Clàudia Truyols Grossi

Clàudia Truyols Grossi

(Alcúdia, 1997). Graduada en Humanitats, menció en Estudis Antics i Medievals (UPF) i Màster de Cultures Medievals (UB). Ha enfocat la seva recerca en els estudis de la Matèria de Bretanya i l'expressió de gènere i sexualitat a la literatura medieval.

La papessa Joana: la dona que va ocupar el tron de Sant Pere

Entre els segles XIII i XVI s’estengué per Europa un relat que situava una dona en el càrrec més alt de la cúria: el de papa. Les motivacions darrere la llegenda foren diverses i respongueren a les relacions socials de l’època, la progressiva transformació de la imatge de la dona medieval i la difusió de les tesis de la reforma protestant. Els dominics tengueren un paper fonamental en la difusió de la llegenda, que esdevindria una arma de doble tall per a l'Església Catòlica.

Una curiosa historia del sexo

Kate Lister ens presenta, en la seva publicació Una curiosa historia del sexo, la trajectòria històrica d’alguns dels temes de debat actuals més rellevants entorn de la sexualitat humana. Al llarg de vuit blocs, l’autora traça els recorreguts de distints debats sexuals des del seus orígens fins a l’actualitat i aporta al seu públic la possibilitat d’entendre, des d’una òptica analítica, els comportaments i els mites sexuals que coneixem en l’actualitat.

«La Germania de Mallorca fou la darrera revolució del poble mallorquí» – Entrevista a Maria Margalida Perelló Pons

Enguany, la Germania de Mallorca compleix el cinquè centenari i encara no som conscients de la repercussió material que suposà pel territori. L’equip d’Ab Origine hem tengut el plaer d’entrevistar a Maria Margalida Perelló Pons: historiadora, investigadora i doctoranda mallorquina, membre i impulsora del projecte “500 anys de germanies, 500 anys de lluites compartides”, per introduir-nos a la revolta que va marcar el final de l’època medieval i el principi de l’edat moderna a Mallorca.

Joana d’Arc: la «Pucelle d’Orléans»

En l’imaginari col·lectiu la figura de Joana d’Arc la percebem a priori com el d’una llegenda, si alguna lectora o lector té arrels i consciència francesa l’entendrà com a un símbol, el que avui en diríem una heroïna nacional. Però entre el mite i la realitat hi ha tot un món. Davant una impossibilitat, de moment, d’analitzar la vida de la «Pucelle d’Orléans» a partir de distintes tipologies de fonts, més enllà de les textuals, no tenim més remei que contrastar les fonts documentals de les quals disposam. I què tenim de la seva vida que ens pugui ajudar a reconstruir-la? Doncs com bé apunta Jacques Cordier, partim de dues fonts documentals principals: les actes del procés de condemnació i les actes i enquestes del procés de rehabilitació de la nostra protagonista. Però abans d’arribar a les fonts de la seva vida anem a fer un repàs pel context en què va créixer.
Popular
Una mort poc digna per a un personatge poc estimat

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES