Passen els anys i també les generacions, i avui una àmplia majoria de la societat catalana se sent identificada no només amb algunes accions d’Òmnium Cultural, sinó amb la seva raó de ser. Però què ho fa això?

Partim de trobades a porta tancada, per obligada clandestinitat, vora l’11 de juliol de l’any 1961. Uns empresaris decideixen posar de la seva part per salvar la cultura catalana. La seva tasca de mecenatge, acompanyada pel voluntariat (cosa que acompanyarà per sempre més l’ADN de l’entitat), permetran difondre la literatura, la música i la llengua catalanes en temps difícils.

Es veuran obligats, per culpa de la persecució, a obrir fins i tot una seu a París. Ara li modificaríem el nom per Brussel·les i veuríem que Espanya no ha canviat tan.

Arribarà al seu esplendor l’any 1982, després d’una feinada ingent procurant l’educació en llengua catalana, conjuntament amb els moviments de renovació pedagògica i en la seva fase final amb sindicats, partits i associacions de veïns, que farà possible la immersió lingüística. D’aquest patrimoni en sorgeixen iniciatives posteriors com la plataforma educativa Somescola i en cristal·litza un altre dels seus vectors: la cohesió social.

Aquí l’entitat tocarà el seu sostre, ja que la seva activitat s’havia enfocat a suplir les institucions, i l’aparició de la Generalitat amb els seus clarobscurs, li traurà la transcendència que havia tingut durant el franquisme i la Transició. Això i l’envelliment, farà aflorar noves propostes i veus dins l’entitat. Aquestes prendran forma, finalment, amb el nom d’Òmnium 21.

Amb l’objectiu d’enfortir el catalanisme cívic, ampliant la seva base social, potenciant altres entitats sectorials i la coordinació amb la Federació Ramon Llull, de la qual formen part Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear, tindrà la vocació de passar de suplir a complementar la tasca de les institucions. Tindrà un component renovador a nivell generacional amb un to independentista, ja que una part del nous quadres seran vinguts d’espais com el BEI (Bloc d’Estudiants Independentistes).

Aquí és necessari fer un apunt. Com bé explica Jordi Muñozno es pot entendre l’independentisme actual sense la fortalesa del teixit associatiu, i aquest és el punt sobre el que pivotarà l’entitat a partir de llavors.

El 7 de març de 2002 seran cridats a les urnes els 15.000 socis per escollir entre l’opció continuista Josep Millàs i el renovador Jordi Porta. Els comicis acabaran amb acusacions de frau mutu i la mediació del mateix president de la Generalitat Jordi Pujol i advocats externs en les que seran, segurament, les eleccions més seguides mediàticament en una entitat sense ànim de lucre, per l’època. El novembre del mateix any hi haurà una nova contesa electoral que acabarà finalment, després d’una campanya renyida, amb la victòria d’Òmnium 21.

[caption id="attachment_7743" align="aligncenter" width="550"]palaudalmasses Palau Dalmasses. Seu d'Òmnium Cultural del 1961 a 2003.[/caption]

A partir d’aquí la història és coneguda; l’entitat amplificarà la seva acció amb nova imatge, nous programes, noves campanyes com Free Catalonia i nova seu, passant del Palau Dalmasses al carrer Diputació, incorporant un torrent de nous socis i tècnics que ja no cessarà fins a l’actualitat. L’eclosió es donarà amb l’èxit de la  manifestació impulsada per l’entitat el 10 de juliol de 2010 amb el lema “Som una nació, nosaltres decidim”, amb una assistència històrica de més d’1 milió de persones després de la resolució del recurs contra l’Estatut.

Es consolidarà com agent de primer ordre i revalidarà l’aposta per l’estat propi. En paraules de Muriel Casals, a la Declaració de Santa Coloma el 2012, on es ratificarà aquesta postura:  “1961 cultura, 1982 llengua, 2010 país, tres dates d’unes cruïlles clau en el camí que venim fent”.

Es treballarà colze a colze amb la naixent ANC (Assemblea Nacional Catalana) i es succeiran campanyes com Un país normal i Ara és l’hora enfocades a conscienciar sobre la necessitat d’un referèndum on Catalunya pugui decidir democràticament el seu futur amb el 9N com a primera pantalla a superar, fins arribar al Pacte Nacional pel ReferèndumSense tot aquest recorregut seria impensable, provablement, el Referèndum de l’1 d’octubre.

El dret a l’autodeterminació s’anirà entrellaçant cada cop més amb la vessant social traspuant el propi món del sobiranisme; prova d’això en seran també Lluites Compartides i Crida per la DemocràciaAquesta capacitat d’integrar la convertirà en l’organització civil més gran de Catalunya i la més representativa del catalanisme.

[caption id="attachment_7742" align="aligncenter" width="550"]sanchez cuixart_15_970x597 Jordi Sànchez (expresident de l'ANC) a l'esquerra i Jordi Cuixart (president d'Òmnium Cultural) a la dreta durant la campanya pel Referèndum de l'1 d'Octubre. 22 de setembre durant la Marató per la Democràcia a Plaça Universitat.[/caption]

El país que tan s’anhelava navega a la deriva i el seu president, Jordi Cuixart, resta empresonat acusat de sedició. No obstant això, l’entitat continua creixent, enfortint-se i marcant nous horitzons; Demà pots ser tu. 2018 drets, podria dir la Muriel. Qui sap què ens depararà el futur que hem de compartir.

Segurament aquesta és una visió molt sociopolítica de l’entitat, i Òmnium també és el Sambori el concurs literari infantil i juvenil amb més participació d’Europa, la coordinació de la Flama punt d’unió dels Països Catalans, programes ambiciosos com el Quedem? posant en valor la diversitat cultural, el treball al territori dels milers de socis i sòcies i moltes coses més. I es clar, per copsar la dimensió d’Òmnium cal pensar en gran.

 

Jordi Vives i Faig

Nom: Jordi Vives i Faig

Email: jvfaig@gmail.com

No vull una ciència freda, però al cap i a la fi vull una ciència. Sóc historiador, educador, gestor cultural i el que faci falta.

Articles

Vista-Concert-llibertat-MANOLO-GARCIA_947315418_51621781_766x511

Òmnium, pensar en gran

Passen els anys i també les generacions, i avui una àmplia majoria de la societat catalana se sent identificada no només amb algunes accions d’Òmnium Cultural, sinó amb la seva raó de ser. Però què ho fa això? Partim de trobades a porta tancada, per obligada clandestinitat, vora l’11 de juliol de l’any 1961. Uns […]

IMG_6933

Què queda de les utopies del 68? Entrevista a Paola Lo Cascio

De nou, ens trobem recorrent els passadissos de la Facultat de Geografia i Història. Cerquem una de les persones més clares i directes que fan vida en aquest node de la ciutat comtal. Ens referim a la Paola Lo Cascio, una catalana d’origen italià que va arribar ja fa una colla d’anys a Catalunya i hi ha […]

Jordi Cassasas Ymbert amb el seu nou llibre La voluntat i la quimera durant l'entrevista al Seminari d'Història Contemporània de la UB.

Catalanisme, intel·lectuals i història cultural. Entrevista a Jordi Casassas

Qui sap el que és un intel·lectual? El segle XX en va anar ple, d’ells: Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir, Émile Zola (aquest darrer, del segle XIX), Thomas Mann, Ortega y Gasset, Elias Canetti, Joan Fuster… La seva importància i el debat intel·lectual que propiciaven és potser una mica més difícil d’entendre avui en una […]

Atac a la policia tsarista durant els primers dies de la Revolució de febrer de 1917

Revolució de Febrer de 1917: acció espontània?

[Les dates d’aquest article corresponen al calendari Julià, vigent fins el 1918, i que anava 13 dies endarrerit respecte el calendari Gregorià utilitzat per Europa] La revolució russa es troba en la memòria de moltes persones, però aquesta acostuma a ser recordada per fets puntuals, com la seva cristal·lització l’octubre de 1917. Hem d’escapar de […]

Arribada de la marxa pagesa a Barcelona el 29 de gener de 2017. Font. Pere Virgili. Diari Ara

La força de la pagesia

Podeu trobar aquest article també a Llibertat.cat El passat dissabte va culminar la Marxa Pagesa a la ciutat de Barcelona. “Cal incorporar la Catalunya pagesa al nou model de país i superar els reptes que posen en qüestió la seva funció bàsica […]” Així quedava palès en el Manifest Lluita amb Unió de Pagesos. Aquesta […]

dsc_0021

Polítiques de memòria i ordre públic. Entrevista a Manel Risques

Manel Risques ens espera al seu despatx, endreçant meticulosament desenes de llibres que acaba de portar. És capvespre i tot i que a la facultat encara s’estan impartint classes, a la zona de despatxos es denota com la jornada estudiantil sembla que està tocant a la seva fi. Atent, intenta buscar totes les comoditats per […]

constitucion-1978

La Constitució Espanyola. Què estem (o no) celebrant?

Tal dia com avui de l’any 1978 es ratificava la Constitució Espanyola. Aquest document, conegut com la carta magna, ha estat la peça jurídica de més pes dels darrers 40 anys a Espanya. Però com es va arribar a plantejar i resoldre? I què va suposar? Per respondre a aquestes preguntes és necessari remetre’ns al […]

20161029-636133692674735285_20161029202440-kk5c-u411426127501zyb-992x558lavanguardia-web

PSC-PSOE i catalanisme. Una relació difícil

Davant l’abstenció del PSOE a la investidura de Rajoy, propiciada per la comissió gestora, deixa el PSC un una posició molt delicada. El PSC – com altres federacions de zones perifèriques –  té per sabut que això pot suposar una pèrdua de l’espai polític en favor de partits com Podemos.  Més enllà d’aquet ràpid apunt […]

1923

Miquel Mateu, un dels més grans exponents del franquisme català (III)

← Miquel Mateu, un dels més grans exponents del franquisme català (II) Josep Pla ens dóna l’entrada per reempendre el fil del protagonista: “Mateu és un personatge sinistre, un burgès dominat per la por, per una ànsia econòmica sense límits, l’autèntic representant del franquisme a Catalunya.” En aquest tercer i darrer article, finiré aquesta aproximació a […]

Miquel Mateu i Pla en un acte religiós poc després de ser anomenat alcalde. Font.Rossend Torras.

Miquel Mateu, un dels més grans exponents del franquisme català (Part II)

← Miquel Mateu, un dels més grans exponents del franquisme català (I) → Miquel Mateu, un dels més grans exponents del franquisme català (III) El 26 de gener de 1939 les tropes franquistes entraven a la ciutat de Barcelona. L’endemà mateix Miquel Mateu seria nomenat alcalde de la ciutat (càrrec que ocuparia fins l’any 1945). […]

1024px-Borja_de_Riquer_i_Permanyer

“El franquisme va perdre la batalla de la universitat” Entrevista a Borja de Riquer

Avui ens trobem a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, amb en Borja de Riquer, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ens trobem aquí perquè avui, al paranimf de la UB, hi ha un acte en record dels 50 anys de la “Caputxinada” i hi intervindrà d’aquí uns minuts. Ens ha concedit […]

Molts-dels-estudiants-que-hi-havia-tancats-dins-el-convent-dels-caputxins

El moviment estudiantil, la lluita contra el franquisme i La Caputxinada (II)

← El moviment estudiantil, la lluita contra el franquisme i La Caputxinada (I) També podreu trobar aquest article a Llibertat.cat Com vàrem veure en l’anterior article, després de tot el procés d’aprenentatge i acumulació de forces del moviment estudiantil a Barcelona, cada cop  amb més presència a les facultats, més vinculat a les lluites socials […]

Primera Assemblea Lliure d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. Paranimf de la Universitat de Barcelona

El moviment estudiantil, la lluita contra el franquisme i La Caputxinada (I)

→ El moviment estudiantil, la lluita contra el franquisme i La Caputxinada (II) També podreu trobar aquest article a Llibertat.cat Moltes vegades s’ha vist o s’ha donat a entendre La Caputxinada com un aflorament democràtic enmig de la dictadura i no s’acaben de clarificar els nexes tan posteriors com anteriors a aquesta. Aquest article pretén […]

Miguel Mateu i Pla

Miquel Mateu, un dels més grans exponents del franquisme català (I)

→ Miquel Mateu, un dels més grans exponents del franquisme català (II) A dia d’avui, després de 40 anys de la mort de Franco ens trobem amb un buit de memòria històrica. La resolució de la Transició en format de pacte i no de ruptura amb el règim anterior és la matriu creadora de mancances […]

Curiositats

mandela_und_fidel

La relació de Nelson Mandela i Fidel Castro

Alguns no ho sabran, altres no se’n recordaran i d’altres, simplement no voldran recordar-ho. Nelson Mandela, el pare de Sud-Àfrica, que va capitanejar el derrocament de l’apartheid i que va rebre Premi Nobel de la Pau, és una figura àmpliament reconeguda i admirada, actualment, arreu del món. Així doncs, seria fàcil, a priori, entendre que Fidel […]

ar2_soc

De drets senyorials

Tothom coneix, en major o menor mesura, alguns dels drets i privilegis dels seyors feudals a l’edat mitjana. És cert que algunes vegades ens trobem amb aportacions tendencioses i sobredimensionaments d’aquests. Ara bé, cal apuntar que també, d’altres vegades, la realitat supera la ficció. A Alsàcia, els senyors havien establert com a costum – després […]

Deformant la història

rojos-553758662-large

Reds, la història de John Reed i la Revolució Russa

“Y comprendí de pronto que el devoto pueblo ruso no necesitaba ya sacerdotes que le ayudasen a impetrar el reino de los cielos. Este pueblo estaba construyendo en la Tierra un reino tan esplendoroso como no hay en ningún otro cielo, reino por el cual era una dicha morir […]” John Reed. Deu dies que […]

Efemèrides

cucut

El ¡Cu-Cut! un setmanari satíric que ha fet història

Tal dia com avui de l’any 1902 sortia el primer número del setmanari satíric barceloní, el ¡Cu-Cut! Aquesta publicació és una molt bona referència per entendre la societat catalana de principis de segle XX. El Tancament de Caixes de 1899 a causa de la crisi colonial espanyola propicià que la burgesia s’apropés a posicions regionalistes. […]

georg-hegel-04

Hegel i la fi de la història

Avui es compleixen 185 anys de la mort d’un dels filòsofs més importants de tots els temps. L’últim, segurament, dels més grans metafísics i mestre de la dialèctica. Tanmateix, no va destacar sols com a filòsof. Testimoni directe de la Revolució francesa, la va defensar tot i criticar-la, com a introducció veritable de llibertat en […]

Battle_of_Kursk_9

75è aniversari de la invasió alemanya de la URSS: l’obertura del Front Oriental

  La invasió d’Alemanya a la Unió Soviètica, també anomenada Operació Barbarroja va començar amb un atac per sorpresa que varen realitzar les tropes del III Reich la matinada del 22 de juny de 1941 i que suposaria la obertura del Front Oriental a la IIGM. M’atreviria a dir que la IIGM és el succés […]

800px-Catalunya_is_a_Nation

Deu anys del referèndum de l’Estatut de Catalunya

A vegades sembla que per parlar d’història s’hagi d’anar desenes i centenars d’anys enrere. Un cas que ens falseja per complet aquesta tesi és la reforma de l’Estatut de Catalunya. L’Estatut, que és la llei més important de les comunitats autònomes en l’actual Estat Espanyol, va ser renovat a petició del Parlament català per iniciativa del […]