C-b8mhNXsAAdCuv“Tot i que sabem que es tracta d’un tema candent i fonamental, aquest serà un debat acadèmic i no polític”. Amb aquesta Frase, Jordi Casassas va començar el debat sobre “Nacionalisme, passat i present”, davant una setantena de persones, a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de la UB. A la seva dreta tenia a Albert Botran, historiador i diputat per la CUP. A l’esquerra, Paola Lo Cascio, politòloga de formació, nascuda a Roma, doctorada en història i professora a la mateixa facultat on es va realitzar l’acte.

Els dos ponents van començar l’acte amb una breu definició del que ells entenien com a nacionalisme: Botran, ho associava més al concepte de classes socials, i d’una comunitat que es vol governar a sí mateixa, mentre que Lo Cascio parlava en termes de necessitat de pertinença a una comunitat, després de la caiguda de les identitats de l’Antic Règim.

Durant una hora, els ponents van debatre sobre diversos temes, respectant sempre els torns de paraula, sense trepitjar-se, i plantejant dues visions, de vegades oposades i de vegades complementàries, a les diverses qüestions que els llençava el moderador. Es va parlar del gran paper mobilitzador que té el nacionalisme a la contemporaneïtat, de les diferències entre els nacionalismes de nacions amb estat o sense ell, sobre a quins interessos blinda el nacionalisme, o de la mala premsa que va tenir després de la II Guerra Mundial. Després d’aquesta, es va posar el focus en les organitzacions supranacionals, però ara, en un moment de crisi tant econòmica com política, hi ha un retorn cap als nacionalismes.

debat2Va ser en aquest punt quan les qüestions van començar a centrar-se en la situació actual a Catalunya. Com no podia ser d’altra manera, l’acte va tenir el segell d’Ab Origine en tant que va fugir dels tòpics polítics actuals i va remuntar-se als inicis del nacionalisme català –que no és el mateix que independentisme– per comprendre com s’ha arribat a la situació actual. Els ponents van tornar a fer gala dels seus divergents punts de vista, provinents d’ideologies i formacions diferents: Botran va parlar d’un nacionalisme català referent al llarg de la història, i una eclosió de l’independentisme degut a grups que l’han mantingut viu des dels anys ’80 del segle XX, i al plantejament d’una reestructuració en un moment de crisi de les autonomies. Lo Cascio, per la seva banda, va parlar del nacionalisme català com cas “excepcional però normal” al llarg de la història, i d’un gran auge de l’independentisme a causa d’una ferida democràtica que s’arrossega des de l’Estatut del 2010, a la utòpica idea de crear un país de cap i de nou, i a la institucionalització del procés.

Al final, es va establir un petit diàleg entre els dos ponents i entre ells i el públic, més breu del que ens hauria agradat, però el temps no donava per a més. En general, va ser un debat ric i entenedor, que va tractar qüestions clau sobre el nacionalisme, tant en línies generals com en el cas català en particular, des de la pluralitat d’opinions.