Heu cregut mai que teniu mala sort? Que tot va en contra vostra? Doncs, creieu-nos quan diem que vosaltres no sou malastrucs. En aquest món, l’autèntic desgraciat era Gayetà de Borbó-Dos Sicilies. En la seva època, ja a la cort de Nàpols, el van anomenar “El Gafe”… Per què?
El dia que va néixer, el 12 de gener de 1846, una cornisa del palau napolità va caure. El dia del seu bateig, un ciri pasqual va estar a punt de provocar un incendi a l’església. El dia de la seva comunió quasi s’ofega amb l’hòstia consagrada. Era tan ‘gafe’ que ni quan el seu germà va poder regnar ell va poder tenir una vida d’infant a les Dues Sicilies, ja que abans d’arribar a la majoria d’edat es va produir la Unificació italiana. Com a noble sense títols ni fortuna, va acabar exiliat a Àustria servint l’exèrcit austríac, on va obtenir un alt rang… però se li va trencar la pota del cavall en una batalla.
El 1868, semblava que la seva sort millorava al casar-se amb Isabel, la filla gran d’Isabel II d’Espanya… però no. Just aquell any esclata la revolució de la ‘Gloriosa’. Tot i així, va lluitar al Puente d’Alcolea de forma valerosa cridant: “¡viva mi suegra!”.
Finalment, Gayetà es va exiliar a Suïssa amb la seva dona, malalt. Tenia atacs d’epilèpsia i veient que tenia tanta mala sort a la vida finalment es va volar el cap (sense que hi hagués cap entrebanc).
Tot i això, la seva mala sort no acabà aquí. En el seu testament va deixar a “su suegra” l’espasa amb la cual va lluitar a Puente d’Alcolea. Isabel II, horroritzada per la desgràcia que li podia venir, la va amagar dins un arCuriositat 1mari. A la mort d’Isabel II, l’espasa va tornar a Madrid i va ser duta a l’Armeria del Palacio de Oriente. L’endemà el museu es va cremar.