Boris I, Rei d’Andorra per 13 dies - Ab Origine Magazine

Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
debat
efemerides
numeros
destripant
curiositats
vides_paralleles
histories_esport
reaccions_medievals
ressenya
origens
popup_theme
elementor_library
Filter by Categories
Actualitat
Anècdota
Article
Cròniques
Curiositats
Debats Historiogràfics
Deformant la història
Editorial
Entrevista
Número 0
Número 1
Número 10
Número 11
Número 12
Número 13
Número 14
Número 15
Número 16
Número 17
Número 18
Número 19
Número 2
Número 20
Número 21
Número 22
Número 23
Número 24: Especial relacions Catalunya-Espanya
Número 25
Número 26
Número 27
Número 28: Especial Desobediència Civil
Número 29
Número 3
Número 30
Número 31: 50 anys del maig del 68
Número 32
Número 33
Número 34
Número 35
Número 36
Número 36. Especial Primera Guerra Mundial
Número 37
Número 38
Número 39
Número 4
Número 40. Especial Guerra Civil
Número 41
Número 42
Número 43
Número 44
Número 45
Número 46
Número 47
Número 48
Número 49
Número 5
Número 50
Número 51
Número 52
Número 6
Número 7
Número 8
Número 9
Ressenyes
Revistes
Sin categoría
Últimes novetats

Boris Mikhàilovitx Skóssirev havia nascut a Vilnius en el sí d’una família de la petita noblesa russa. La revolució soviètica frustrà les pretensions del jove Boris i l’obligà a demanar asil polític a la Gran Bretanya on s’incorporà a la Royal Navy. El posat aristocràtic, el caràcter aventurer i la facilitat pels idiomes, el van conduir a desenvolupar tasques d’espionatge al llarg dels anys vint fins que s’instal·là definitivament als Països Baixos. Sense cap ocupació reconeguda, Boris vivia a Holanda de la rifeta dels títols nobiliaris. Dels que tenia per herència i dels que s’inventava. A final de la dècada es casa amb Maria Lluïsa Parat, una rica divorciada de Marsella amb qui no conviurà gaire temps. Ja a inicis dels anys trenta i de la mà de la seva amant, una jove anglesa, visita Andorra per primera vegada i decideix instal·lar-se a Santa Coloma d’Andorra. La seva presència desperta l’expectació de les gents de la vall, cosa que aprofita per obtenir informació i establir contactes en tots els nivells. Alertades, les autoritats andorranes l’avisen per escrit el 17 de maig de 1934: “que no se introdueixi en assumptes polítichs de les Valls”. Finalment, cinc dies després és expulsat del coprincipat.
Boris “s’exilia” a la Seu d’Urgell on viu com un autèntic monarca i on posa en marxa una hàbil tasca propagandística i diplomàtica. A França és presenta com el darrer lloctinent del rei destronat per la revolució, cosa que desperta les simpaties dels sectors reaccionaris i de les famílies d’arrel aristocràtica. Quan viatja a Madrid es presenta com un defensor dels drets dels espanyols de les valls pirinenques contra les pretensions dels veïns del nord, i a casa nostra, organitza misses en honor al recentment traspassat President Macià. La carta guanyadora de la seva baralla és però el programa polític que ha plasmat en el seu projecte de constitució andorrana. Aquest document planteja la modernització i l’enriquiment de la vall gràcies a l’establiment d’un règim de paradís fiscal. El preu a pagar seran les institucions tradicionals de la vall i com em vist al principi, el resultat no va deixar lloc a dubtes. La República de França i el consell de ministres espanyol ja havien deixat clar amb anterioritat que respectarien la decisió del Consell General i així les coses, la instauració monàrquica és un fet.
Tots sabem però, que aquest episodi no va passar mai d’anècdota. Qui va posar el punt i final al prometedor regnat del rei Boris? El 21 de juliol, tot just deu dies després de proclamada la república, quatre guàrdies civils encapçalats per un sergent detenen a Boris I i el condueixen emmanillat fins a Barcelona davant la passivitat dels seus súbdits. Sembla ser que al Bisbe i de la Seu i copríncep d’Andorra no el va satisfer la idea de deixar la Vall en mans d’un desconegut.

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of