Adrià Mas Craviotto

Adrià Mas Craviotto

(Navàs, 1993). Graduat en Història i Màster de Cultures Medievals (UB). Actualment PDI a la Universitat de Lleida i elaborant una tesi doctoral sobre abastament, mercat, caresties i fams cerealistes a la ciutat de Manresa durant la baixa edat mitjana (1300-1462). Membre del grup de recerca EPIDEMED de la UdL que porta per títol: Més enllà de la Pesta Negra, epidèmies i crisis de mortalitat en el nord-est peninsular, segles XI-XVI: Reconstrucció de cicles, mesurament d'efectes i anàlisi de respostes. Soci i membre de la junta directiva del Centre d'Estudis del Bages.

«Per relevar aquestes mortaldats qui·s meten en la dita ciutat». Epidèmies i crisis de mortalitat a Manresa durant el segle XIV

Aquest article està dedicat als diversos cicles epidèmics i crisis de mortalitat que assolaren la ciutat de Manresa en el decurs del segle XIV. Aquestes crisis, episodis i cicles que afectaren la capital del Bages i la seva població, s’han pogut analitzar, resseguir, calibrar i observar en el present article a través de la combinació de les dades i informacions que oferien diverses tipologies documentals de caràcter municipal i notarial, custodiades al mateix Arxiu Històric de la Ciutat de Manresa (AHCM).

Montsegur (1244), el darrer bastió i l’inici de l’ocàs del catarisme

La situació dels assetjats cada vegada es fa més insuportable. Fa gairebé un any que el senescal de Carcassona, Hug d’Arcis, al capdavant d’un exèrcit de croats i francesos que compta al voltant d’uns deu mil efectius, ha encerclat la muntanya de Montsegur per tots els flancs amb l‘objectiu d’aïllar la fortalesa. Els primers mesos de setge han resultat desastrosos pels atacants: el terreny és agrest i la línia de tir de les catapultes franceses no arriba ni al peu de la muralla.

El primer Borbó: un dement patològic

La família dels borbons ha sigut al llarg de la història una d’aquelles famílies protagonistes de múltiples escàndols de diversa índole. El primer de tots, Felip V, fou un d’aquells monarques que posteriorment alguns historiadors el batejaren amb el sobrenom de “el rei boig”. En aquest article repassem cinc de les diverses fòbies, manies i deliris que protagonitzà un dels reis més bipolars que ha tingut la corona borbònica mereixedores d’aquest sobrenom i pròpies d’un monarca patològicament dement.

Quan l’home era un llop per l’home: canibalisme a l’Edat Mitjana

Al llarg de la història, l’ésser humà ha hagut de ser testimoni i protagonista d’èpoques d’una extrema desesperació que el va empènyer a recórrer els camins més immorals i inhumans que hom pot imaginar. Les fams i caresties alimentàries es van apoderar d’Europa durant els segles VIII i XI, i van portar les poblacions a viure en la més absoluta misèria, amb una gana permanent i de vegades en unes situacions que van empènyer l’ésser humà a convertir-se en el pitjor enemic de la seva espècie.

Sança de Mallorca: mulier divinitus edocta et supernis irradiata fulgoribus

El 28 de juliol de 1345 la reina Sança de Mallorca moria i era enterrada al monestir de la Santa Creu de Nàpols, la doble representació que hi havia a la seva tomba ens parla d’una sobirana polifacètica; estratega, diplomàtica, mística, devota i amb grans dots polítics. Les seves fundacions monàstiques honrarien la seva memòria, els seus escrits donarien testimoni de les paraules que pronuncià i dels debats teològics en els quals va participar, finalment la seva iconografia parlaria de la seva forta personalitat i convicció espiritual. En aquest primer article dedicat a la seva figura analitzem l’important paper que va tenir la reina en els afers d’estat i les distintes accions polítiques que desenvolupà durant el seu regnat a Nàpols, així com els seus dots organitzatius, diplomàtics i polítics que eren un viu reflex de la seva educació i preparació com a sobirana. La “dita santa regina”, en paraules d’Eiximenis, ha esdevingut fins els nostres dies una figura extraordinària, de qui val molt la pena dedicar unes línies i aprofundir en la seva vida per conèixer-la de més a prop.
Popular
Nacions i nacionalismes: els processos de nacionalització. De l’essència a la construcció (I)

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES