Guillem II era un kàiser a totes voltes histriònic, altiloqüent, exaltat i amb molts traumes i tares, amant dels discursos grandiloqüents amb apegalosa retòrica decimonònica. Un dels motius pel qual es comenta que va impulsar un ambiciós programa de construcció d’una armada alemanya era el seu record d’infantesa, quan estiuejava a Anglaterra (el kàiser era el nebot de la reina Victòria d’Anglaterra) i veia passar els imponents vaixells de la Royal Navy britànica.

L’escalada armamentística del kàiser va espantar al govern de Sa Majestat, que va reaccionar donant un cop a la taula i modernitzant la seva marina, la qual començava a estar seriosament desfasada. Tan aplicats van ser que el 1905 els britànics havien construït el destructor més imponent que el món havia conegut mai: el Dreadnought, que aniria modificant-se durant tot el segle XX.

El problema de les joguines militars és que tothom les volia… Nou anys després de l’aparició del primer Dreadnought, esclatava la Primera Guerra Mundial.

El Dreadnought va ser en el seu moment (1906) el destructir més imponent que l'home havia inventat mai

El Dreadnought va ser en el seu moment (1906) el destructir més imponent que l’home havia inventat mai