Retrat de José Martí

Retrat de José Martí

L’any 1953 va ser una data de gran importància per a la població cubana perquè s’entrava en l’any del centenari del naixement de José Martí. Tot i que això pogués semblar una qüestió merament anecdòtica, no ho era de cap manera ja que per a la població cubana aquest esdeveniment constituïa una veritable cita amb la història. No podem deixar de banda el fet que el poble cubà dóna una gran importància a totes les experiències d’alliberament i lluita per la independència nacional. Per tant, el component emocional que suposava entrar en l’any del centenari del naixement d’un dels principals herois de la independència cubana va esdevenir un tot revulsiu que es manifestà de forma especial en el moviment estudiantil de les principals ciutats cubanes.

“Parecía que el Apóstol iba a morir en el año de su centenario, que su memoria se extinguiría para siempre, ¡tanta era la afrenta! Pero vive, no ha muerto, su pueblo es rebelde, su pueblo es digno, su pueblo es fiel a su recuerdo”.

Gràcies a la tasca dels estudiants el record de José Martí va esdevenir més viu que  mai i s’inicià així tot un procés de mobilització ideològica al voltant de les doctrines martianes, les quals aconseguiren articular i congeniar en un mateix bloc (malgrat les discrepàncies internes) a bona part d’una societat que vivia en la més absoluta misèria. Així doncs, s’observa com bona part del poble cubà estava disposat a agafar el relleu i l’herència revolucionaria que havia quedat mig enterrada des de la seva mort.

Vegem, doncs, quins són els principals esdeveniments que antecedeixen l’esclat de la revolució. Es tracta d’una sèrie d’accions protagonitzades pel sector estudiantil en contra del govern dictatorial i al marge de qualsevol partit opositor a la dictadura. Ens trobem davant d’una mobilització estudiantil sense precedents a l’illa de Cuba:

 

Acte commemoratiu de l’assassinat de Julio Antonio Mella

La premsa es fa ressò de l'assassinat de Julio Antonio Mella

La premsa es fa ressò de l’assassinat de Julio Antonio Mella

El dia 10 de gener de 1953 es varen complir 24 anys de l’assassinat de Julio  Antonio Mella, membre fundador del Partit Comunista Cubà, i la Federación de Estudiantes Universitarios (FEU) decidí honrar la seva memòria tot col·locant el seu bust en una coneguda plaça de la ciutat de L’Havana. L’acte commemoratiu va transcórrer amb certa normalitat però el dia 15 de gener el bust de Julio A. Mella va ser profanat amb elements de propaganda batistana i amb pintura.

Aquest acte va ser respost de forma immediata per part dels estudiants, els quals varen convocar per aquell mateix dia un míting on s’acusava el govern dictatorial d’aquell acte de degradació i alhora es criticava durament el sistema estatal en general. El míting no va poder concloure perquè la policia va fer acte de presència, cosa que provocà que la concentració estudiantil degenerés en un fort enfrontament entre les forces de l’ordre i els estudiants que va acabar amb un tiroteig. D’aquest enfrontament en van resultar ferits diversos estudiants i en especial Rubén Batista Rubio, que va ser ingressat de gravetat i que acabaria morint al cap de poques setmanes.

 

Els estudiants de Santiago de Cuba en celebració del Centenari de Martí

Jose Martí

Jose Martí

En commemoració del natalici centenari de l’heroi nacional José Martí els estudiants de la Universitat de Santiago i en col·laboració amb la Federación de Estudiantes Universitarios de Oriente (FEUO) varen programar diverses activitats a Santiago de Cuba. Dels diversos actes celebrats convé destacar-ne un: a la mitjanit del 27 de gener, després de la ofrena floral al bust de Martí situat a la Plaza de Marte, diversos estudiants van signar un Manifest on es comprometien que enfront de la Dictadura de Batista: “responderemos los estudiantes con nuestra conducta, con una conducta sinceramente martiana (…) luchando por todos los medios a nuestro alcance por el restablecimiento de las libertades públicas y estamos dispuestos a honrar a Martí con nuestra vida si ello fuera necesario”.

D’aquest fragment del Manifest d’estudiants hem de destacar-ne dos aspectes d’especial importància. El primer és que la joventut cubana estava disposada a lluitar davant d’una situació que cada cop es tornava més insostenible i el segon és que aquests estudiants tenien un referent ideològic clar i indiscutible: José Martí.

 

Desfilada de les Torxes a L’Havana

Marxa de torxes pel centenari de Martí

Marxa de torxes pel centenari de Martí

A la ciutat de L’Havana, per celebrar el centenari de l’heroi nacional, com es va fer  a Santiago de Cuba, també es van organitzar nombrosos actes commemoratius. De tots aquests actes va tenir especial rellevància la imponent desfilada de torxes protagonitzada pels estudiants universitaris els quals es desplacen en formació des de la zona universitària fins a la “Fragua Martiana” de la capital.

Va ser un acte multitudinari on gran part de la ciutadania es va adherir i del qual destacarem que, entre els diversos col·lectius participants, crida l’atenció un grup de milers de joves que desfilaven en perfecta formació militar, al capdavant dels quals trobem a un jove Fidel Castro. Aquests últims es convertiran en els abanderats del moviment social que avui dia es coneix com a Generación del Centenario i entre els quals podem identificar els futurs protagonistes de l’Assalt al Cuartel Moncada així com també alguns participants de la Revolució que s’iniciaria l’any 1956.

Entre aquests milers de joves, hi trobem a persones de diferents estrats socials i  de professions diverses. No només estava integrat per estudiants, sinó que també hi trobem obrers, joves recentment graduats i antics membres de partits polítics opositors, especialment del Partido Ortodoxo. Aquests últims, desencantats per la ineficàcia de les accions de la seva organització veien en la figura de Fidel Castro un líder que els obria el camí envers nous horitzons de lluita. Els donava esperança.

 

La mort de Rubén Batista

La mort de Rubén Batista Rubio a causa d’un tret a l’estómac per part de la policia del règim va esdevenir un punt d’inflexió en la lluita opositora a Batista, ja que esdevindria el primer màrtir de la Generación del Centenario. El seu fèretre va ser transportat a la Necròpolis de Colón a esquenes dels seus companys universitaris, de professors i d’activistes en contra la dictadura que tots plegats conformaven un sepeli proper a les 20.000 persones.

L'oposició al règim de Fulgencio Batista (fotografia) va acabar amb diverses víctimes mortals al llarg dels anys.

L’oposició al règim de Fulgencio Batista (fotografia) va acabar amb diverses víctimes mortals al llarg dels anys.

Entre tota la multitud novament trobem un grup de joves que destacava sobre tots els altres i els quals, després de rendir culte al màrtir, varen desfilar pels carrers de la capital amb crits en contra la dictadura tot destruint els diversos elements propagandístics del règim de Batista que es trobaven al seu pas. Al capdavant d’aquests joves hi torna a aparèixer Fidel Castro. Aquí ja es comença a entreveure de forma clara com aquest grup liderat per Castro intentava anar més lluny i conduir la lluita contra la dictadura cap a un àmbit més radical.

Els actes de protesta després de la mort de Rubén Batista es varen estendre fins a la Universitat de Santiago, on també trobem un nombrós grup de joves que es manifestaven obertament en contra de la dictadura pels carrers de Santiago de Cuba. A més a més, també s’organitzà un enterrament simbòlic en honor del primer màrtir estudiantil. L’efecte dominó va fer acte de presència i les accions de protesta van arribar fins a diferents punts de l’illa com Matanzas i Camagüey on els estudiants universitaris i de secundària decidiren ocupar els diferents centres d’ensenyament en acte de protesta.

Les manifestacions es varen generalitzar arreu de l’illa durant els dies següents i la dictadura va respondre amb una dura repressió policial i fins i tot militar. La reacció del govern de Batista no fa altra cosa que augmentar la radicalitat de les protestes fins arribar a una situació on es reporten una gran quantitat de ferits i detinguts arreu del territori cubà. La dictadura es sentia amenaçada i per això es mostrava més violenta que mai.

 

Manifestacions en protesta del primer aniversari de “el cuartelazo”

Manifestació universitaria del FEU contra la dictadura de Batista

Manifestació universitaria del FEU contra la dictadura de Batista

Els actes de protesta dels estudiants i els actes de repressió del règim no es varen aturar durant les setmanes següents, s’arribà a un punt de màxima conflictivitat el dia en què se celebrava per part del règim l’ascens de Batista com a cap de govern després d’un cop d’estat militar. Per aquell dia es van convocar nombroses manifestacions des de la FEU i d’altres organitzacions estudiantils i opositores, tot declarant el 10 de març com a dia de dol nacional. Es tracta d’uns actes als quals també es varen adherir sindicats obrers i camperols. Així doncs, d’aquell dia 10 de març també queden documentats diversos enfrontaments entre estudiants i policies on resultaren ferits un gran nombre de manifestants i s’arribà fins i tot a situacions de tirotejos.

 

Fundació del Bloque Estudiantil Martiano i II Assemblea Nacional d’Estudiants:

Gràcies a l’acció de les organitzacions universitàries de Santiago de Cuba es va fundar el Bloque Estudiantil Martiano (BEM) a través del qual es pretenia fomentar a tota la població l’estudi de la vida, el pensament i l’acció de José Martí. Aquest havia d’esdevenir el símbol de la lluita en contra del règim dictatorial. El Bloque Estudiantil, amb poc temps, es va estendre per diferents regions de l’illa com L’Havana, Manzanillo, Holguín i altres centres importants de població fins arribar al punt que sobrepassà l’àmbit universitari, ja que també s’hi adheriren fins i tot les escoles de secundària.

Tot i que els actes reivindicatius en contra de la dictadura van ser força prolífics, des de les organitzacions estudiantils s’arribà a la conclusió que a tots aquests actes de protesta els mancava cohesió a nivell estatal. És per aquest motiu que es decideix celebrar una nova assemblea estudiantil. Aquesta tenia com a objectiu “la unidad nacional entre el estudiantado, la juventud y todas las fuerzas antagónicas al Gobierno”. I especialment: “la determinación de un método que condujera a la contienda de las masas irredentas, y propiciar la movilización de todo el alumnado en cada protesta que se organizaría contra el régimen represivo”

Així doncs, i com a conseqüència de la ineficàcia de les diferents forces polítiques opositores, els estudiants varen optar per la lluita insurreccional com l’única via de solució possible per tal de garantir el retorn a l’estabilitat institucional i democràtica del país.

En conjunt, aquests esdeveniments que van tenir lloc durant els 6 primers mesos de 1953, esdevenen una bona mostra de la tensió que s’estava vivint a la República de Cuba. Una tensió que es va expressar i canalitzar magníficament a través del moviment universitari, el qual va ser l’encarregat d’introduir en les seves reivindicacions un component  ideològic eminentment martià.

Com ja s’ha comentat, els actes de protesta dirigits per l’Assemblea Nacional d’Estudiants es van escampar arreu de l’illa tot sobrepassant l’àmbit estudiantil i aglutinant, per fi, a bona part de la societat cubana. Ens trobem davant d’un moviment social que està guiat per uns objectius els quals són compartits per quasi la totalitat de la ciutadania i on les discrepàncies tan sols es troben en termes d’estratègia a l’hora d’aconseguir l’alliberament nacional del país.

Fidel Castro universitari.

Fidel Castro (primer per l’esquerra) universitari.

Entre aquestes discrepàncies estratègiques, hi trobem un grup que ja hem anat assenyalant des d’un bon principi i que coneixem com a Generación del Centenario i que, amb Fidel Castro al capdavant, han estat planificant una acció armada per tal de donar inici al procés d’alliberament nacional que explicarem a continuació.

Amb tot, convé no oblidar en cap moment que aquest grup en concret es trobava inserit de forma irrefutable dins de tot d’un moviment estudiantil de gran envergadura i que neix gràcies a la gran capacitat de convocatòria que aquests tenien, cosa que propicià que molta gent abandonés els seus antics partits polítics per unir-se a aquest moviment on veien més possibilitats d’èxit. És important fer abstracció de tota idea preconcebuda que tenim al voltant de la Revolució Cubana i deixar de banda tot filtre i/o component marxista i socialista. En aquells moments, la ja esmentada Generación del Centenario es definia com un corrent profundament nacionalista, sobiranista i antiimperialista, un moviment social basat en les doctrines de José Martí.

Per saber-ne més...

CANTÓN NAVARRO, José. Historia de Cuba: El desafío del yugo y la estrella. SI-MAR. La Habana. 1996.

CASTRO RUZ, Fidel. La Historia me absolverá. Editorial de Ciencias Sociales. La Habana. 2007.

HERNANDEZ, Melba; CASTELLANOS, Baudilio; ROJAS, Marta; GRILLO LONGORIA, Jose ; MENCIA, Mario. Cinco análisis sobre la Historia me absolverá. Ediciones Jurídicas. Editorial de Ciencias Sociales. La Habana. 1985.

LE RIVEREND, Julio. Breve Historia de Cuba. Editorial de Ciencias Sociales. La Habana. 1978.

LUPIÁÑEZ REINLEIN, José. El movimiento estudiantil en Santiago de Cuba 1952-1953. Editorial de Ciencias Sociales. La Habana.

RAMONET, Ignacio. Fidel Castro, biografía a dos voces. Editorial Debate. Barcelona. 2006.

THOMAS, Hugh. La lucha por la libertad. Editorial Debate. Barcelona. 2011.