L'ús del terror com a arma política. Amb aquest títol tan aclaridor es presenta la XXXII edició del curs d'estiu de la Universitat Internacional de la Pau, que es desenvolupa entre els dies 7 i 12 de juliol a Sant Cugat del Vallès. Davant una vuitantena de persones, dediquen el primer dia del curs a un repàs històric a aquest terror com a arma política, en un recorregut que passa per l'Àfrica colonial, el franquisme i diverses etapes d'Orient Mitjà.   Beirut, la ciutat sense sirenes [caption id="attachment_5563" align="alignleft" width="410"]Joves obxervant, des d'un descapotable, l'estat d'un barri de Beirut després de què la ciutat fos bombardejada. Fotografia d'Spencer Platt, premi World Press Photo de l'any 2006. Font: numerof.com Joves observant, des d'un descapotable, l'estat d'un barri de Beirut després de què la ciutat fos bombardejada. Fotografia d'Spencer Platt, premi World Press Photo de l'any 2006. Font: numerof.com[/caption] Tomàs Alcoverro és corresponsal del diari La Vanguardia a Beirut, ciutat on ha viscut durant més d'una dècada. La capital libanesa ha estat castigada per quinze anys de conflicte armat, i Alcoverro ha estat testimoni directe de bona part d'aquests fets. Les seves paraules reflecteixen l'experiència no només d'un expert en Beirut, sinó també en l'escenari polític dels conflictes al món àrab. Ens parla de conceptes que, de vegades, als europeus encara ens costen d'entendre, com ara guerra urbana de guerrilles, conflictes asimètrics, conflictes a diversos nivells en una mateixa guerra i fronts de batalla concrets. En efecte, a molts occidentals els estranyava que els beirutins poguessin anar a la platja o al cinema quan la seva ciutat estava en ple conflicte armat. Però lluny queden les trinxeres i les guerres de combatents tradicionals, quan l'acció armada es redueix a un perímetre concret d'una ciutat. A Beirut no hi havia cap sirena que avisés dels bombardejos: van passar a formar part del dia a dia, fins al punt que els habitants sintonitzaven la ràdio per assegurar-se de què no hi havia atacs massa a prop de casa seva. Però no hem de perdre de vista la gravetat del conflicte. La guerra urbana amb objectius selectius i fronts de batalla determinats, té unes conseqüències més pèrfides del que ens imaginem. La destrucció del teixit social és una d'elles: quan Israel va bombardejar els barris xiites de la ciutat, els seus habitants van marxar cap a les zones cristianes i sunnites, que no eren objectius militars. Els veïns els van rebre bé, però van tenir "sort" de què aquesta situació "només" durés 40 dies. Si s'hagués allargat més, no sabem com hauria acabat. L'any 1990, després d'una guerra civil que durava des de 1975, Beirut es va reunificar gràcies a un acord entre els Estats Units i Síria. Físicament, la ciutat torna a estar unida després d'un procès que va durar poques hores després de quinze anys de conflicte. Però les pors, els rencors i les suspicàcies continuen. Aquesta és una altra de les grans ferides gairebé impossibles de cicatritzar d'aquests tipus de guerres.   L'orígen històric del jihadisme [caption id="attachment_5567" align="alignright" width="220"]Mohamed Al Ghazali. Font: wikipedia. Mohamed Al Ghazali. Font: wikipedia.[/caption] 1111. No, no ens ha marxat el dit al teclejar: l'any mil cent onze va ser el de la mort de Muhammad Al-Ghazali, un filòsof persa que va escriure "El ressorgiment de les ciències religioses", el segon llibre més llegit al món musulmà després de l'Alcorà. Javier Martín, delegat de l'agència EFE al nord d'Àfrica, explica com aquesta obra va acabar amb anys de pensament crític al món musulmà. Al mateix segle XII, la secta dels hashashins --paraula de la qual prové "assassí"--, es dedicava a assassinar, a plena llum del dia i amb el major nombre de testimonis possibles, a destacats líders polítics o religiosos. Si mirem endavant en el temps, l'any 1856 a l'Índia, un wahhabí va apunyalar al governador britànic d'aquell país. És considerat el primer atemptat suïcida de la història, ja que l'agressor sabia perfectament que seria abatut a l'instant per les forces de seguretat. Així doncs, el jihadisme és fàcilment rastrejable al llarg de la història, no es tracta d'un fet contemporani. Actualment, n'estem vivint una fase més. Una fase de gran cruesa, que s'ha fonamentat al llarg de la història no només a causa de fets propis del món musulmà, sinó també, en gran mesura, a accions occidenals, ja sigui en forma d'intervencions armades o de colonialisme: als estats colonials els interessava un islam conservador per poder explotar millor les riqueses dels països. Però on Javier Martín posa l'èmfasi és en el tombant dels anys 1978-1980. En molt poc temps, van succeir fets que van capgirar el món. Egipte va signar la pau amb Israel i va acabar el seu aïllament de 10 anys. Es va iniciar la revolució iraniana, un fet que va provocar que Aràbia Saudita passés a ser el millor aliat àrab dels Estats Units, i una expansió del wahhabisme --fins aleshores aïllat al golf pèrsic-- per frenar el contagi de la revolució a d'altres països. Sadam Hussein va arribar al poder a Iraq el 1978, i un any després un grup de puristes van assaltar la Meca, amb un resultat fatídic: més de 400 persones van ser assassinades, no només a mans dels assaltants, sinó també de les forces d'elit franceses i pakistaneses, encarregades d'abatre els ocupants. Els assaltants clamaven contra una monarquia saudita corrupta i indigna, que havia traït els principis de l'islam en aliar-se amb els Estats Units. El resultat, més enllà de les víctimes i la commoció al món musulmà, és una monarquia saudita encara més conservadora gairebé 40 anys després de l'assalt.   Franco, un vell conegut. A casa nostra no ha faltat l'ús del terror per part de l'Estat. El franquisme n'és l'exemple més clar, tot i que l'historiador Pau Casanellas recalca que aquest període s'insereix en un moment general de major brutalitat a nivell mundial. Els avenços en noves tecnologies van propiciar una repressió molt més crua, com queda reflectit en la violència colonial, la repressió després de la Revolució Russa de 1905 o diverses matances d'armenis. Tot i el context de major brutalitat, Casanellas també va posar de manifest que la de Franco va ser la dictadura més violenta de totes, només superada per la de Croàcia i, evidentment, els camps d'extermini nazis. El terror es va manifestar en execucions, presos polítics, i un ferri control social fins al mateix final del règim. A les manifestacions, l'Estat no només no restringia l'ús d'armes de foc per part de la policia, sinó que els donava una empara legal. A més, un cop acabada la dictadura, els hereus de Franco van continuar amb un terror institucionalitzat i amb cobertura democràtica. Per més que el dictador morís l'any 1975, el terror i la violència no ho van fer: només cal veure la transició espanyola, un cop més al 'top' europeu de violència, només superada per la de Romania.   Colonialisme a l'Àfrica: violència puntual o sistemàtica? És molt el que desconeixem de l'Àfrica. Tot i ser el continent més proper a casa nostra i el bressol de la humanitat, la seva història ha estat molt oblidada. Eduard Gargallo és investigador del Centre d'Estudis Africans i del Centro de Estudos Internacionais (Lisboa), i un dels millors coneixedors a Catalunya de la història d'Àfrica. Després de la seva conferència, té l'amabilitat de concedir-nos una entrevista: -El terror colonial a l'Àfrica va ser puntual o va ser un fet sistemàtic? -Hi va haver casos de tot. En general va ser una cosa puntual, o esporàdica, en la major part del temps a la majoria de territoris. Però és cert que, de forma puntual i en algues èpoques o en algunes colònies específiques va ser més sistemàtic i es va aplicar de forma més generalitzada; dependria de cada cas particular. -Aleshores, quins serien els moments àlgids d'aquest terror?  -Bàsicament, existien dues possibilitats: una era el terror com a resposta a actes de resistència africans, i això depenia també en cada cas d'en quines èpoques i en quins anys els africans o grups d'africans van respondre en forma de violència a l'estat colonial i va haver-hi aquesta repressió en la seva contra. En altres casos, no responia a una resistència dels africans, sinó que era una cosa més sistemàtica de com estava estructurat l'estat; això possiblement, a les primeres dècades de colonialisme, era més freqüent que no pas posteriorment. -Parlem d'un cas més concret, per exemple el de l'Estat Lliure del Congo. La violència va començar a finals del segle XIX, i al primer quart del segle XX va haver-hi funcionaris que admetien témer quedar-se sense població i sense mà d'obra. Què va succeir en aquest cas? [caption id="attachment_5569" align="alignleft" width="194"]Eduard Gargallo. Font: twitter.com Eduard Gargallo. Font: twitter.com[/caption] -Era un estat sota el control del rei Leopold II, i en aquest cas la violència va ser sistèmica i generalitzada. Va ser provocada pel fet que era un estat en bona part privat, depenia directament del rei. No tenia una estructura administrativa professionalitzada com podien tenir les altres metròpolis colonials, en el qual es va exercir una intensa pressió per explotar els recursos econòmics de la població, pràcticament sense cap tipus de contrapartida econòmica a aquestes poblacions a les que s'explotava. Això va provocar l'ús de la força generalitzat per obligar a les poblacions a treballar i produir --bàsicament el cautxú--, i va provocar càstigs extrems i violència extrema contra les poblacions per forçar-les a explotar el cautxú, o per castigar-les en cas que no l'explotessin en les quotes que se'ls atribuïa. És cert que va haver-hi funcionaris que deien que aquell sistema no podia continuar, i no és estrany que ho diguessin. Perquè entre la mortalitat i les poblacions que fugien cap a d'altres territoris, efectivament es va produir el despoblament d'àmplies àrees, i si això hagués seguit indefinidament, hauria arribat un moment en què la crisi demogràfica hauria acabat afectant el propi funcionament de l'estat. -En una perspectiva general, quines creus que serien les conseqüències de tot aquest terror i violència a l'Àfrica? -Bé, n'hi va haver diverses. En els casos més extrems, com aquest del Congo o el del Herero a Namíbia, es va produir una crisi demogràfica: va haver-hi zones de l'Àfrica en què la població va caure molt significativament a les primeres dècades del segle XX, i això va costar de recuperar fins als anys d'entreguerres i fins als anys 40. En d'altres casos, el que va passar va ser que va provocar un cert esfondrament de les estructures i les societats tradicionals africanes, perquè allà on aquesta violència va ser tan extrema, i tanta població es va perdre, es van desestructurar aquelles societats, les seves autoritats i les seves institucions. D'altra banda, centrant-nos en el terror en la descolonització, va haver-hi una certa herència en l'època postcolonial, perquè les guerrilles que lluitaven contra el colonialisme també van utilitzar el terror com a arma política en la seva lluita anticolonial. I de vegades, això ha estat heretat i traspassat per aquestes guerrilles un cop al poder de l'estat independent a l'hora d'administrar i governar aquest estat independent. -Per acabar, et voldria fer una pregunta més en clau africana que no pas de violència. Per què l'Àfrica, tot i ser-nos un continent tan proper, ens és tan desconegut? -Certament, és desconegut. Primer existeix una causa històrica, en el sentit que l'estat espanyol ha tingut una relació històrica molt més potent amb Amèrica Llatina que amb l'Àfrica, encara que hi hagués el protectorat del Marroc o la Guinea Espanyola. Hi ha aquesta raó històrica, i després també hi ha el fet que des del punt de vista formatiu i acadèmic no s'ha apostat per l'Àfrica, especialment per l'Àfrica negra. No hi ha pràcticament professors universitaris que donin classes d'Àfrica, no hi ha departaments universitaris dedicats als estudis africans, i això òbviament dificulta l'accés de la gent a ofertes formatives i formatives que tinguin a veure amb l'Àfrica i, per tant, puguin augmentar el coneixement d'aquest continent.

Martí Plà

Nom: Martí Plà

Email: marti.ratatosk@gmail.com

Articles

IMG_20170707_115712

L’ús del terror com a arma política: conferències a la Universitat de Pau.

L’ús del terror com a arma política. Amb aquest títol tan aclaridor es presenta la XXXII edició del curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau, que es desenvolupa entre els dies 7 i 12 de juliol a Sant Cugat del Vallès. Davant una vuitantena de persones, dediquen el primer dia del curs a […]

IMG_1808

“La violència va estabilitzar la Transició”. Una entrevista a Xavier Casals

Fins fa uns pocs anys, les veus que malparlaven de la Transició democràtica a Espanya estaven condemnades a l’ostracisme. No comptaven amb el suport del discurs oficial que afirmava que, amb la generositat de totes les parts implicades (la de tots aquells en l’aparell estatal franquista i en l’oposició democràtica) es va arribar a un […]

numancia

Les guerres celtiberes i la caiguda de Numància

L’any 218 aC., els romans van desembarcar a Empúries. El motiu principal d’aquest viatge era la guerra contra Cartago, dins el marc de la II Guerra Púnica. A la península Ibèrica, Cartago tenia molts territoris com a aliats, un fet que li suposava línies de subministres i influències polítiques. Roma va desembarcar amb la idea […]

cartell2

Crònica del debat “Nacionalisme, passat i present”

“Tot i que sabem que es tracta d’un tema candent i fonamental, aquest serà un debat acadèmic i no polític”. Amb aquesta Frase, Jordi Casassas va començar el debat sobre “Nacionalisme, passat i present”, davant una setantena de persones, a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de la UB. A la […]

portada bona

Adolf Hitler, el líder indiscutit (III)

Als dos anteriors articles vam solucionar la qüestió temporal sobre en quin moment Hitler va esdevenir el líder indiscutible del Partit Nacional-Socialista. També vam apuntar com ho va fer, gràcies a la seva capacitat d’atracció de les masses, a les peculiaritats polítiques de Baviera i a la creació d’un equilibri d’interdependències amb els seus majors […]

D'esquerra a dreta: Heinrich Himmler, Rudolf Hess, Gregor Strasser i Adolf Hitler. Font: Bundesarchiv, Bild 146-1969-054-53A

Adolf Hitler, el líder indiscutit (II)

Després de 1921, Adolf Hitler era el líder de l’NSDAP. Però ho era en aquells moments i no era indiscutible, ja que com veurem no van faltar les veus que posteriorment el van qüestionar. Sí que és cert que quan Hitler abandona el Partit, en una jugada a una carta conscient del seu poder –o […]

Sudetendeutschland: Eger empfängt den Führer.

Adolf Hitler, el líder indiscutit

La quantitat de pàgines que s’han escrit sobre Hitler és vertiginosa. I n’hi ha per a això i per a molt més, ja que es tracta d’una persona que va passar de ser gairebé un indigent sense futur a un home que va decidir el destí de moltes vides, directament o indirecta. Moltes línies de […]

merlin2

Panoràmix ha mort. Mite i realitat sobre els druides.

Una falç, una túnica i una barba llarga. Si algú pensa en druides, la primera imatge que ens ve al cap és la d’un venerable avi, com Panoràmix, passejant entre la natura, recol·lectant herbes i fent una vida tranquil·la i pacífica. Res més lluny de la realitat. Els druides van ser una de les figures […]

20150220PHT24333_original

Els orígens de la (des)Unió Europea

La unitat de la Unió Europea (no confondre amb Europa) està més en dubte que mai. El Brexit ha obert definitivament una crisi política sense precedents… des de 1945. Però abans de les votacions a la Gran Bretanya, els indicis ja eren prou evidents: des de l’amenaça del Grexit fins a la pujada vertiginosa de […]

Mexico_nebel

El desenvolupament dels Estats Units (III): Jackson, nova política i guerra contra Mèxic.

Aquest article és la continuació de: El desenvolupament dels Estats Units (II): democràcia, guerra i expansió cap a l’Oest “Si (Andrew) Jackson va ser el primer en signar un nou contracte amb la democràcia, la premsa va tenir un paper crucial en la seva redacció”. Paul Johnson. Una de les  figures crucials a la història […]

Sin título

Federica Montseny: anarquista, ministra i “humanista”.

El de Federica Montseny és un dels grans noms femenins de la política espanyola. Va ser la primera dona ministra, i l’única fins que, amb l’arribada de la democràcia, Soledad Becerril es féu càrrec del Ministeri de Cultura i Benestar (l’any 1981). Federica va ser una dona convençuda dels seus ideals anarquistes, els quals encara […]

IMG_20160309_133908

Entrevistes a peu de carrer sobre feminisme

És un dia fred i ennuvolat, mig plujós, d’aquells que deixen els carrers mullats i relliscosos. Un dia que alguns detesten i altres estimen. És 9 de març, la jornada posterior al dia internacional de la dona treballadora, i a la Facultat del Raval de la Universitat de Barcelona hi ha diverses pintades reivindicatives. Al […]

Sense títol

El desenvolupament dels Estats Units (II): democràcia, guerra i expansió cap a l’Oest.

Aquest article és la continuació de: El desenvolupament dels Estats Units: decisions, divisions i eleccions L’any 1801  es van celebrar eleccions als Estats Units, i la victòria de Thomas Jefferson com a president va ser molt renyida. De fet, va haver-hi un empat amb Aaron Burr, el candidat federalista. Curiosament, van ser els propis federalistes, el […]

1024px-Betsy_Ross_1777_cph.3g09905

El desenvolupament dels Estats Units (I): decisions, divisions i eleccions

Un cop independitzats de la Gran Bretanya i redactada la Constitució, els Estats Units tenien per davant el gran repte de construir un nou país (podeu llegir aquí els articles sobre el procés explicat per Arnau Cunillera) . Això comportava la presa de nombroses decisions: algunes sobre com havia de ser aquest nou estat, i altres […]

Zu dem Verbot der S.A. der "Privat Armee" Adolf Hitlers! Adolf Hitler der oberste Führer der verbotenen S.A. bei der Abnahme eines Vorbeimarsches in Braunschweig.

Heil Hitler!

La popular salutació nacional-socialista, instaurada durant el Tercer Reich ha arribat fins als nostres dies com un dels elements representatius del nazisme, juntament amb l’esvàstica. Aquesta expressió va significar, durant el III Reich, quelcom més que fidelitat o simpatia pel Führer: va ser tota una mostra de la influència que l’aparell nazi pretenia exercir en […]

Sense títol

Carles II, el rei que mai va regnar

Carles II no és pas un dels monarques espanyols amb millor reputació, i tampoc un dels que ha estat més ben tractat per la historiografia. Tradicionalment, el seu regnat s’associa al moment de culminació d’una crisi que el país arrossegava des de feia anys, lluny dels temps d’esplendor de l’Imperi. A més, va ser l’últim […]

Fotograma de Le Retour de Martin Guerre

Martin Guèrra: un cas de suplantació d’identitat a la França del segle XVI

“Arrest memorable del Parlament de Tolosa[…]”. Amb aquest títol, tot i que en francès, el magistrat Jean de Coras va recollir els fets i testimonis dintre d’un procés judicial peculiar i sorprenent que ell mateix va presidir i del qual va proposar la sentència final. Avui dia estem relativament acostumats als casos de suplantació d’identitat, […]

800px-Burning_of_jan_hus_at_the_stake_at_council_of_constance

Els hussites: de la reforma des de dalt a la revolució, passant a sang i foc.

Les èpoques baixmedieval i moderna són prolífiques pel que fa a figures que plantejaven una reforma eclesiàstica. La més coneguda és, sens dubte, Martí Luter, però no hem de confondre el reconeixement amb l’exclusivitat de les seves idees. Una de les figures reformistes més oblidada és la de John Huss. Tot i que actualment és […]

Curiositats

fallout-4_e43k

Història als videojocs: Fallout 4

Els Estats Units, destruïts per l’hecatombe nuclear. Molts i moltes coneixereu de sobra el rerefons de la saga de videojocs Fallout, que representa a cada una de les seves entregues una realitat post apocalíptica. Al seu últim volum, el número quatre, es situa a Boston i part de l’estat de Massachusetts l’any 2287. En altres […]

gracias

Si és la moda, no incomoda

Actualment, cada vegada més persones tenen cura de la seva salut mitjançant una dieta equilibrada i exercici físic. A nivell global s’ha llençat una campanya per conscienciar a la població, i que té molt a veure amb la gran quantitat d’additius i greixos de l’oferta nutricional d’avui dia: des de menjars ràpids fins a brioixeria […]

granvia

“Y yo hablando en castellano!” Anècdotes de rereguarda.

En aquesta revista ja hem vist com la Guerra Civil espanyola i el franquisme van deixar diverses situacions rocambolesques a nivell d’execucions. Avui parlarem d’altres curiositats que es van donar a la vida més quotidiana de la rereguarda. Segons Antonio Correa Veglisón, governador civil de Barcelona entre els anys 1940 i 1945, el rector d’un poble […]

800px-El_Tres_de_Mayo,_by_Francisco_de_Goya,_from_Prado_thin_black_margin

D’execucions i executats

Les execucions van ser una de les mostres de crueltat més tristes de la guerra civil i el franquisme. Ens imaginem a una o diverses persones davant un esquadró d’afusellament mentre arriba el fatídic moment, però darrere d’aquestes execucions, també s’hi amaguen històries curioses, i afusellats amb sentit de l’humor. Pedro Muñoz va ser un […]

Marx_Brothers_1931

Els germans Marx, les guerres mundials i la bomba atòmica

Quan parlem dels germans Marx, normalment ens en venen tres a la memòria: Chico, Groucho i Harpo, els tres més coneguts i que van interpretar més pel·lícules. Però, en realitat, els germans eren cinc: els tres anteriors, a més de Gummo i Zeppo. Gummo va representar alguns musicals amb els germans, fins i tot abans […]

william

El president dels 30 dies (i altres rècords)

La història dels Estats Units és plena de polèmiques i enigmes sobre els seus presidents, com, per exemple, les morts i assassinats com els de Lincoln y Kennedy. Però el primer president dels Estats Units que va morir durant el seu mandat va ser William Henry Harrison, que, a més, té l’honor d’haver estat el […]

Victor_Lustig

El gran estafador

Victor Lustig, un ciutadà d’origen austrohongarès, va passar a la història per ser un dels personatges més astuts a l’hora de formular negocis tan enganyosos per a les seves víctimes com beneficiosos per a les seves butxaques. Ja vam explicar a un altre article com va aconseguir fer-se passar per funcionari del govern i va […]

heroina3

Heroïna per tothom!

La droga del poble. Així és com es podria anomenar a la metamfetamina a l’Alemanya. Aquest país, conegut per ser la seu de grans laboratoris com Bayer, va ser el capdavanter en la investigació de substàncies estupefaents. A Alemanya, la metamfetamina va adquirir uns preus molt baixos que donaven gairebé a tothom l’oportunitat de consumir-la… […]

Llaunes d'spam. Font: javiercordero.com

L’origen de la paraula “spam”

Estem més que habituats a la paraula spam per anomenar aquells missatges no desitjats, que moltes vegades formen part de molestes campanyes publicitàries i que ens distorsionen la comunicació. Però per què s’utilitza aquest mot per designar-ho? L’origen de la paraula el trobem a l’any 1937, quan la marca Hormel Foods va comercialitzar el seu […]

jean-honore-fragonard

Dissenyar una futura presó… i acabar empresonat!

L’any 1320 va néixer a França Hugues Aubriot. Aquest personatge va acabar sent prebost de París sota les ordres de Carles V, després d’haver servit amb encert al duc de Borgonya. Carles va dipositar molta confiança en Hugues, el qual seguint les preocupacions del monarca va fer construir diversos edificis i carrers, com ara el […]

siege-alesia-vercingetorix-jules-cesar

Dos germans ben diferents amb els forasters

Corria la meitat de l’últim segle abans de Crist, i Roma s’acostava cada vegada més a territoris celtes, com Britania (actual Gran Bretanya) i la Gàl·lia, regió amb la qual va mantenir una guerra entre els anys 58 aC. i 51 aC. Van existir dos germans poderosos a la Gàl·lia: Divitiacus, druida, i Dumnorix, líder […]

jesuitenorden_1773

Un informe poc objectiu per expulsar als jesuïtes

Any 1767. Els jesuïtes són expulsats per primera vegada d’Espanya, sota el regnat de Carles III. Per què? Durant el segle XVIII, l’ordre dels jesuïtes va ser cada vegada més perseguida a causa de les ‘molèsties’ que causaven als monarques. Hem d’entendre que parlem d’una època en què, si bé les monarquies estaven començant a […]

Mumler_(Lincoln)

La fotografia del fantasma d’Abraham Lincoln

Al segle XIX, l’esoterisme i els fenòmens paranormals van tenir un gran ascens de popularitat, i es van posar de moda. Com acostuma a passar, davant d’una novetat sempre hi ha persones acostumades a treure’n partit. Van començar a néixer diversos ‘experts’ dels fenòmens paranormals, que oferien contacte amb difunts mitjançant sessions espiritistes i, fins […]

tes-v-skyrim-widescreen-wallpaper

Història, mitologia i llegenda als videojocs: Skyrim

La història és present a molts aspectes de l’entreteniment, no només en forma de llibres o pel·lícules, sinó també als videojocs. Alguns estan ambientats directament en èpoques determinades, com ara Call Of Duty, que té diversos títols que es situen a la IIGM. Altres, com Assassins Creed o Ryse també mostren situacions i personatges històrics […]

Bandera del Japó Imperial

Un curiós concepte de la col·laboració

El 15 d’agost de 1945,  l’emperador japonès Hirohito va pronunciar per ràdio el discurs de la rendició del seu Imperi. Aquest fet es va desencadenar després del llançament de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki (per veure’n més consulteu l’article de la nostra revista). Però quines havien estat les accions del Japó durant la guerra? L’imperi Japonès, […]

Jordi V i Nicolau II amb els seus uniformes

Com dues gotes d’aigua… en plena tempesta

Avui dia són típiques les fotografies de semblances raonables entre persones famoses o entre persones i objectes o animals, especialment en clau d’humor. Avui us portem a la nostra revista dos homes que realment eren idèntics: Jordi V, rei d’Anglaterra, i Nicolau II, últim Tsar de Rússia. Si us diem que aquestes dues persones eren […]

Duck and cover

Alta tecnologia per sobreviure a un atac nuclear

Situem-nos a l’any 1951, en el marc d’una Guerra Freda que no ens és gaire llunyana. Les relacions entre els Estats Units i la Unió Soviètica eren molt tenses, i el perill d’un atac nuclear era real, tant, que els homes més poderosos del país nord-americà tenien refugis preparats per si succeïa la catàstrofe. Sens […]

Carles el Gras

Un monarca “de pes”

Com sabem, al llarg de la història molts monarques han tingut sobrenoms. Alguns no han fet ben bé justícia a la figura del rei, com és el cas de Felip el Bell, que no era precisament agraciat, però d’altres tenien un àlies ben merescut. És el cas de Carles III El Gras, rei de França […]

L'SS Esastland, remolcat.

La tragèdia de l’SS Eastland

Us imagineu un vaixell que naufraga estant amarrat al port? Doncs això és el que li va succeir al creuer americà SS Eastland. Des del moment en què va acabar de ser construït va tenir problemes per culpa del seu pes excessiu o la mala situació del seu punt de gravetat. El dia de la […]

Deformant la història

THE SIMPSONS: Mary (guest voice Zooey Deschanel) serenades Bart with a new song in the "Love is a Many Splintered Thing" episode of THE SIMPSONS airing Sunday, Feb. 10 (8:00-8:30 PM ET/PT) on FOX.  THE SIMPSONS ª and © 2013 TCFFC ALL RIGHTS RESERVED.

Els Simpson i la música popular americana

Coneguts mundialment, amenitzadors de diverses generacions, àcids en el seu humor i paròdies de la societat americana, font inesgotable de memes i pal de paller dels migdies d’Antena 3. Els Simpson fa anys que entren a moltes llars arreu del món i no precisen cap mena de presentació. Però el que sí que mereixen és un […]

Efemèrides

Bandera de Panamà: el color vermell representa el partit liberal, el blau representa el partit conservador, i el blanc representa la pau que van assolir després de la Guerra dels Mil dies. Font. wikipedia.

Panamà: lndependència després de 17 intents

El dia 3 de novembre de 1903, Panamà es va separar definitivament de Colòmbia. Per Panamà no va ser la primera independència. El país centreamericà va viure un autèntic anar i venir territorial des de que es va independitzar d’Espanya l’any 1821, sobretot provocat pel fet de ser un país petit i poc potent econòmica […]

Gregori XIII, el Papa que dona nom al calendari Gregorià. Font. wikipedia.

Els dies que mai van existir

Les efemèrides remarquen fets històrics en dies concrets: naixements, defuncions, desastres naturals, descobriments, i un sense fi de successos. Però avui venim a parlar-vos d’un seguit de dies que van ser notícia per tot el contrari: no és que no passés res destacable, sinó que directament no van existir! Estem parlant dels dies que van […]

elitres

El final d’una vida “de poema”

El 29 de juny de 1871 va morir Elizabeth Barret Browning, una de les millores poetesses que ha donat la història no només d’Anglaterra, sinó de tot el món. Com acostuma a passar amb tots els escriptors i escriptores, Elizabeth va tenir un gran interès per la lectura des de ben petita, i sortosament va […]

WienBundeskanzleramt Palais am Ballhausplatz

Un congrés de llei i ordre

El 9 de juny de 1815 va finalitzar el Congrés de Viena, que es va dur a terme a la capital austríaca. L’objectiu d’aquest congrés, celebrat a causa de la derrota napoleònica, era definir les fronteres d’Europa i assegurar-se de què les idees revolucionàries no tenien cap mena de possibilitat de prosperar entre la població. […]

Antonio Salieri. Pintura de Joseph  Willibrord Mähler.

La mort de Salieri, un “amic” de Mozart

El dia 7 de maig de 1825 va morir Antonio Salieri, a Viena. La seva teòrica rivalitat amb Mozart ha provocat gairebé tantes reaccions com la seva música, però fins a quin punt els dos compositors eren enemics? La mala relació entre els dos va començar quan Mozart va acusar Salieri de copiar-li obres, i […]

tres de mayo

El 3 de maig, de Goya

‘Els afusellaments del tres de maig’ és una de les obres més famoses del pintor Francisco de Goya. Una pintura que il·lustra els fets del 3 de maig de 1808: mostra l’execució de diverses persones que van ser detingudes a Madrid per participar en un alçament contra les tropes franceses a Espanya. Els esdeveniments que […]

emile2

El naixement d’un criminal llegendari

Pot ser que, a moltes persones, el nom d’Émile Dubois no els provoqui cap reacció, o no el coneguin. Però a França i a indrets de Sud-amèrica, és reconegut com un dels criminals més famosos, i fins i tot estimats, de la història. Émile va ser un assassí, nascut a França el 29 d’abril de 1867, […]

800px-J_G_Trautmann_Das_brennende_Troja

L’entrada del cavall de Troia

Segons la llegenda, un 24 d’abril de 1184 a.C., en el marc de la guerra entre Grècia i Troia, els grecs van aconseguir entrar a la ciutat gràcies a l’anomenat “cavall de Troia“. La informació directa que tenim sobre aquest conflicte és escassa, només narrada a la Ilíada i l’Odissea, d’Homer. Tota la resta de […]

repparty

Neix el partit republicà

El 20 de març de 1854 es va fundar el Partit Republicà dels Estats Units. Actualment està associat amb el conservadurisme, i amb raó, especialment després de candidats com George Bush o Donald Trump. Però també va ser el partit d’Abraham Lincoln, el que va lluitar per abolir l’esclavisme. Tinguem en compte que, als Estats […]

Davy_Crockett

La mort de Davy Crockett

El 6 de març de 1836 va morir Davy Crockett a El Álamo, San Antonio, Texas. La seva mort, als 49 anys d’edat, es va produir durant la Batalla del Álamo, en el marc de la guerra d’independència de Texas. Crokett, que va ser congressista dels Estats Units, va decidir marxar a Texas i unir-se […]

paine

El naixement d’un trencador intel·lectual

Thomas Paine va néixer el 29 de gener de 1737 a Thedford, Anglaterra. El seu nom és conegut mundialment, però és especialment als Estats Units, i no a Anglaterra, on té més admiració. Per què? Paine és considerat un dels pares fundadors dels Estats Units. El fet que marxés d’Anglaterra cap al país americà no […]

eiifel maig 1888

La primera pedra de la Torre Eiffel

El 28 de gener de 1887 es va posar la primera pedra de la Torre Eiffel. Aquesta construcció va ser dissenyada per les exposicions de 1889 (any en què es va acabar de construir) i 1900. La seva alçada de 300 metres (actualment 324, gràcies a la seva antena) la va fer, durant diversos anys, […]

ETA_Hoffmann_2

El naixement d’un artista molt complet (i del seu doble)

Al llarg de la història, hi ha hagut grans compositors, mestres de la pintura, autors que han deixat textos immortals o cantants que han aixecat al públic de les seves butaques. Tal dia com avui, un 24 de gener de 1776, va néixer un home que va tocar tots aquests camps: Ernst Theodor Wilhelm Hoffmann […]

hua

El terratrèmol més mortífer de la història

El 23 de gener de 1556, a Shaanxi (Xina), va succeir el pitjor terratrèmol del qual ha quedat constància en la història. No va ser el més intens, ni el que va provocar més danys materials -que, donada l’època, són gairebé impossibles de comptabilitzar. Però va ser el que va provocar més víctimes mortals: es […]

the_death_of_general_mercer_at_the_battle_of_princeton_january_3_1777-jpeg-1

Una batalla en el camí cap a la independència

El 3 de gener de 1777 es va desenvolupar la batalla de Princeton, als Estats units, en el marc de la guerra d’independència contra la Gran Bretanya. Aquesta lluita va acabar amb victòria estatunidenca, però va ser un triomf gairebé més important per l’estat d’ànim de les tropes que pels efectes pràctics que va tenir. […]

gardel_color

El misteriós naixement de Carlos Gardel

Un 11 de desembre va néixer Carlos Gardel. I sembla que aquí s’acaben les nostres certeses: no existeix unanimitat sobre el país ni l’any en què va arribar al món. Aquest naixement ve carregat d’enigmes que sembla que els documents oficials no vulguin resoldre. Al col·legi salesià on va estudiar Carlos existeix documentació bàsica de […]

alfrednobel2

La mort d’un inventor i el naixement d’uns premis

El 10 de desembre de 1896 va morir a Itàlia l’inventor suec Alfred Nobel. Nobel va ser un químic que va aportar grans avenços en matèria d’explosius: va inventar la dinamita i va aconseguir progressos en el control d’altres matèries, com la nitroglicerina. A més, les seves fàbriques van produir una gran quantitat de canons […]

inocenci-viii

Un canvi de paradigma contra les bruixes

5 de desembre de 1484: el Papa Giovanni Batista, conegut com a Innocenci VIII, va promulgar la butlla Summis Desiderantes Affectibus. Aquest pontífex va ser el mateix que va anomenar Torquemada inquisidor en cap a Espanya i que va concedir el títol de Reis Catòlics a Ferran i Isabel, i va tenir algunes decisions polèmiques, […]

buenaventura_durruti

Dues morts antagòniques

El 20 de novembre de l’any 1936 va ser una data assenyalada en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola (iniciada el 18 de juliol del mateix any). La importància d’aquest dia és deguda a la mort de dos personatges de pes a bàndols oposats. D’una banda, l’anarquista Buenaventura Durruti va morir a causa d’un […]

holbein-erasmus

El naixement d’Erasme de Rotterdam

El 27 d’octubre de 1466 va néixer Desiderius Erasmus Rotterodamus, més conegut com a Erasme de Rotterdam. Podríem explicar moltes coses d’aquest personatge, ompliríem pàgines i més pàgines i encara seríem incapaços de fer-li justícia, doncs va ser un dels més grans pensadors del segle XV. I no estem parlant de qualsevol època, un segle […]

Històries de l'esport

Espectadors a l'Olympiastadion de Berlín fent la salutació nazi. Font: wikipedia.

Perdoni, aquesta és la meva bandera! Els JJOO de 1936.

L’esport no viu en una bombolla. Pot ser que els esportistes d’elit sigui, cada vegada més, persones llunyanes a nosaltres, amb un estil de vida i uns entorns molt diferents. Però no només ells fan l’esport, sigui el que sigui: els aficionats i els esportistes amateurs, la gran base de qualsevol esport, són persones que […]

Walden-Harold-A-BFD-City-FC-colours-taken-abt-1912

Harold Walden: soldat, futbolista i actor.

Les vides dels futbolistes professionals són avorrides. Aquesta és la conclusió a la què arribem després de conèixer la història de Harold Walden, un futbolista nascut l’any 1887 Ambala, Índia, dins del Raj Britànic. En aquesta ciutat tenia la base el regiment de Chesire de l’imperi Britànic, on servia el pare de Harold. Seguint els […]

portada

Els jugadors afroamericans a l’NBA (II)

A mitjans de la dècada de 1950, s’havien establert les bases perquè els afroamericans entressin de ple a l’NBA. El campionat aconseguit per Jim Tucker i Earl Lloyd, i el bon joc de Don Barksdale, que el va dur a jugar un All Star, havien demostrat que els jugadors de raça negra no estaven només […]

Formació dels Syracuse Nationals, campions de lliga l'any 1955. A la fila posterior trobem a Jim Tucker i Earl Lloyd. Font: blog.syracus.ecom

Els jugadors afroamericans a l’NBA (I)

Actualment, el 80% de jugadors de l’NBA són afroamericans. La majoria d’estrelles d’aquesta lliga, també ho són: LeBron James, DeMar DeRozan, John Wall, Dwayne Wade o Chris Paul tenen en les seves arrels la barreja entre orígens africans i americans. I, de fet, molts dels jugadors d’aquesta lliga han aprofitat el seu pes dins l’opinió […]

andrea_doria

Història als equips de futbol

Una bona mostra de com n’és de present la història avui dia el trobem als equips esportius. Podríem omplir articles sencers parlant de l’origen històric dels noms dels clubs, els seus colors, els escuts o quina ha estat la seva relació amb la política al llarg dels anys. Aquí us portem una primera entrega. Per […]

Orígens

31 d’octubre: molt a celebrar!

Durant els dies 31 d’octubre i 2 de novembre es donen tres celebracions seguides: la vigília del dia de Tots Sans (nit del 31 d’octubre), Tots Sans (1 de novembre) i Dia dels Difunts (2 de novembre). De vegades, el Dia dels Difunts es confon amb el de Tots Sants, ja que és el dia […]

L’Oncle Sam i Columbia

Fixeu-vos si és conegut l’Oncle Sam que, sent una figura americana, nosaltres mateixos estem farts de veure’l. Bé, de fet, això no només indica que és conegut, sinó que també reflecteix el grau d’influència yankee. Però si us parlo de Columbia, la representació femenina dels Estats Units, potser ja no us sona tant. I si […]

La paraula “esclau”

Els orígens de la paraula “esclau” són enrevessats, polèmics i plens de teories. Parlem d’aquesta paraula en llengües com l’italià (schiavi), l’alemany (sklave), l’anglès (slave), el francès (esclave) o el castellà (esclavo), ja que en altres llengües té una arrel totalment diferent. Pensem que l’esclavisme ja era present a Grècia, Roma i a l’antic Egipte, […]

Romeu i Julieta

L’immortal William Shakespeare va donar forma a una de les tragèdies amoroses més famoses de tot el món: la història de Romeo Montesco i Julieta Capuleto. L’amor prohibit entre fills de famílies rivals a Verona és conegut per l’afany de superació dels problemes, el furtivisme i, sobretot, pel tràgic final. Julieta, al ser entregada en […]

La llegenda del flautista d’Hamelín

“L’any 1284, el dia de Sant Joan i Sant Pau, el 26 de juny. Un gaiter, vestit de molts colors, 130 nens d’Hamelín van ser seduïts i perduts al Calvari, prop de Koppen”. El Flautista d’Hamelín és una llegenda alemanya dels germans Grimm. Els fets són prou coneguts per la majoria: a Hamelín hi havia […]