El final d’una guerra i l’inici d’una altra: La Guerra Civil

Després que el Japó fos derrotat pels aliats a la Segona Guerra Mundial, les velles rivalitats entre el Guomindang (GMD) i el Partit Comunista Xinès (PCX) no van trigar a reactivar-se. Tot i així, ja durant el conflicte sino-japonès els dos bàndols no amagaven les seves diferències i l’any 1941 es va produir “L’incident de Wannan”. Durant aquest afer les tropes del GMD van aniquilar el Quart Exèrcit Comunista. Però la intervenció diplomàtica dels Estats Units i la Unió Soviètica va evitar que nacionalistes i comunistes es continuessin massacrant entre si i s’ocupessin dels japonesos. Més endavant, nord-americans i soviètics començarien a mobilitzar la seva maquinària per decantar la victòria d’un bàndol o altre pel poder a Xina.

Soochow, Xina (1938). Una rasa plena de xinesos civils assassinats per soldats japonesos. Font Viquipèdia

Soochow, Xina (1938). Una rasa plena de xinesos civils assassinats per soldats japonesos. Font: Viquipèdia

Quan els japonesos van ser derrotats el desembre de 1946, 80.000 soldats japonesos van quedar sota la custòdia dels nacionalistes. Aquests van emprar els japonesos empresonats per combatre els comunistes. Segons Josep Fontana, Estats Units va proporcionar a Chiang Kai Shek una considerable ajuda econòmica i militar d’uns 50.000 marines per protegir vies de comunicació i les ciutats de l’exèrcit comunista. Malgrat això, els efectes del conflicte amb Japó, d’una banda, van ser devastadors pels nacionalistes per diverses raons:

1) La corrupció estava àmpliament difosa en el si del govern nacionalista dirigit pel Guomindang.

2) La inflació pujava desbocada i les greus derrotes militars dels nacionalistes contra els japonesos els van debilitar molt severament.

D’altra banda, el conflicte va servir per reforçar encara més la posició dels comunistes xinesos. A part del considerable reclutament dut pels comunistes de milicians i milicianes i de soldats (uns 900.000 cadascun), l’historiador Chen Jian explica que durant el període 1944-1945 el PCX havia aconseguit recuperar-se gràcies a la “Campanya de Rectificació” als territoris de la Xina Septentrional i Central de la següent manera:

  • Acumulació d’experiència administrativa
  • Consolidació del control de l’estratègia militar
  • Impulsió de les polítiques de partit

Manxúria: el renaixement del Partit Comunista

Una altra qüestió fonamental per al reforçament i l’impuls del PCX, és la seva presència al territori de Manxúria després de l’ocupació japonesa. D’una banda, com hem dit abans, l’ocupació japonesa de Manxúria va significar la deslegitimació dels nacionalistes. D’altra banda, ara que els japonesos havien quedat fora de joc, els comunistes van començar a ocupar les bases al nord de la Xina i a reorganitzar des d’allà les seves forces de combat. Segons l’historiador britànic Jonathan Spence, […] s’ha de tenir en compte que el PCX després que la Unió Soviètica detingués i deposés a Pu-Yi com a cap d’estat de Manxúria, va rebre un gran dipòsit d’armes i municions que havien sigut abandonades pels japonesos. És en aquests moments quan el bàndol comunista rebateja el seu exèrcit amb el nom de “Exèrcit Popular d’Alliberament”. Els comunistes tenien raons per no abandonar les seves posicions al nord de Xina i, per tant, conservar Manxúria. Els Estats Units ja van instar als comunistes a reobrir les línies de ferrocarril tallades per la guerra i necessàries per la recuperació de la malmesa economia xinesa.

Jonathan Spence defensa que el Partit Comunista era conscient que els nacionalistes feien servir la xarxa ferroviària que encara no havia estat malmesa durant la ocupació, per transportar les seves tropes a lluitar contra ells. Per aquest motiu es van llençar a controlar-les i  evitar el continu enviament de reforços per part dels nacionalistes.

Malgrat el desgast que patien les tropes del Guomindang, aquests posseïen una força militar de 2,5 milions de soldats, més ben armats i preparats que els de l’Exèrcit d’Alliberament Popular. A més a més, segons explica l’historiador d’Estats Units Peter Zarrow, […] els nacionalistes van reprendre  el control de les grans ciutats i la base industrial de l’est de Xina un cop els japonesos van ser expulsats de Xina . Malgrat això, el GMD començava a tenir problemes interns dins dels seus propis territoris, que arrossegaven des de la introducció dels japonesos durant els anys 30. Els més significatius van ser la creació de l’estat Manchukuo sota el lideratge d’estat de Pu-yi i la persecució dels comunistes; els primers signes de deslegitimació dels nacionalistes al poder. Però també a nivell social i civil començava a haver-hi malestar entre la població xinesa que vivia sota l’autoritat del GMD.

La corrupció a nivell institucional era ja un mal endèmic. De fet el mateix General Chiang Kai Shek ja rebia el sobrenom de “General paga’m el xec”(General Cash-My-Check), fent referència al problema de la corrupció al si del GMD. No sabem si el van batejar amb aquest sobrenom els comunistes o bé la població descontenta amb la gestió dels afers de Xina, tant a nivell intern com extern. El que si sabem són les accions del GMD després de l’ocupació japonesa i de la massacre de Nanjing el 1937. A causa de la massacre i la guerra, els nacionalistes van traslladar provisionalment la capital de la República de Xina a la ciutat de Chongqing.

Reinstaurat el poder del GMD després de l’ocupació, es van perseguir bastants col·laboracionistes amb les autoritats japoneses. Tot i així, Zarrow apunta que molts oficials que van treballar pels japonesos van ser restablerts sota l’autoritat del GMD per a consternació de la població que havia patit els excessos dels japonesos. A més a més, el govern nacionalista, després de l’ocupació, va estigmatitzar poblacions senceres que havien quedat sota control japonès abans de la guerra de 1937. Ens referim efectivament a Manxúria, que va quedar sota el control de facto japonès durant catorze anys. També, però, un altre territori havia quedat sota domini nipó durant els anys 30: Taiwan (on actualment es refugia l’antiga República de Xina després de la derrota de 1949).

L’economia nacionalista i la relació amb Estats Units després de l’ocupació japonesa

Pel que fa a l’aspecte econòmic, el GMD va tornar a l’status quo anterior a la ocupació japonesa, però amb efectes desastrosos. La propietat en comptats casos va ser retornada als seus antics propietaris. Aquesta incertesa sobre la propietat legal sobre la terra va obstaculitzar un ús eficient dels recursos econòmics, necessaris per a la recuperació del país.

La indústria no va quedar al marge dels efectes post-ocupació japonesa. Deixant de banda la inflació, que ja era desbocada, moltes fàbriques van romandre tancades mesos i fins i tot anys. I això que el 5 de gener de 1946 Chiang Kai Shek va aprovar les recomanacions i els “Principis Generals” del Consell Nacional de Defensa sobre com s’hauria d’estructurar l’economia xinesa.

Chiang Kai-Shek, líder del Guomindang. Font: Pinterest

Chiang Kai-Shek, líder del Guomindang. Font: Pinterest

La historiadora nord-americana Simei Qing argumenta que […] Els empresaris industrials xinesos exigien al GMD una expansió del sector privat sota la protecció del govern contra la competència estrangera. És a dir que després d’anys d’ingerència estrangera, els empresaris demanaven a Chiang Kai Shek que apliqués polítiques proteccionistes per a les empreses del país.

Però aviat van sorgir problemes d’entesa a causa de la intervenció dels Estats Units. Com ja sabem, després de l’ocupació japonesa i amb l’esclat de la guerra civil, Estats Units oferí el seu suport militar i econòmic a la República de Xina. Per la seva banda, els nacionalistes xinesos eren partidaris del proteccionisme i l’economia tradicional, mentre que els economistes americans que van arribar a Xina a dialogar amb la República sobre el nou model econòmic estaven influïts pel “New Deal”.

Els principals temes que van debatre les delegacions xinesa i nord-americana van ser els següents:

  • Reducció d’impostos
  • Inversió estrangera a Xina
  • Paper de l’estat en l’economia
  • Model econòmic a seguir

Malgrat el proteccionisme que demandaven els empresaris xinesos, aquests no eren contraris a la inversió estrangera, ans el contrari, ja que necessitaven urgentment actiu líquid per reactivar les indústries malmeses després de l’ocupació.  Però el problema no va ser en el ‘què’, sinó més aviat en el ‘com’.

Amb això vull dir que, segons explica Qing, la delegació nord-americana contrària a la política xinesa va imposar una condició: si Xina volia capital estranger el país els hauria de permetre competir amb tota la indústria privada xinesa sense cap mena d’intervencionisme per part de l’Estat. Els nacionalistes xinesos estaven profundament convençuts que el model econòmic que volien seguir era el d’economia mixta.  La delegació xinesa era seguidora del “Principi del Benestar Social”(Minsheng) de Sun Yat-sen o un model d’economia mixta, ja que oferiria una millor oportunitat per assolir l’harmonia entre el creixement ràpid i una economia justa.

Això xocava de ple amb el Departament d’Estat nord-americà, que creia que el sistema de lliure empresa amb una intervenció governamental moderada seria la via més adient per assolir aquest objectiu. Tot i que el “New Deal” i el “Minsheng” són dues teories econòmiques semblants, cal destacar que el GMD volia una política proteccionista i EEUU un sistema de lliure empresa.

Les negociacions van ser molt dures. Per poder arribar a un acord els negociadors nord-americans van suggerir al govern d’Estats Units que fes servir el préstec que havia concedit al GMD com a moneda de canvi perquè aquest acceptés els termes del Tractat Comercial. El 8 de Novembre de 1946 el GMD va signar el tractat. D’aquest acord entre Estats Units i la República de Xina destaquen dos punts:

  • El GMD accepta donar a empresaris de negocis d’Estats Units drets i privilegis substancials, que serien d’un tracte menor que el que tenien els nacionals, però un tracte molt més afavorit que el d’altres nacions.
  • El Departament d’Estat acorda que els seus estats són lliures de fer qualsevol llei que vulguin sobre la tinença de la terra. Malgrat tot, accepten la condició que si qualsevol estat o territori d’Estats Units ha discriminat la població xinesa, la Xina no estaria obligada a concedir als ciutadans o empreses d’aquest estat o territori un millor tractament pel que fa a la tinença de terres que aquell que els xinesos haurien rebut en aquest estat.

L’opinió de Qing sobre aquest tema és que […] el Departament d’Estat no va empènyer al govern del GMD a deixar els principis de Sun Yat-sen públicament. No obstant, el govern nacionalista es va haver de comprometre a implementar un pla de privatització basat en el model de desenvolupament econòmic nord-americà al més ràpid possible.

La Reforma Agrària en els territoris del Partit Comunista

Pel que fa als comunistes xinesos, sens dubte una de les polítiques de partit més importants impulsades pel PCX és la Reforma Agrària. Aquesta va consistir a deixar de banda la reducció de rendes i la redistribució per donar pas a confiscacions de terres i càstigs pels enemics de classe.

Mao Tse-tung i Zhu De, creador de l'Exèrcit Roig xinès. Font: Pinterest

Mao Tse-tung i Zhu De, creador de l’Exèrcit Roig xinès. Font: Pinterest

La reforma va tenir molt d’èxit sobretot a les regions del nord com Jiangsu, Hebei, Shandong i Shaanxi. La raó fonamental rau en la incidència molt més baixa de l’arrendament d’aquestes províncies en comparació amb la resta de províncies de Xina. En aquest punt, Spence coincideix amb la historiadora Suzanne Pepper, la qual opina que […] el model de tinença de la terra era més baixa al nord i en canvi al sud era molt més alta.

Aquesta historiadora va treballar amb dades publicades per l’Agència Nacional de Recerca Agrícola Xinesa sobre la situació del camp xinès l’any 1930. Segons les seves dades, un 70% dels camperols xinesos posseïen la seva pròpia terra mentre que només un 50% la llogaven total o parcialment. També un 30% de les granges familiars xineses eren llogades i un 24% addicional posseïen una porció de la terra que llogaven. Ara bé, segons Spence existien altres factors que també van incidir en l’eficàcia del missatge comunista entre els camperols d’aquestes regions del nord de la Xina, com per exemple:

Causes climàtiques o humanes

  • La devastació al camp causada per les campanyes d’“els tres tots”
  • El desbordament del riu Hwang-Ho (riu groc)
  • Altres causes climàtiques i hiverns durs en les regions del nord de Xina

Causes històriques

  • L’erosió ininterrompuda de l’antic ordre social
  • La reorganització administrativa pel GMD i els japonesos va debilitar institucionalment les comunitats rurals

El procés d’activació d’aquesta reforma es va dur a terme entre els anys 1946 i 1947 amb el suport dels camperols pobres i peons agrícoles sense terres. L’objectiu final era la supressió de l’arrendament i l’equiparació tant de terra com de propietat en els poblats. Cal dir que la violència va formar part d’aquest procés. En el món rural xinès durant el període de la reforma van haver-hi ajustos personals als pobles sobretot, òbviament, contra els terratinents.  Spence assegura que […] una font va documentar un total de 19.307 “casos de lluita” en les  zones dominades pel  PCX a Shandong l’any 1945.

De totes maneres, Pepper qüestiona la guerra civil com una lluita de classes a través de l’anàlisi d’aquesta reforma agrària. Ella dubta si fou més una necessitat estratègica dels comunistes o un excés de l’ala més esquerranosa del partit. A més a més opina que la reforma agrària […] va ser una política molt ben calculada per servir als interessos més immediats del PCX, en la seva lluita política pel poder com bé indicaven els mateixos comunistes. Per tant, si la base de la Unió Soviètica es trobava en el proletariat de les fàbriques, la base de la futura República Popular Xinesa estaria formada pels camperols a causa del caràcter rural del país.

Per saber-ne més...

    • FONTANA, JOSEP Por el bien del imperio : Una historia del mundo desde 1945       Barcelona: Editorial Pasado & Presente, 2011
    • JIAN, CHEN La China de Mao y la Guerra Fría. Barcelona : Paidós Ibérica, 2005
    • SHORT, PHILIP Mao  Barcelona: Editorial Crítica, 2007
    • SPENCE, JONATHAN D. En busca de la China Moderna  Barcelona: Editorial Tusquets, 2011
    • PEPPER, SUZANNE  Civil War in China: The Political Struggle, (1945-1949) New York: Rowman & Littlefield Publishers, 2000
    • QING, SIMEI From allies to enemies. Visions of Modernity, Identity, and U.S.-China Diplomacy, 1945-1960 Harvard: University Press, 2007