Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
debat
efemerides
numeros
destripant
curiositats
vides_paralleles
histories_esport
reaccions_medievals
ressenya
origens
popup_theme
elementor_library
Filter by Categories
Actualitat
Anècdota
Article
Cròniques
Curiositats
Debats Historiogràfics
Deformant la història
Editorial
Entrevista
Número 0
Número 1
Número 10
Número 11
Número 12
Número 13
Número 14
Número 15
Número 16
Número 17
Número 18
Número 19
Número 2
Número 20
Número 21
Número 22
Número 23
Número 24: Especial relacions Catalunya-Espanya
Número 25
Número 26
Número 27
Número 28: Especial Desobediència Civil
Número 29
Número 3
Número 30
Número 31: 50 anys del maig del 68
Número 32
Número 33
Número 34
Número 35
Número 36
Número 36. Especial Primera Guerra Mundial
Número 37
Número 38
Número 39
Número 4
Número 40. Especial Guerra Civil
Número 41
Número 42
Número 43
Número 44
Número 45
Número 46
Número 47
Número 48
Número 49
Número 5
Número 50
Número 51
Número 6
Número 7
Número 8
Número 9
Ressenyes
Revistes
Sin categoría
Últimes novetats

1914. L’Ajuntament que subministrava tifus

Sovint, tendim a pensar en les pandèmies com a una relíquia del passat, ancorades a l’època medieval i contemporània. Però contràriament a aquest pensament positivista (el present i el futur, per força, han de ser sempre millors que el passat), les malalties altament infeccioses han sigut també una realitat a casa nostra fins ben entrat el segle XX. El 1914, mentre a Europa s’iniciava la Primera Guerra Mundial (1914-18) entre el juliol i l’agost, a Barcelona s’iniciava una altra mena de batalla contra el tifus.

El 24 d’octubre de 1914, setmanes després que els canons europeus comencessin a tronar, es confirmà a Barcelona una nova epidèmia de tifus que s’acabà oficialment el 28 de novembre d’aquell any. Aquesta epidèmia acabà provocant (segons dades oficials) 9341 casos i 2036 morts. La mortalitat d’aquells dies es disparà tant que L’Esquella de la Torratxa feia el següent comentari el 27 de novembre:

En la Rambla de les Flors, cada parada de floristes és una sucursal de pompes fúnebres, una exhibició de corones, tal com se veu el primer de novembre, diada que aquest any se’ns ha restat clavada macàbricament al calendari.

Imatge de la portada de l’Esquella de la Torratxa del 13 de novembre de 1914. Un ciutadà intenta suïcidar-se bevent aigua d’una font municipal: “Un suicidi barato (sic), o en aquest món avui hi som i demà tampoc”. Font: ARCA/ L’Esquella de la Torratxa

Des de finals del segle XIX, amb l’expansió de la ciutat, havia augmentat la demanda d’aigua potable massa acceleradament, fent més difícil de proveir-ne i ho convertia en una font recorrent de problemes i malalties, especialment de tifus o còlera. A partir de 1913, hi havia hagut una guerra encoberta entre el consistori i l’omnipotent Companyia d’Aigües de Barcelona. L’Ajuntament volgué recuperar la iniciativa amb la compra de l’empresa explotadora de l’aigua de Dosrius. Malgrat l’advertiment de les autoritats sanitàries, que avisaren que aquella aigua no era potable, els regidors lerrouxistes i regionalistes (exceptuant Francesc Carreras i Candi) aprovaren la compra.

Aquest brot de tifus, a més, fou particularment polèmic, perquè l’epidèmia es desencadenà en aquelles zones que eren proveïdes per Aigües de Montcada, una companyia municipal. La junta provincial de sanitat afirmà que l’epidèmia no era deguda al mal estat de l’aigua, sinó a les canonades, de ferro. L’episodi s’acabà substituint-les per unes altres de ciment armat.

1918. La grip més letal

El 25 de maig de 1918, la Primera Guerra Mundial estava a punt d’acabar, però finalitzaria amb un nou episodi letal:

Anunci aparegut a La Vanguardia, del 2 de novembre de 1918, de pastilles que curen diverses malalties. Font: La Vanguardia

la grip “espanyola” (nomenada així perquè la premsa espanyola era l’única que n’informava en aquell moment, ja que la resta de la premsa europea passava per la censura); aquell dia, s’oficialitzaren a Barcelona els primers casos d’aquella nova grip. Arreu del món, acabaria provocant 50.000.000 morts.

Les grips eren ja habituals, però aquell any, una mutació de la malaltia trobà una humanitat sense els anticossos adients. Malgrat el malnom d'”espanyola”, els primers casos es detectaren en un campament militar dels Estats Units d’Amèrica. Així i tot, segons Ròmul Brotons i Segarra apunta que hi ha estudis recents que “apunten la possibilitat d’una versió prèvia enregistrada en terra espanyola, concretament a Madrid”.

Aquella vegada, la pandèmia arribà a la màxima intensitat a l’octubre d’aquell any. Com a resposta a això, se suspengueren les classes de la Universitat i molts centres on es feia vida social i cultural tancaren, com ara els teatres. La vida pública s’alterà davant una grip que, en el seu punt àlgid arribà a emportar-se 370 persones en un sol dia. Havent finalitzat aquella grip, i sempre segons les xifres oficials, es comptabilitzaren 150.000 afectats i 1554 morts a la Ciutat Comtal.

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>