Or, frau i corrupció: la mineria al Darién del segle XVII Publicat el 15 de desembre de 2022 Després d’alguns intents fallits al llarg del segle XVII, els veïns de la ciutat de Panamà van començar a explotar el mineral aurífer del Darién a finals de la dècada dels 70 de la centúria. Les dues darreres dècades del segon segle de colonització hispànica d’Amèrica veieren consolidar un sistema miner en un espai de frontera entre la realitat indígena i l’europea. Lluny dels nuclis miners capdavanters del Nou Món, a la regió selvàtica que separa els actuals Panamà i Colòmbia s’hi establiren diferents quadrilles d’esclaus africans que buscaven or a les arenes dels rius de la regió i en diferents mines subterrànies que s’anaren construint. La corrupció i el frau a la Reial Hisenda marcaren enormement l’explotació del metall preciós.
Haile Selassie, l’emperador etíop que va donar nom al moviment Rastafari Publicat el 15 de desembre de 2022 Odiat per uns i venerat per uns altres, la figura de Tafari Makonnen no deixa indiferent ningú ni dins ni fora d’Etiòpia. Últim emperador de l’Imperi etíop i d’una dinastia mil·lenària, Haile Selassie va ser un rei autoritari, però també va modernitzar el país i va obtenir un gran rèdit internacional en una època on la població occidental no estava acostumada a la presència de governants negres. Això, però, va ser en detriment del benestar de la seva població, afectada per la fam, la repressió política o la discriminació ètnica que van desencadenar en el seu derrocament. A Jamaica, en canvi, molts el consideren un enviat de Déu, arribant a donar nom al mundialment conegut com a moviment Rastafari.
Executar la justícia. Càstigs públics i privats a l’occident baixmedieval cristià: la Corona d’Aragó Publicat el 15 de desembre de 2022 Si quelcom ha cridat l’atenció de la majoria de l’imaginari col·lectiu és la brutalitat amb què els càstigs han estat concebuts durant l’edat mitjana. En aquest article volem palesar l’evolució del sentit de la justícia, la justificació per la qual es duien a terme les pràctiques punitives i el caràcter que aquestes adoptaven quan es duien a terme en un espai públic i privat. Fent-nos servir, principalment, d’un espai geogràfic concret: la Corona d’Aragó.
La Gran Batuda de 1749. Un projecte d’extermini del poble gitano Publicat el 15 de desembre de 2022 El 3 de gener de 1425 Alfons el Magnànim signa un salconduit per a Joan d’Egipte Menor i el seu grup per a que puguin circular lliurament per la Corona d’Aragó. És la primera referència documentada de població gitana a la península Ibèrica. Tres segles després, el 31 de juliol de 1749, Ferran VI signa una pragmàtica coneguda com la “Prisión General de Gitanos” o la Gran Batuda, un projecte genocida per fer desaparèixer la comunitat gitana d’Espanya. Aquestes dues cronologies mostren la trajectòria històrica d’un poble àgraf i nòmada durant l’època moderna a Espanya que, marcada per un desinterès historiogràfic i un antigitanisme evident, construeix una història del poble gitano a la península desconeguda i amb grans buits d’investigació històrica.
El silenci en la història, el cas de San Sabba Publicat el 15 de novembre de 2022 La història dels camps de concentració nazis a Itàlia durant la Segona Guerra Mundial continua estant invisbilitzada en l’espai públic. San Sabba és exemple: situat a Trieste, va ser l’únic camp que es podria considerar d’extermini que va estar a sol italià. Zona de pas pels presoners que acabaren a Auschwitz, va recollir a milers de partisans, jueus i membres de minories ètniques perseguides pel nazi-feixisme.
Les bullangues de Barcelona (1835-1843) i la polisèmia rere el concepte de «revolta popular» Publicat el 15 de novembre de 2022 L’article que segueix tracta d’establir, a través de l’estudi de les insurreccions populars, conegudes com a bullangues, succeïdes a Barcelona durant el període 1835-1843, l’existència de motius múltiples rere el concepte de «revolta popular». S’identifiquen, en la mobilització insurreccional popular, components de caràcter anticlerical, antifiscal i luddita, així com es vincula la protesta popular amb el progressisme radical català.
Economia militar a l’Antiga Grècia Publicat el 15 de novembre de 2022 L’economia i la guerra són uns factors caracteritzats per una elevada rellevància en qualsevol moment de la civilització. Grècia no era una excepció.
Etnoarqueologia: pastoralisme present i passat en espais de muntanya Publicat el 15 de novembre de 2022 L'etnoarqueologia és un camp d'estudi que utilitza metodologia arqueològica per estudiar societats del present. Aquest article proporciona un estat de la qüestió de l'etnoarqueologia, des dels seus orígens fins al seu paper en l'arqueologia actual, focalitzant-se en l'estudi del pastoralisme del present i del passat en espais de muntanya. S'exemplifica tot amb els treballs realitzats a la Vall d'Alinyà (Alt Urgell).
La traceologia: seguint el rastre de les empremtes de fabricació i ús Publicat el 15 d'octubre de 2022 La traceologia és un mètode genuïnament arqueològic que es pot aplicar a multiplicitat de restes del passat i ens permet recuperar informació que, a priori, resta invisibilitzada en el registre arqueològic. Què menjaven, quines eines feien servir i quines malalties patien són algunes de les qüestions a resoldre si apliquem el prisma de l'anàlisi d'empremtes de fabricació i ús.
O tempora…! Moral i costums a l’església del baix Sénia modern Publicat el 15 d'octubre de 2022 La fe catòlica viu, de finals del segle XVI al XVIII, una reestructuració que la capgirarà i li conferirà una nova manera d’operar, de creure i de viure. En aquest article, es tracta una renovellada espiritualitat moral a través del cas de Tortosa.
Deformant la Història «The dig»: la història d’un descobriment arqueològic únic Publicat el 5 d'abril de 2022
Article O tempora…! Moral i costums a l’església del baix Sénia modern Publicat el 15 d'octubre de 2022