165513[1] (2)

I quina importància tingueren en la seva consolidació com a societat? Com aquest conjunt de cultures donen peu al naixement de la civilització incaica?

Els inques el que fan és imposar una estructura política, econòmica i religiosa per sobre de tot un model de societats que ja existien. I aquestes mantenen la seva pròpia cultura. De manera que el que fan els inques és apropiar-se dels coneixements de les cultures precedents. Aquest fenomen és veu molt clar en la cultura Sican-Lambayeque, que fou la cultura orfebre per excel·lència dels Andes, ells són anteriors a l’Imperi, però els inques acaben dominant el seu territori i, en conseqüència, el 90% de les peces d’or d’època inca, són fabricades pels Sican-Lambayeque.

I un cop situats ja al segle XV, què va fer que els inques aconseguissin estendre el seu domini per una part importantíssima de la Sud-Amèrica andina? Ens hem d’imaginar un model “imperial” com el que s’estava consolidant a Europa precisament durant els mateixos anys?

Respecte la darrera pregunta, no, en absolut. Realment els inques s’estenen al llarg d’un territori molt extens en només quatre generacions. Això si parlem purament dels inques imperials, perquè no hem d’oblidar que hi ha una història dels inques abans que comenci l’imperi. És cert que hi ha determinats llocs on els inques han de guerrejar, per exemple trobem el cas de l’Imperi Chimú (a la costa nord), que serà un estat amb prou força per plantar cara als inques. Però en la major part del territori els inques van apostar per una política pactista. S’arribava a aliances amb els caps de les elits de cada zona: els inques oferien sosteniment econòmic (alimentació), a canvi de que els altres paguessin un tribut. Si tu pactaves amb l’Inca podies mantenir el culte als teus déus, malgrat que també haguessis de rendir culte al déu sol, o mantenir les teves lleis si complies les imperials, per exemple.

Aquesta tradició política de pactes i aliances té a veure amb una llarga tradició andina que no està massa relacionada amb el model imperial “guerrer” que ha d’atacar i sotmetre per les armes a una població.

Els territoris que van formar el Tahuantinsuyu tenien una gran diversitat climàtica. Des de la costa del Pacífic a la serralada dels Andes devia haver-hi diferents models econòmics i productius, que portarien a diferents tipus de societats. Els inques varen ser capaços d’articular d’alguna manera aquesta diversitat i d’obtenir-ne beneficis? Van ser els primers en fer-ho? O simplement seguiren una dinàmica que havia estat iniciada per altres societats andines anteriors?

Tenim precedents de societats que hegemonitzen l’àrea, com seria el cas de la cultura Wari, però un imperi com l’Inca no el trobem en cap moment anterior. Però és cert que ells estan aprofitant el coneixement de cada zona: arriben a la costa i venen de la muntanya, per tant qui els hi ensenya com s’ha de produir a la costa són els qui l’habiten. Ara bé, el fet de que hi hagi continuïtats en les formes d’explotació dels recursos, no implica que no hi hagués canvis. Els inques van innovar moltíssim pel que fa a tècniques agrícoles, tenim l’exemple del jaciment de Moray, on trobem unes terrasses circulars enfonsades, que eren un laboratori agrícola per provar diferents cultius a diferents alçades, climes, etc. De manera que, d’una banda van ampliar els coneixements sobre l’agricultura, que és la base de l’economia i de l’altra es van aprofitar de tot el saber que havien generat les cultures precedents.

[caption id="attachment_9237" align="aligncenter" width="473"]Terrasses agrícoles al jaciment de Moray, al Perú. Font: Viquipèdia Terrasses agrícoles al jaciment de Moray, al Perú. Font: Viquipèdia[/caption]

Com es va relacionar el model econòmic del que acabem de parlar amb el sistema polític? Com s’organitzava el poder al Tahuantinsuyu? Sabem que després de la conquesta hispànica els tributs tingueren un pes fonamental en el sistema que s’organitzà, ja era així en època incaica?

Política i economia van molt lligades en l’Imperi Inca, perquè realment és un imperi econòmic, tot i que encara no hem aconseguit definir-lo bé econòmicament parlant. Hi ha hipòtesis que ens parlen d’un sistema comunista i altres d’un sistema esclavista, i entre els dos grans extrems hi ha totes les variants possibles. En conseqüència encara coneixem poc com va ser realment l’economia durant l’Imperi Inca. Però sens dubte el tribut era clau.

Un tribut que es traduïa bàsicament en treball, qualsevol home adult de l’Imperi havia de treballar durant nou mesos l’any per l’Inca. Ja fos cultivant les terres estatals, o directament perquè l’Inca els obligava a construir un pont, una ciutat, un pont, un camí, etc. Però cal remarcar que eren lliures, no esclaus.

I d’aquest fet deriven les teories extremes, les comunistes beuen de les cròniques que expliquen que durant l’incanat mai és passava gana, perquè hi havia magatzems repartits al llarg del territori i, si a un lloc hi havia sequera i en un altre no, el que feia l’estat era redistribuir una enorme quantitat de recursos. Però llavors, a l’altre extrem, trobes qui al·lega que la gent estava obligada a treballar per l’estat, i en base a això defensen el model esclavista. Però ni l'una ni l'altra tenen prou fonament.

I com es podia organitzar un sistema tant complex en una societat que, aparentment, no tenia un sistema d’escriptura?

Podríem dir que aquest és el gran misteri, però no ho és. L’Imperi Inca el que fa és demostrar-nos, malgrat el que hem pensat sempre a occident, que no és necessari un sistema d’escriptura per controlar un territori tan gran. El que sí que és necessari, sense cap mena de dubte, és un sistema de registre, que et permeti recopilar la informació respecte la població, els tributs, etc. El sistema de registre d’informació dels inques eren els “quipus”, que a través d’una sèrie de fils amb nusos, una eina bastant rudimentària, recopilaven gran part de la informació necessària per controlar l’Imperi.

[caption id="attachment_9238" align="aligncenter" width="487"]Quipu inca. Font: Viquipèdia Quipu inca. Font: Viquipèdia[/caption]

Un dels aspectes que més pot cridar l’atenció a una persona criada a l’Europa cristiana és el paper dels inques un cop aquest ja havien mort. Hem de pensar que una pràctica com aquesta estava relacionada amb les creences i cosmovisió dels inques. Enllaçant-ho amb aquest fet, quin pes tenia la religió en el sistema polític incaic?

Hem d’entendre que dins l’Imperi Inca hi havia moltes pràctiques funeràries diferents, però suposo que quan parles del paper dels inques una vegada havien mort fas referència als governants. Aquests darrers, un cop morts, eren momificats i es considerava que seguien vius. D’una banda això té a veure amb la religió, als Andes una persona quan mor, sinó es destrueix el cos, d’alguna manera continua viva.

Aquest fet el veiem molt clar durant la conquesta: a Atahualpa, quan el condemnen a mort, li demanen si es vol batejar abans i ell respon que sí. L’Inca sabia que així seria mort al garrot i no cremat, i per a ell, dins la seva cosmovisió, el més important era mantenir el cos.

Però més enllà de la pràctica religiosa, en el cas dels inques aquesta momificació es connecta amb la política. El fet que un governant seguís viu –les mòmies participaven de la vida diària, sobretot ritual, del Cuzco– implicava que l’hereu no heretava.  Quan un nou inca arribava al poder, havia de fer tot el possible per aconseguir tants o més recursos que el seu pare, perquè el progenitor els continuava mantenint. La família del pare formava un grup amb molt de poder i el nou governant s’havia de guanyar el mateix prestigi. Aquesta és una de les formules que explica perquè l’expansió va ser tan ràpida. A cada nou governant li interessava fer pactes, ampliar territoris per poder estar a l’alçada dels seus contrincants, que eren el seu pare i el seu avi que ja havien mort, però que es consideraven vius i es tractaven com si ho estiguessin.

IMG_20190503_165449[1] (2)

Hem parlat del sistema polític, majoritàriament en clau masculina, però sabem que tu has estudiat les diferències de gènere al Tahuantinsuyu. Quin paper tingueren les dones inques en l’exercici del poder durant l’incanat?

Aquesta és una gran pregunta i m’agradaria que em poguessis tornar a fer l’entrevista d’aquí cinc anys, quan hauré avançat més en la meva investigació. Però realment, per estudiar el paper de la dona dins l’Imperi Inca tenim un problema: no tenim fonts primàries, totes les fonts documentals són secundàries i escrites per una població patriarcal del segle XVI. I, en conseqüència, les dones gairebé no apareixen en aquestes fonts. A això cal sumar-li que partim de tota una tradició d’estudis andins, desenvolupats bàsicament per historiadors, i que no han inclòs la perspectiva de gènere en els estudis de l’incanat. Això vol dir que gairebé comencem de zero.

Però bé, us poso un exemple. Una de les coses que jo he estudiat és que les governants, les esposes dels governants, també es momificaven. Quan tens el mateix tractament per l’home i per la dona i és un paper rellevant, alguna cosa ha de voler dir. Tenim el cas d’un cronista que ens explica com era el funeral d’una de les coyas, que és com s’anomena la dona del governant, i segueix exactament les mateixes pautes que es portaven a terme pel funeral d’estat del Sapa Inca, l’home. Si a més tenim en compte que la cosmovisió andina és totalment dual i tot s’explica pel seu oposat –el sol té sentit perquè hi ha la lluna, el sol representa el Sapa Inca i la lluna la Coya–, en és fàcil entendre que la dona devia tenir més poder del que realment les cròniques plasmen.

La dificultat rau en que cal anar detectant els petits exemples que se’ls escapen als cronistes, per poder estirar del fil.

I en la resta de grups socials?

Hem de tenir clar que la història de l’Imperi Inca l’escrivim des de les elits. D’entrada hem de pensar, que "inca" només ho era el que vivia al Cuzco i al seu entorn. Les elits que vivien a la capital. La resta de gent de l’Imperi continuava anomenant-se amb el nom de la cultura precedent. De manera que quan estudiem l’Imperi Inca en el fons estem estudiant sempre les elits. No al poble. Llavors si de les elits ja tenim poca informació respecte la dona, de la resta, els anomenats hatunruna l’estudi és encara més difícil.

[caption id="attachment_9245" align="aligncenter" width="475"]Fotografia actual del Cusco, on s'hi veu el centre històric, marcat per la presència colonial. Font: International Traveller Fotografia actual del Cusco, on s'hi veu el centre històric, marcat per la presència colonial. Font: International Traveller[/caption]

Has exposat que no existeixen fonts primàries, i que les secundàries tenen força limitacions. En quin punt queda l’arqueologia? Us permet acostar-vos amb més claredat al passat incaic? Genera una informació complementària?

En tot moment he parlat des de la visió de l’etnohistòria, que és com es diu al Perú l’estudi de la història a partir de fonts documentals. Però evidentment tota investigació té, a més de les fonts escrites, fonts etnogràfiques i etnològiques, filolològiques, arqueològiques, etc. que encara avui dia ens poden donar molta informació que ens permeten contrastar el relat dels cronistes.

En paral·lel l’arqueologia ens ha servit de molt, ens ha aportat molta informació, però tenim un problema. Els jaciments netament inques, són els que es troben a l’entorn del Cuzco, un lloc molt turístic, de manera que alguns dels jaciments es van excavar d’una forma que buscava fer les ruïnes més atractives a ulls dels visitants. Això ha canviat els últims anys i ara estem obtenint dades molt valuoses, tot i que encara hi ha un problema en la difusió dels resultats, perquè es publiquen poc els informes d’excavació.

A això s’hi ha de sumar que els jaciments més importants serien els del Cuzco i aquests es troben a sota de la ciutat colonial que va caure al segle XVI, i els jaciments més accessibles són els que es troben a províncies, que no aporten una informació tan central. Tot i així els avenços en l’arqueologia inca dels últims anys són molt importants.

Ja per acabar, parlem de divulgació històrica. Ets directora de l’Institut de Cultures Americanes Antigues (ICAA), una institució dedicada a la recerca però, també, a la divulgació. Perquè creieu que és important difondre el coneixement històric des de l’ICAA? I de quina manera ho feu?

Des de l’ICAA entenem clarament que el coneixement es forma en l’àmbit acadèmic, que és on aquest s’ha de generar i de debatre. Però els estudis no tenen sentit si no arriben a la societat. Un dels motius pels quals vam fundar l’ICAA va ser per això, per donar a conèixer una riquesa americana força poc coneguda. A Catalunya es difon àmpliament la història sobre l’antic Egipte o la Grècia antiga, però Amèrica és la gran desconeguda. Nosaltres fem servir la frase “Amèrica és un món nou per descobrir” entre el gran públic català. De manera que l'objectiu principal és difondre aquest coneixement, i més si tenim en compte que a l’acadèmia ja som pocs (els qui estudiem l’Amèrica antiga) aquí a Catalunya. Arribar a la societat és la funció última, sens dubte, de la ciència. I és que el coneixement històric ens ha de permetre reflexionar sobre molts dels valors que marquen la nostra societat.

I com? Doncs des de l’ICAA col·laborem amb altres institucions que organitzen activitats culturals, i per altra banda organitzem cursos, tallers, conferències, etc. Totes les conferències les fem gratuïtes per poder accedir al màxim de públic possible, els preus dels cursos són els necessaris per cobrir les despeses que generen... perquè així podem arribar a fer que el coneixement vagi més enllà de l’àmbit acadèmic, complint la nostra funció com a historiadors.

Per la preparació d'aquesta entrevista hem comptat amb l'ajuda d'Irene Vilaró Soler, experta en la matèria.

Equip Ab Origine

Nom: Equip Ab Origine

Articles

IMG_20190503_165656

“L’Imperi Inca ens demostra, malgrat el que hem pensat sempre a occident, que no és necessari un sistema d’escriptura per controlar un territori tan gran” – Entrevista a Ariadna Baulenas

Tocant a la Plaça Catalunya es troba el “Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya” on ens hem de trobar amb Ariadna Baulenas. L’entrevista es farà en un edifici cèntric i, perquè no, ostentós, al cor d’una ciutat europea. Però en poc temps farem un viatge important […]

IMG_2083

Geopolítica, armes i una Catalunya independent. Una conversa amb Arnau Gonzàlez Vilalta

El 28 d’octubre de 1938, les Brigades Internacionals van ser acomiadades en un trajecte pel Passeig de Gràcia i la Diagonal (en aquell moment, rebatejada com a “Avinguda del 14 d’abril”), a Barcelona. Més de 200.000 persones s’acomiadaren d’aquells voluntaris internacionals vinguts de més de trenta-cinc països diferents que havien vingut per defensar la República […]

IMG_1980

«Encara que té les seves limitacions, la informació que podem obtenir de la ceràmica és pràcticament absoluta» – Entrevista a Esther Travé

Un dilluns de març, part de l’equip d’Ab Origine ens desplacem ben d’hora al matí fins a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Des d’allà, ens dirigim al despatx de l’Esther Travé, on hem concertat l’entrevista. Ens trobem cordialment a l’hora acordada i comencem a preparar-ho tot. Un cop ens […]

IMG_7566

«A la Barcelona d’inicis del segle XV entre un 10 i un 15% de la població era esclava» – Entrevista a Ivan Armenteros

En aquesta entrevista ens centrarem en un període relativament poc conegut. Sovint a Catalunya solem parlar molt dels anys d’auge comercial al Mediterrani, que comença a decaure al segle XIV i, a partir d’aquest punt, passem a centrar-nos en els problemes interns que hi haurà al país a causa de les pestes i els conflictes […]

IMG_7530

«No hi ha separació entre franquisme i Transició» – Entrevista a Carme Molinero i Pere Ysàs

Aquest desembre es commemora el 40è aniversari de la Constitució espanyola. La celebració dels actes es produeix en un context de dilatada crisi social i política. El text constitucional s’ha convertit en el centre de totes les mirades i afronta l’etapa de descrèdit més profunda de la seva història. La postura de les forces polítiques […]

IMG_7411

«Hi ha un relat interessat en desprestigiar les Milícies Antifeixistes» – Entrevista a Gonzalo Berger

Gonzalo Berger va presentar la seva tesi doctoral (UB) el passat 2017, en la qual estudia detingudament les Milícies Antifeixistes des del seu naixement fins al desembre de 1936. Amb el  seu treball, realitzat a partir d’una exhaustiva tasca d’arxiu, pretén desmuntar certs tòpics que s’han enquistat a la historiografia al voltant de les milícies. […]

IMG_1950

Entrevista a Alfred Mauri: arxiver i exdirector de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de la UAB

A principis d’aquest juliol, part de l’equip d’Ab Origine es desplaçà fins al jaciment arqueològic de Santa Margarida (Martorell, Baix Llobregat) per trobar-se amb l’Alfred Mauri Martí. Des de fa anys dirigeix (conjuntament) les intervencions arqueològiques del jaciment, en el qual acaben d’iniciar les excavacions amb un equip format tant per professionals com per estudiants […]

Riots-Paris-May-1968

Editorial: El terratrèmol del ’68

1968. Al gener, l’ofensiva del Tet durant la guerra de Vietnam; a l’abril, la Primavera de Praga, l’assassinat de Martin Luther King (i els tumults que això provoca) i a Berlin s’atempta contra la vida del líder estudiantil Rudi Dutschke; al juny, Robert Kennedy és assassinat; a l’agost, les tropes del Pacte de Varsòvia posen […]

AlmaCubrae_Portada

Entrevista a Alma Cubrae, productora d’espectacles audiovisuals medievals, de fantasia i recreació històrica

Un divendres de febrer, part de l’equip d’Ab Origine es desplaçà fins al taller d’Alma Cubrae, a Camós (prop de Banyoles, Pla de l’Estany). En aquest és on els germans Àngel i Jordi produeixen i emmagatzemen tot l’attrezzo i material que utilitzen per a les recreacions de la companyia. Després de conèixer-nos una mica i instal·lar el material, ens dispoàrem […]

assumpta 4

“Hi ha vàries estratègies que han servit per no donar valor al treball de les artistes”. Entrevista a Assumpta Bassas.

Assumpta Bassas ens rep riallera al seu despatx, un somriure que afí al seu caràcter, i que tornarà a aparèixer diverses vegades durant l’entrevista. Per davant tenim una molt bona estona per parlar de feminisme i història de l’art: no només de l’evolució de les dones artistes a la història, sinó també de com han […]

Imatge 1. D'esquerra a dreta, Montserrat Duch, David Vicente i Guillem Garcia

Crònica de la presentació d’Ab Origine a la Universitat Rovira i Virgili

A les 12.30 hores del dijous 22 de març obríem les portes de la sala de graus del Campus Catalunya. Amb poc més d’una quinzena d’assistents iniciàvem la presentació de la revista a la Universitat Rovira i Virgili. L’acte comença amb la presentació de la taula: Montserrat Duch, catedràtica d’història contemporània a la URV, Guillem Garcia, […]

vaga_feminista

Comunicat d’Ab Origine sobre la vaga del 8M

Des de la revista de divulgació històrica Ab Origine hem decidit donar suport i secundar la vaga feminista convocada per demà, dia 8 de març de 2018. És per això que aturarem tota l’activitat de la revista durant aquesta jornada. Com ja vam fer en altres convocatòries de vaga (per exemple, la del 3 d’octubre […]

Captura de pantalla 2018-02-14 20.43.01

“Drets individuals, lluita col·lectiva”. Entrevista a Agustí Alcoberro

Ser vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) encara no impedeix a Agustí Alcoberro (Pals, 1958) de treure uns minuts de la seva apretada agenda per a poder parlar d’allò que sempre ha fet des dels dinou anys: història. Potser, en un moment en què les circumstàncies polítiques l’han portat a liderar una entitat que ha […]

Llibertat Presos Polítics

Comunicat d’Ab Origine arran de l’empresonament d’una part dels membres del Govern de Catalunya

Davant dels fets succeïts ahir l’equip editorial d’Ab Origine vol manifestar un seguit de consideracions: Certament, creiem que l’anàlisi de la Història exigeix llunyania i serenor per refredar i fer més comprensible una realitat ardent i canviant. Tanmateix, encara que cremi, la realitat no és ahistòrica i les no-posicions no existeixen. És per això que […]

Los_grises

Ab Origine anirà a la vaga

A Ab Origine no acostumem a escriure sobre el present. Ho fem sobre el passat mirat des del present, però ara que ens toquen viure dies històrics en el nostre present, no podem mantenir-nos neutrals amb els nostres temps, doncs estaríem ignorant la nostra realitat i el rol que hi tenim nosaltres en ella. Independentment de […]

IMG_1762

“L’Alcorà és feminista” Entrevista a Dolors Bramon

Arribem a l’edifici antic (bé, no tant, del segle XIX) de la Universitat de Barcelona on hem quedat, al seu despatx, amb la Dolors Bramon. La seva fama la precedeix. La Rosa Lluch, la seva filla i antiga professora nostra, ja ens va parlar de la seva mare com a una eminència respecte al món […]

Jordi Vives (esquerra) Marc Comerma (centre) i Ferran Gallego (dreta), en un moment de la internvenció del professor de la UAB. Font: Ab Origine

Un dia de presentació a la UAB, acompanyats per Ferran Gallego

No és cap secret que els editors de la revista vam néixer intel·lectualment a la Universitat de Barcelona (UB), concretament a la facultat de Geografia i Història que es troba al centre de la Ciutat Comtal. Al ‘rovell de l’ou’ del seu epicentre cultural: davant del CCCB, al costat del MACBA, a pocs minuts de […]

Claramuntportada

Què és Rússia? Entrevista a Salvador Claramunt

A vegades, penso que només vàrem iniciar aquesta revista per tenir una excusa i poder entrevistar totes aquelles figures, aquells personatges, aquells professors que, en les seves classes, ens deixaven esmaperduts, plens de coneixements i amb la boca oberta per la profunditat dels seus coneixements. Salvador Claramunt (Barcelona, 1943) és un d’aquests. Gat vell de […]

cybo7v-w8aao0e3-1

Crònica de la presentació d’Ab Origine a la Facultat de Geografia i Història (UB)

El passat dijous 24 de novembre a dos quarts d’una del migdia va tenir lloc a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona la presentació del nostre projecte. L’acte va ser dinamitzat per tres ponents, per una banda Andreu Mayayo, catedràtic d’història de la UB i vice-degà de la facultat, i […]

img_5196

La barbàrie del capitalisme: Entrevista a Gonzalo Pontón

Mirada desperta (ulls d’inquisidor), ‘chupa’ de cuir negre i mans sempre ocupades amb algun cigarret. Gonzalo Pontón rep a l’equip d’Ab Origine a la seu de l’editorial Pasado & Presente (pasadopresente.com), però actua com si fos casa seva. Normal: l’editorial, que aquest any ja en fa cinc, és una creació de nova planta després d’haver […]

Curiositats

boris-andorra--644x362

Boris I, rei d’Andorra per 13 dies

El 7 de juliol de 1934 és un dia important de la història d’Andorra. A la Casa de les Valls hi ha reunits els vint-i-quatre membres del Consell General de les Valls per a prendre una decisió transcendental: Ha de convertir-se el coprincipat en una monarquia? El resultat és clar: vint-i-tres vots a favor i […]

Curiositats 4

Jolly Roger

Jolly Roger: dita així la bandera pirata. El nom probablement ve del francès “joli rouge”: el “bonic roig”. A la vegada, el nom que se li donava al diable per part anglesa era el “Old Roger”. En el seu origen, les “jolly roger” eren vermelles, color que s’utilitzava per a advertir de les intencions de […]

Efemèrides

sigurd_eysteinsson

Vlad Pardziarig, el monstre dels Balcans

La biografia de Vlad Pardziarig (1426-1477) és tan fascinant com curta, intensa i esgarrifosa. Nascut a l’actual Hongria un 28 de desembre, era fill d’un noble menor, Johannes Pardziarig, del qual tenim diversos testimonis escrits de la seva extrema crueltat vers els seus pagesos, als quals no dubtava d’escaldar i treure’ls-hi la pell si s’endarreria […]

buda

Sidarta Gautama

En un dia com avui del 480aC neix l’històric Sidarta Gautama, també conegut com a Buda. Creador del budisme i un dels homes que inspirarà, per tant, una de les religions majoritàries del planeta (malgrat les seves variants).

Orígens

La Diada de Sant Jordi

El 23 d’abril és un dels dies més emblemàtics de la cultura i la tradició catalana, però també ho és de tots els pobles del Mediterrani. Quin és l’origen d’aquesta història, en que el gran heroi mata la bèstia i així salva el poble? Tot i l’evident relació cristiana que té la llegenda –Jordi és Sant-, […]