A principis del segle XIX, Sicília té un boom econòmic a causa de la producció de cítrics: taronges i, en especial, de les llimones, arribant a ser l'exportador més important de fruita de tot Europa, superant l'horta de París i totes les produccions espanyoles. Al port de Nova York, l'any 1880 hi van entrar 2.500.000 caixes de fruita dolça procedent de Palerm. La ciutat començava a regar tota la seva horta i la terra va florir. La capital siciliana era una ciutat preciosa, envoltada de camps de llimoners, una joia de la Corona del Regne de les Dues Sicílies, governat pels Borbons fins a la unificació italiana (1871) i, posteriorment, del Regne d'Itàlia. L'economia palermitana no es basava únicament amb la venda de cítrics, sinó també amb l'especulació de la fruita: el propietari s'endeutava, conscient que ho podria pagar quan cobrés els beneficis.

Els cítrics neixen d'uns arbres força delicats, si els comparem amb l'antiga agricultura de secà de vinya i olivera; per tant, se'ls ha de vigilar constantment, estar atent que no s'arranqui cap branca, se'ls havia d'evitar un estrès com la falta d'aigua... Per tant, els antics terratinents sicilians van optar per a agafar a gent que els cuidés dia i nit armats amb escopetes, voltant pels seus camps. Això acabaria derivant en una cosa totalment imprevisible. El primer lloc on trobem dades històriques d'aquest fenomen serà el de Gaspare Galati.

L'any 1872, el cirurgià Gaspare Galati es fa càrrec de l'herència de la seva dona, un "fondo" (el que anomenaríem una 'finca'). Concretament, en una finca de Malaspina anomenada el "Fondo Riella". Era una herència del seu cunyat, que va morir d'un atac de cor per culpa d'unes cartes amenaçadores que el volien obligar a vendre la finca per un preu molt baix. Galati en va investigar l'origen, i descobrí que eren dictades pel vigilant mateix de la finca, Benedetto Carolo. La primera cosa que va fer Galati, quan ho descobrí, va ser despatxar a Carolo. Poc després de fer-ho, va rebre una carta anònima, en la qual se'l cridava a tornar a contractar a Carolo; si no ho feia, hauria d'atendre's a les conseqüències...

Veient les amenaces que rebia, Galati, per si de cas, va contractar uns nous guardes de seguretat per a vigilar la finca. Al cap de tres dies de ser contractats, van trobar-se un d'ells mort a una de les ribes, d'un tret d'escopeta. En aquell moment, Galati va descobrir una altra cosa de Carolo: a més de no saber escriure, aquest home s'emportava el 25% dels guanys de la finca. Després de la mort del nou guàrdia, va tornar a rebre una nova carta avisant-lo que el pròxim cop que disparessin, seria sobre la seva família. Llavors, va anar a la comissaria de policia de la zona i va portar totes les cartes amenaçadores. La policia les va agafar totes i el cas va quedar arxivat. Mai es va saber qui havia mort el nou guarda, però Galati va insistir a un jutge de Palerm perquè l'ajudés amb el cas. Aquest el va acceptar i va demanar les proves a la policia d'Uditore contra els "homes d'honor sicilians", però va resultar que aquestes proves havien desaparegut...

Tot i així, les investigacions van acabar portant a l'església d'Uditore, apuntant en direcció, ni més ni menys, que al capellà del poble: el pare Rosario, conegut per haver visitat les presons durant el règim borbònic i perquè era el religiós que regentava una mútua anomenada "Terciaris de Sant Francesc d'Assís". Carolo n'era un dels membres, però qui controlava la mútua era un tal Antonino Giammona. Galati va anar-lo a veure i se li va suggerir que vengués la finca per un preu que Carolo li havia aconsellat; aparentment, era la "millor solució per tothom". Galati, contrariat per l'actitud d'aquell home, finalment va tornar als jutjats i va aconseguir una ordre i proves per a engarjolar a Carolo i a tres homes més acusats de matar el guarda de la finca.

Al mateix dia que van engarjolar a Carolo, va rebre una carta on posava: "Vostè està acusant homes d'honor. Retiri les denúncies o és home mort". El més curiós de tot plegat és que l'endemà d'aquestes cartes, Carolo i els seus còmplices van ser alliberats per la policia sense el permís del jutge. Dos dies després, hi va haver un intent d'assassinat a la dona de Galati. Això va obligar a Galati a vendre els llimoners a Giammona i marxar cap a Nàpols, on va fer un informe en el qual descriu el seu cas i altres de similars. En aquelles pàgines, verifica com, en un poble de 800 habitants com Uditore, hi hagueren en un sol any 20 morts sense investigar. Aquesta informació acabarà duent Leopoldo Franchetti a visitar Sicília i a fer un altre informe que serà clau per saber qui era Antonino Giammona i què era la "Màfia".

[caption id="attachment_8128" align="alignleft" width="187"]Alcalde de Nàpols i un dels primers en parlar de la "Secta". Font: Viquipèdia Turrisi Colonna. Alcalde de Nàpols i un dels primers en parlar de la "Secta". Font: Viquipèdia[/caption]

Leopoldo Franchetti era un home de lletres italià que vivia a Roma; polític i economista conservador, era també la viva imatge d'un romàntic europeu, qui, malgrat estar fascinat per l'informe de Galati, va quedar encara més esparverat per unes pàgines que havia escrit un tal Turrisi Colonna i va començar a preparar la seva estança a Sicília.

El baró Turrisi Colonna, sicilià i un dels primers alcaldes del Nàpols del regne d'Itàlia, parlava d'una "secta" en un informe de l'any 1863. Tres anys després de la incursió de Garibaldi, Colonna informa d'una secta d'origen desconegut que tenia uns 20 anys d'antiguitat; aquesta es dedicava al control del món criminal sicilià i intentava moure's cap als negocis legals oferint protecció o apoderant-se de la producció. Els integrants es regien per un principi d'humilitat, la "umirtá": el silenci sobre la seva existència. La primera norma d'aquesta peculiar secta és que no existia aquesta secta. D'aquest terme es creu que deriva la paraula "omertá": la humilitat del silenci, de callar davant dels crims. Colonna explica també que els sectaris tenien codis per saber si estan amb un dels seus ("uno di noi") o no.

D'una secta similar de carbonaris que es dediquen al món criminal, ja en tenim constància a Sicília durant el regnat borbònic. En aquell moment històric, aquesta secta va ajudar els revolucionaris, segons Colonna, a entrar a Palerm. Com ho sabia tot això Colonna? Molt fàcil d'explicar. La primera esquadra que va entrar a Palerm dels revolucionaris va ser l'esquadra liderada pel ja esmentat Antonino Giammona... el seu cap de seguretat personal. Aquí s'entra a un món de suposicions i especulacions. Quina relació hi havia entre Giammona i Colonna? La primera seria sobre si l'autèntic cap dels Terciaris de Sant Francesc d'Assis no fos, en realitat, Colonna; la segona seria la ignorància completa de Colonna sobre que Giamonna fos un dels caps d'aquesta secta; la tercera, que Giammona li expliqués tot a Colonna i ell en fes un informe, i la quarta (i la més possible, juntament amb la primera), seria que Colonna era un polític comprat per Giammona per a poder controlar realment el poder.

Poc després de llegir els documents de Colonna, Francheti arriba a l'illa amb la companyia d'un altre investigador anomenat Sidney Sonnino. Els dos van fer els seus informes sobre Sicília, el més important dels quals seria l'entrevista amb Colonna per part de Francheti. En aquella trobada, Colonna assegura: "els judicis no es poden concloure perquè els testimonis no són sincers. Solament es dirà la veritat quan s'acabi aquest malson de la Màfia". Aquí està el primer testimoni escrit en què surt la paraula "Màfia". L'existència de la Màfia la va

[caption id="attachment_8130" align="alignright" width="316"]Leopoldo Franchetti (1847-1917), el primer autor que ens parla de la Màfia com a una organització capitalista moderna. Font: Viquipèdia Leopoldo Franchetti (1847-1917), el primer autor que ens parla de la Màfia com a una organització capitalista moderna. Font: Viquipèdia[/caption]

corroborar Franchetti amb el seu informe Condicions polítiques i administratives de Sicília. En aquest document, Franchetti explica el seu viatge per Sicília, en el qual explica tots els assassinats que ell veu o dels quals sent parlar. El més xocant va ser la mort d'un capellà a Caltanisseta, el vint-i-quatre de març de 1876. Per aquelles dates, Franchetti també narra un dels fets que es troba a l'illa. A través d'aquests exemples, podem capir millor la profunditat de l'arrelament del sentiment de pertinença a la Màfia-secta: una dona va delatar l'existència de la màfia a la policia al seu poble. Poc després de fer aquestes declaracions, aquesta serà morta pel seu fill, un criminal reconegut per tenir una relació estreta amb el món de la màfia.

Franchetti acaba el seu informe dient: "mentre he estat a Sicília, l'olor de la flor del taronger cada cop fa més olor de mort". També serà la primera persona que nega que la Màfia sigui una forma arcaica de poder que vingués de temps antics, si no que l'entén com a una estructura estatal contemporània i capitalista que ha sofisticat la violència: un mafiós ofereix violència com a producte perquè a la Sicília del segle XIX hi ha una demanda de violència per part dels terratinents per a vigilar els seus cítrics. Franchetti creu que l'origen de tot plegat és la falta d'un govern central fort: el fracàs de qualsevol estat a Sicília. L'illa havia sigut sempre controlada per forces externes a l'illa; això havia estat funcionant bé durant l'Àntic Règim, però amb l'arribada del capitalisme i d'un règim més centralitzat, la cosa es començà a complicar. Franchetti culpa als Borbons de la situació siciliana, concretament de l'aparició de la màfia. La manca de fiabilitat de la monarquia borbònica en poder monopolitzar la violència a base de reformes, acabà enquistant el problema i féu aparèixer la màfia.

Sicília no era un cas aïllat. Segons els experts, Gran Bretanya, vers el 1750, també tenia un govern representatiu i purament simbòlic a causa del caos intern que estava provocant l'establiment d'un nou règim capitalista. Ara bé, la diferència entre Regne Unit i Itàlia fou que l'estat pogué imposar-se en el primer cas, i a l'altre, no. Essent una zona pobra, perifèrica del poder, Sicília va quedar abandonada a la seva sort, i per tant, a la sort de les famílies que posseïen les armes.

[caption id="attachment_8131" align="alignleft" width="303"]Salvatore Giuliano: últim bandit sicilià, va ser l’últim bandit clàssic que treballava per la màfia, vivia a les muntanyes fent de pastor i es dedicava a matar en nom d’una familia. Font: Viquipèdia Salvatore Giuliano (1922-50): l'últim bandit sicilià. Va ser l’últim bandit clàssic que treballava per la màfia. Vivia a les muntanyes, fent de pastor, i es dedicava a matar en nom d’una família. Font: Viquipèdia[/caption]

La solució que donava Franchetti a aquest problema era la mateixa que aplicaria Mussolini: prohibir a tots els sicilians estar en llocs de poder. Des de l'Església, la política, les escoles i portar gent de fora per a reformar una societat contaminada i infectada pel virus que era la màfia. Aquesta solució fracassaria i acabaria sent la perdició del feixisme a l'illa. L'odi que sentien els mafiosos cap al Duce propiciaria els contactes amb els seus cosins emigrats als Estats Units per a ocupar l'illa durant la Segona Guerra Mundial, amb el suport de les famílies mafioses locals. A finals del XIX, ja ens trobem tota l'illa repartida entre diferents famílies mafioses; Giammona, per exemple, controlava el Paso del Riggano i seria 'seu' fins a la seva mort.

Però, com s'organitzava? Quins rituals tenia la màfia del segle XIX per a entrar dins de la seva organització? Quins signes hi havia entre ells?

L'organització s'assemblava bastant a l'actual. Tottó Riina, conegut com a "la Bèstia de Corleone" i el capo més temut del segle XX, la va fer entrar al món globalitzat. Parlant clar, en va fer una multinacional: Cosa Nostra S.A., podríem dir. En els seus orígens s'organitzaven en "cosche" en singular "cosca". La "Cosca" és allò que Don Corleone en diu "la família".

Parlem d'una empresa, concretament d'una multinacional, i aquesta té el seu director general; seguidament hi ha els caps de departament; aquests tenen els seus encarregats i, per últim, trobem els seus treballadors de més baix nivell. Aquesta jerarquia és molt rígida i estricta: els soldats 'rasos' no coneixien els caps més importants, tal com passa amb moltes empreses.

[caption id="attachment_8132" align="alignright" width="280"]Salvatore Riina. Conegut com la "Bèstia de Corleone", va ser l'últim gran capo de Corleone. Font: Wikicommons Salvatore Riina (1930-2017). Conegut com a "Bèstia de Corleone", va ser l'últim gran capo de Corleone. Font: Wikicommons[/caption]

Pel que fa als rituals, aquests són els mateixos que l'actualitat. El cèlebre assassí del jutge Falcone, Giovanni Brusca, conegut com a "u scanni cristiani" ("l'escanyacristinans". Cal recordar que "cristià" en sicilià significa "persona"), quan el van detenir, va explicar el ritual pel qual va passar per a entrar a formar part del cercle de Salvatore Riina; i no dista del ritual que va descriure Colonna en el seu informe sobre la Secta al segle XIX. El cap mafiós agafava una estampeta d'un sant, et feia un tall al palmell de la mà, i et feia tacar l'estampeta i jurar per verge Maria que no trairies l'organització; tot això, amb quatre testimonis. Posteriorment, al segle XX es va canviar aquest ritual i es va tornar més selecte i més dur: havies de sofrir l'interrogatori de tots els capos i tenir el seu vistiplau per a formar-ne part.

Un dels altres rituals que tenien els mafiosos del XIX era el llenguatge codificat que feien servir per a saber qui era un dels seus, Aquest és un exemple d'una conversa xifrada:

"Mafiós A: Per la sang de Crist, em fan mal els queixals (senyala als canins superiors) Mafiós B: A mi també. A: Des de quan et fa mal? B: Des del dia de l'Anunciació A: On eres? B: A Passo A: Qui hi havia allí? B: Bona gent. A: Qui eren? BAntonino Giammona, número u; Alfonso Spatola, número dos; etc. A: I com van fer la Mala Obra? B: A sorts, va guanyar Spatola. Va agafar un sant, el va tenyir amb la meva sang, me'l va posar al palmell de la mà i el va cremar. Després va tirar les cendres a l'aire A: A qui et van dir que adoressis? B: Al sol i a la lluna. A: Qui és el teu déu? B: Un 'aire' A: A quin regne pertanys? B: Al del dit índex"

Evidentment, totes les referències al sol i la lluna, a l'aire i al dit índex, són els noms en clau de la família en la qual s'havia iniciat el mafiós B. En tot aquest ritual i tota la parafernàlia que hi havia, demostra clarament que estem davant d'una societat secreta, possiblement d'origen maçó o dels carbonaris italians. Amb els anys, aquest ritual va anar canviant i escurçant-se. Brusca explica que un mafiós no es pot presentar directament a un altre mafiós que no coneix, sinó que una tercera persona, que els dos mafiosos saben que és un del seu entorn, ha d'informar-los que cada un "é uno di noi".

Des d'un inici, la vida dels homes d'honor va ser molt i molt complicada. No era fàcil sobreviure en una societat secreta de la qual ningú sabia res de ningú i tothom ho sabia tot; per tant, qui tenia més poder era el qui tenia més informació i la sabia administrar millor.

Dintre aquest món, curiosament, no va ser fins a l'any 1901 que no hi va haver un traïdor a les seves files: Francesco Siino, capo de la Cosche de Malaspina. Aquest home és considerat el primer "pentiti", o penedit, dins del món de la màfia. El seu testimoni, juntament amb l'informe del cap de la policia Sangiorgi, van portar a tots els caps mafiosos de l'època en un macrojudici, incloent-hi a Antonino Giammona, el qual acabarà a presó (on ningú sap si hi va morir). Aquest macrojudici és considerat el primer dels molts que es faran a l'illa posteriorment per a intentar acabar amb la màfia... però això 'é una altra storia italiana'.

Oriol Cos i Clotet

Nom: Oriol Cos i Clotet

Email: oriolcosclotet@gmail.com

Articles

Macrojudici mafiós

Una ‘storia italiana’: la gènesi de la Màfia

A principis del segle XIX, Sicília té un boom econòmic a causa de la producció de cítrics: taronges i, en especial, de les llimones, arribant a ser l’exportador més important de fruita de tot Europa, superant l’horta de París i totes les produccions espanyoles. Al port de Nova York, l’any 1880 hi van entrar 2.500.000 […]

Pont_sobre_el_Canal_d'Urgell

Una història de l’Infern: Ponent i el Canal d’Urgell

Primerament parlaré d’uns conceptes principals, per què l’”infern”? Doncs simplement perquè la zona de la plana de Ponent era anomenada per molts el Clot de l’Infern o del Dimoni per les seves terribles condicions. Durant molts segles la seva climatologia ho demostra: freds intensos amb boires a l’hivern i estius de calor extrema, a banda […]

portada esclavisme

La Fosca Història de la Industrialització a Europa

La industrialització comença a Anglaterra a finals del s. XVIII i principis del XIX, concretament a les zones de Londres, Liverpool i Manchester; per què en aquelles zones? Doncs per un simple motiu: eren els principals ports negrers d’Europa. La necessitat de tenir un gran capital per poder invertir en màquines de vapor va portar […]

Carlemany

El Poder a Europa I : papes, antipapes i emperadors

  Des del primer Imperi Carolingi, la disputa del Papat contra els poders laics és un fet constant i continuat, però les disputes més fortes seran amb el Sacre Imperi Germànic, ja que els carolingis després de la mort de Carlemany, les disputes internes seran una constant dins la dinastia carolíngia, a la vegada, la […]

Curiositats

Aleister_Crowley_1310

L’home més dolent del món

Aleister Crowley (1875 – 1947) va ser un dels ocultistes que, entre finals del s. XIX i principis del s. XX, van fascinar l’alta societat britànica de la Belle Époque a causa de les seves excentricitats i sobretot per els seus rituals relacionats amb el sexe o les seves orgies dintre de les seves mansions […]

Pich-i-Pon-como-alcalde-de-Bar_54294561047_51351706917_600_226

Requisit imprescindible per ser alcalde de Barcelona: dir-les de l’alçada d’un campanar.

Si ens espantaven les “maragallades” o les anades de Joan Clos amb les seves frases sense sentit, és perquè no coneixíem les gestes de Joan Pich i Pon. Probablement, si hi hagués una competició per quin alcalde del s.XX o XXI de Barcelona la diu més grossa, ens trobaríem amb un empat en frases sense […]

segona defenestració

Una tradició molt Bohèmia

La primera defenestració de Praga va ser el 30 de juliol de 1419 i hi van morir 7 membres del Consell Municipal de Praga de mans dels hussites més radicals, els taborites; poc després d’aquest acte començarà el Conflicte Hussita, que s’estendrà fins al 1436. L’instigador d’aquesta defenestració va ser Jan Zelivsky com a crítica […]

Caça salvatge

La Caça Salvatge

La Caça Salvatge és un mite que corre per tot Europa, especialment a les zones on hi havia els pobles celtes, germànics i nòrdics, tots tenen la seva versió del mite. El mite original sembla ser la cavalcada d’Odín i Wuotan amb les Valkiries per el món dels mortals. Amb els pas dels anys aquest […]

the iron maiden

En guàrdia!, tinc una frase enginyosa i la penso utilitzar!

  Un dels primers casos de l’ús de l’humor contra els poderosos van ser a Roma. Pel que es veu, a les ruïnes de Pompeia i Herculà hi ha, a les parets, escrits obscens o frases amb molta ironia que parlen sobre les famílies més populars de l’època.Com que no hi havia paper ni impremta, […]

Booth

Mateu els vostres líders!!!!

Sant Tomàs declara que un tirà és qui va en contra del bé comú i actua en benefici privat. Així, un líder que es mou solament per beneficis privats, és legítim d’eliminar-lo. Aquesta idea de la justícia divina serà un principi que molts homes i dones al llarg dels segles aniran explotant; en diran “pel […]

Don Corleone

L’autèntic Don Vito Corleone

Segons Puzzo, la seva font d’inspiració era Frankie Costello, un dels primers mafiosos americans que va crear una organització plenament americana, és a dir, no solament plena d’italians com era la costum de moltes famílies. La Famiglia Genoveses serà una de les famílies més ben incrustades dins del teixit americà, fins al punt d’arribar a […]

Sant Joan portada

Foc!

              Sant Joan, com moltes tradicions cristianes, té un origen pagà: el solstici d’estiu. El solstici d’estiu és l’inici de la vida, el punt culminant dels calendaris agraris; s’inicia la sega, la recol·lecció de guanys de la terra, per tant, abans de començar a recollir-ho tot, es feia una […]

creu de foc

Sota la Creu de Foc

Els primers membres d’aquesta organització, creada el 1865, foren antics soldats confederats que van passar a la clandestinitat després de perdre la guerra. Aquests soldats van continuar la lluita pels seus ideals: la supremacia de la raça blanca per sobre els altres, l’antisemitisme i, en un futur, l’anticomunisme. El grup va ser fundat el 24 […]

union pacific

Tots al tren!

La creació de la Union Pacific va ser un objectiu plenament militar durant la Guerra Civil Americana, és dels primers casos en els quals el govern dels U.S.A va financiar la construcció d’una línea de transport. Firmada per Abraham Lincoln al 1 de juliol de 1862, el Congrès dels Estats Units posa en relleu la […]

Sicilian_mafia_1901_maxi_trial

Els primers Homes d’Honor Sicilians

Els orígens de la mà​f​ia só​n​ molt complicats d’​e​xplicar i resulta molt dificil dir d’​o​n venen. Alguns historiadors afirmen que la     mà​fia, la idea d’​u​na banda armada que està ​a​les ordres d’​u​n terratinent poderó​s​, seria una rè​m​ora de l’Antic Rè​g​im de la Corona d’​A​ragó​,​ é​s ​a dir, dels bandolers. Ara bé​, h​i ha […]

Garbo

El Gran Engany

Podeu arribar a creure que un sol home pogués canviar el món?, doncs Joan Pujol va poder, i fins i tot el va salvar. Joan Pujol Garcia, nascut a Barcelona el 14 de febrer de 1914, va viure de primera mà la Guerra Civil i, cansat tant del feixisme com del comunisme, va decidir fer […]

Colt_SAA_US_Artillery_RAC

Samuel Colt, l’home que va tornar els homes iguals.

Samuel Colt va néixer el 19 de juliol de 1814 a Connecticut, fill d’una familia de mercaders americans especialitzats en teixit, però des de ben jove Colt va demostrar molt d’interès per els explosius i els revolvers. Va fer volar pels aires l’escola on estudiava i per això el seu pare el va portar a […]

Robert Johnson

Quan els homes del Mississippí veneien la seva ànima

Poc després de la Guerra Civil americana, una gran quantitat d’homes dels exèrcits confederats, perseguits per la misèria van haver de vendre els seus instruments per poder sobreviure. A la vegada l’esclavitud era abolida als Estats Units, aquestes dos situacions van portar a que molts homes negres compressin molts instruments, des de guitarres fins a […]

grigori Rasputin

Una Mort Complicada

Quan un intent d’assassinat és complica més del normal…

Curiositats 5

Dia estressant

Si creieu que avui tindreu un dia estressant, recordeu que sempre hi haurà algú que ho tingui pitjor. El 17 de març del 45 a.C., Juli Cèsar encarava l’última batalla de la guerra civil que ell mateix desencadenà quatre anys abans. I que resultà ser la definitiva. A Munda, a la província d’Hispania Ulterior, tingué […]

Curiositats 3.1

Mad Jack

Creieu que Chuck Norris és l’home més dur del món? Creieu que pot haver-hi algú tan boig per poder-lo superar? Doncs sí, Jack Churchill, conegut com a Mad Jack. Aquest oficial de l’exèrcit britànic va ser l’últim home que va fer servir un arc llarg i una espasa en un camp de batalla. Curiós oi? […]

Curiositat 2

El Ball de Sant Vitus

Podeu imaginar-vos que comenceu un dia de festa qualsevol a ballar el YMCA i no podeu parar i moriu de pur esgotament? Creieu que això és possible? Doncs pel que es veu és possible: al juliol de 1518 una dona d’Estrasburg es va posar a ballar de forma frenètica al mig del carrer, de cop […]

Curiositat 1

El Gafe

Heu cregut mai que teniu mala sort? Que tot va en contra vostra? Doncs, creieu-nos quan diem que vosaltres no sou malastrucs. En aquest món, l’autèntic desgraciat era Gayetà de Borbó-Dos Sicilies. En la seva època, ja a la cort de Nàpols, el van anomenar “El Gafe”… Per què? El dia que va néixer, el […]

Confederate_Rebel_Flag.svg

La bandera confederada americana

Si mostréssim la bandera que tenim a continuació, segurament diríem que aquesta bandera va ser la bandera dels Estats Confederats d’Amèrica durant la Guerra de Secessió americana contra la Unió.

Efemèrides

self-caga-tio-happy

El Tió, una història del Pirineu

El Tió (o Soca o Tronca a Catalunya) és d’origen molt antic, segurament una tradició del Pirineu que es remonta fins a les profunditats de la història. Sembla ser que aquest tronc màgic que defeca regals o llaminadures tindria un origen pagà a les zones del Pirineu. En molts llocs es relaciona amb un personatge […]

Justinià i el seu seguici

Tal dia com avui del 565, a Constantinoble, mor Justinià I, conegut com l’últim emperador romà i el primer monarca medieval. Amb ell va morir l’últim intent per part de l’Imperi Romà d’Orient de reviure tot l’Imperi Romà complet. El pla de Justinià era reconquerir tots els territoris que havien format part de l’Imperi Romà […]

Hitler S.A

Les S.A, la primera arma de terror d’Adolf Hitler

L’objectiu final d’aquest cos fou, però, començar a implantar el seu règim de terror durant la República de Weimar, a la postguerra de la Ia Guerra Mundial. La paraula Sturmabteilung prové de la Ia Guerra Mundial, de les tropes d’assalt especialitzades que tenia l’Imperi Alemany a l’any 1918. El 1920 Hitler crea la Ordnungsdienst (servei […]

Tapisserie de Bayeux - Scène 23 : Harold prête serment à Guillaume

El Creador de la primera singularitat Anglesa

Guillem de Falaise va nèixer al any 1028 a Falaise, fill natural del duc Robert I de Normandia i la seva concubina, després de consolidar el seu poder a Normandia i havent-se convertit en Guillem II de Normandia, va planejar la conquesta d’Anglaterra després de la mort d’Eduard el Confessor, el seu oncle, el qual, […]

Felip V Xàtiva

Ha mort Felip!!!!

Felip d’Anjou era nét de Lluís XIV de França, el Rei Sol; al ser també nebot de Carles II d’Àustria va ser el candidat vencedor de la Guerra de Successió, pel que fa a la Corona Hispànica, ara bé, va perdre tots els territoris europeus incloent Nàpols i Sicília. Felip V fou qui va ordenar […]

Dannebrog_3

La llegenda del Danneborg

El 15 de juny de 1219 a Lyndanisse, al castell conegut com Castrum Danorum, tal i com indica el seu nom castell dels danesos, va haver-hi una batalla dels danesos contra els estonis, dintre del context de les Croades del Bàltic. Els estonis van atacar per sorpresa al castell i, segons la llegenda, en el […]

Escarabat

El Cotxe del Poble

Tal dia com avui de 1937 a Alemanya, es funda la companyia alemana Volkswagen, fundada per construir, un cotxe utilitari de la casa Porsche. Aquesta idea va ser d’Adolf Hitler i del Règim Nazi. El seu cotxe insignia va ser el KdF-Wagen popularment conegut com a Käfer o Beetle, és a dir l’escarabat. Aquest cotxe […]

La Fayette

La mort d’un Revolucionari

Tal dia com avui de 1834, moria a París el General Gilbert de Motier, conegut com el Marquès de La Fayette, va ser un dels grans coronels de la Guerra d’Independència dels Estats Units i decisiu en la batalla de Yorktown, en la qual va fer capitular al general Charles Cornwallis al 1781 i un […]

XIR88471 Portrait of Henri IV (1553-1610) King of France (oil on panel) by Pourbus, Frans II (1569/70-1622) (studio of)
oil on panel
76x60
Chateau de Versailles, France
Flemish, out of copyright

L’assasinat d’un rei

Tal dia com avui, de 1610 era assassinat Enric IV de França, el primer Borbó en arribar al tron francès, conegut també com a Enric de Navarra, participant de la Guerra dels Enrics, un dels múltiples episodis de les guerres de religió franceses, i vencedor d’aquestes, amb la condició que per ocupar el tron francès, […]

Justinià i el seu seguici

Tal dia com avui

Tal dia com avui naixia Justinià I el Gran, últim Emperador Romà.

old welles

Neix un geni

Tal dia com avui El 6 de maig de 1915 neixia un geni. Orson Welles apareixia al món a Kenosha, Wisconsin i ja des de petit apuntava maneres: el 1918 debutava amb un paper a “Samsó i Dalila”, a l’Òpera de Chicago; no només això, sinó que exigia a la seva mare que abans d’anar […]

Cavafis

Constantinos Petros Kavafis

Tal dia com avui va nèixer al 1863 i va morir al 1933 Constantinos Petros Kavafis a Alexandria. Kavafis demostra la barreja de cultures mediterrànies a la perfecció: egipci de naixement, grec de cultura, però sobretot, humà i mediterrani. La seva obra ha inspirat a milers d’autors de totes les bandes del Mediterrani, en especial […]

batalla napols

28 d’abril de 1503

El 28 d’abril de 1503, tingué lloc una batalla que va canviar el curs d’altres batalles i, per extensió, de les guerres tal com s’havien estat plantejant des de feia molt temps. En el context de les guerres entre les corones hispànica i francesa pel control del regne de Nàpols, tingué lloc a Cerignola (a […]

Vides paralel·les

Vides 7 (1)

Hong Xiuquan – Muhammad Ahmad

Vides paral•leles Ab Origine: Hong Xiuquan – Muhammad Ahmad     Hong Xiuquan (1814-1864), nascut amb el nom de Hong Huoxiu en una modesta família de grangers de l’actual Guangdong (sud de la Xina). De ben jove tingué un gran interès pels estudis, els seus pares el van encoratjar per a que es prepares per […]