Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
numeros
debat
efemerides
ressenya

A vegades es diu que la realitat supera a la ficció… Bé idò aquesta història pot superar qualsevol guió de Hollywood. Es tracta de la batalla pel Castell d’Itter que va ocórrer el 5 de maig de 1945, cinc dies després del suïcidi de Hitler i a tres de la rendició d’Alemanya. Uns moments importants de la guerra al castell de la vila austríaca d’Itter, que va servir per a les SS des de 1943 com a camp de presoners d’alt nivell com personalitats franceses o de la resistència local, i també per gestionar la direcció del camp de concentració de Dachau. 

La curiositat d’aquesta batalla resideix en què era la primera i única vegada en la història militar dels Estats Units en què els americans van defensar un castell medieval; i sobretot que van col·laborar conjuntament a la mateixa els americans, presoners francesos, presoners de la resistència austríaca i soldats alemanys que lluitaven contra la 17a Divisió de les Schutzstaffel (SS). 

Castell d’Itter (Font: wikipedia)

Davant la desfeta d’Alemanya al final de la guerra, el 2 de maig es va suïcidar el comandant de Dachau, agafant el control el comandant Sebastian Wimmer de les SS. L’endemà un presoner iugoslau, Zvonimir Cuckovic, va fugir amb una carta d’ajuda per donar-la al primer americà amb què es trobés; la idea era que els americans capturessin el castell per alliberar-los. Poc després tant Wimmer com la resta de la guarnició del castell van fugir, canviant la idea inicial per la de resistir fins que els americans poguessin assegurar el castell. Així que els presoners aprofitaren per armar-se amb els pocs fusells disponibles.

El 4 de maig, davant la incertesa de l’èxit de Cuckovic en la seva missió, els presoners acceptaren la idea del cuiner Andreas Krobot de cercar ajuda. Krobot va apropar-se a Wörgl, la localitat més pròxima, i contactà amb la resistència austríaca que van oferir-li l’ajut de Josef Gangl, comandant de la Wehrmacht (exèrcit alemany) i de la resta de la seva unitat fent un total d’uns 10 alemanys que havien decidit defensar la població del poble de les SS. De camí al castell es van trobar amb el 23è Batalló Blindat dels Estats Units comandat pel major John Kramer, a qui Gangl exposa la situació; el tinent Jack Lee, del mateix batalló, es va presentar voluntari amb catorze soldats i dos tancs per ajudar als alemanys.

Josef Gangl (Font: wikipedia)

Sigui com sigui, ambdós grups arribaren al castell on els presoners eren ajudats per Kurt-Siegfried Schrader de les SS, que es quedà amb ells. Els presoners estaven esperançats de ser alliberats i decebuts pels pocs homes que eren, un total de vint-i-cinc soldats, i dels pocs vehicles per rescatar-los.

La matinada del 5 de maig un contingent d’uns 150 homes de les SS van assetjar el castell. Lee per la seva part havia bloquejat l’entrada amb un dels seus tancs; la seva idea era que havien de defensar fins a la darrera habitació o la darrera escala del castell. Els alemanys començaren a disparar i els defensors tornaren el foc. 

A mesura que el dia passava, els alemanys atacants dispararen el canó 88 mm contra el tanc americà, deixant-lo inutilitzat. Aquest fet va significar el tancament dels defensors al castell i el senyal d’atac pels alemanys. El continu intercanvi de tirs esgotava la munició dels defensors mentre que Lee intentava contactar amb Kramer per sol·licitar reforços. Finalment van  establir contacte i tropes de Kramer es dirigiren cap al castell però no sabien quan arribarien, només faltava resistir. 

Els alemanys atacants tornaren a disparar el canó 88 mm contra una finestra, ferint quatre soldats alemanys defensors. Posteriorment Gangl va ser abatut per un franctirador resultant l’única mort entre els defensors (es diu que protegia a l’ex-primer ministre francès Paul Reynaud). Com la situació era cada vegada més límit, un dels presos, el tenista Jean Borotra, travessà quasi miraculosament el setge per tal de contactar amb els reforços. Mentre els tirotejos continuaven, els atacants preparaven un llançacoets per destruir la porta principal i així entrar. 

Però de sobte s’escolta des d’una de les torres “Amerikanische Panzer!” (tanc americà!) al voltant de les 16 hores de l’horabaixa. Eren els reforços de la 103a Divisió d’Infanteria i del 142è Regiment d’Infanteria americana que havien arribat a temps per ajudar. Es van capturar prop de 100 soldats de les SS i els presoners van ser alliberats. Gangl serà condecorat pòstumament com a heroi austríac i Lee ascendit i condecorat. Aquesta història es recull al llibre La darrera batalla de Stephen Harding que va inspirar la pel·lícula La fortaleza (1969) de Sydney Pollack.

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>