El 27 de gener de 1820 s’iniciava l’aixecament liberal a Cabezas de San Juan (Sevilla) del general Rafael del Riego (1785-1823). S’iniciaria així el moviment que permetria l’establiment per primera vegada d’un règim liberal després que el retorn de Ferran VII (1811-33) hagués suposat la suspensió de la Constitució de Cadis (1812).

Però quan Riego s’aixecà, la veritat és que només era seguit per un petit exèrcit que ben aviat podia tenir a sobre tot l’exèrcit del rei. Mentre a altres llocs com Barcelona, Saragossa, Galícia, Pamplona i València hi tenien lloc també insurreccions, José Enrique O’Donnell, alias comte de La Bisbal, va ser cridat pel rei per a combatre la rebel·lió. El general demanà solament diners per a les seves “necessitats personals” (que obtindria del mateix rei en persona, el qual li donaria una bossa d’or) i el comandament de les tropes acantonades a La Mancha; llavors, deia ella, destruiria el petit exèrcit de Riego i el capturaria. La sorpresa va ser general quan el comte de La Bisbal, en lloc de destruir l’exèrcit rebel, va proclamar la Constitució de 1812 havent arribat a Ocaña.

Va ser llavors quan el govern de Ferran VII s’avingué a parlamentar amb els liberals; va ser llavors quan, després d’anys d’haver tornat a Espanya i haver reprimit impecablement qualsevol dissenció de signe liberal, publicà un edicte el 8 de març, on es comprometia a jurar la Constitució de 1812. No només això, sinó que es proclamava un ferm seguidor del text i afirmava: “Marchemos francamente, y yo el primero, por la senda constitucional”.

Enrique O'Donnell, comte de La Bisbal. Té el mèrit històric d'haver sigut pagat per trair els qui el van pagar. Font: mundohistoria.org

José Enrique O’Donnell, comte de La Bisbal. Té el mèrit històric d’haver sigut pagat per trair els qui el van pagar. Font: mundohistoria.org