Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
debat
efemerides
numeros
destripant
curiositats
vides_paralleles
histories_esport
reaccions_medievals
ressenya
origens
popup_theme
elementor_library
Filter by Categories
Actualitat
Anècdota
Article
Cròniques
Curiositats
Debats Historiogràfics
Deformant la història
Editorial
Entrevista
Número 0
Número 1
Número 10
Número 11
Número 12
Número 13
Número 14
Número 15
Número 16
Número 17
Número 18
Número 19
Número 2
Número 20
Número 21
Número 22
Número 23
Número 24: Especial relacions Catalunya-Espanya
Número 25
Número 26
Número 27
Número 28: Especial Desobediència Civil
Número 29
Número 3
Número 30
Número 31: 50 anys del maig del 68
Número 32
Número 33
Número 34
Número 35
Número 36
Número 36. Especial Primera Guerra Mundial
Número 37
Número 38
Número 39
Número 4
Número 40. Especial Guerra Civil
Número 41
Número 42
Número 43
Número 44
Número 45
Número 46
Número 47
Número 48
Número 49
Número 5
Número 50
Número 51
Número 6
Número 7
Número 8
Número 9
Ressenyes
Revistes
Sin categoría
Últimes novetats

Introducció i orígens

Amb l’estrena de la quarta temporada de la sèrie La casa de papel aquest any 2020 ressorgeix l’interès per la cançó Bella Ciao, antigament coneguda pel seu paper dins la resistència partisana i avui en dia tot un himne mundial amb connotacions de rebel·lió.

Es tracta d’una cançó sobre qualcú que s’acomiada d’una dona (que pot representar la llar): “Oh bella ciao”, per anar a lluitar contra un invasor (símbol de l’enemic polític o social): “Una mattina mi sono azalto e ho trovato l’invasor”, de manera que tracta un tema força universal i adaptable doncs a diverses situacions i contextos.

Si anem a cercar els orígens d’aquesta composició trobem diverses investigacions, polèmica i en definitiva un cert misteri. Segons estudis de ja fa dècades d’autors com Roberto Leydi, la cançó seria originalment una melodia de treball cantada per dones que treballaven als arrossars del nord d’Itàlia des de mitjans del segle XIX. Per altra banda, temàticament parlant ja es troben referències al tema en composicions italianes del segle XVII com La Bella Malgarita o fins i tot d’un segle abans a França. Totes elles tindrien en comú la figura de la dona com a símbol de la vida i l’amor sacrificats en nom de la lluita i la llibertat: “È questo il fiore del partigiano morto per la libertà”. En conjunt s’observaria com l’element decisiu és la clàssica figura de l’heroi convertit en immortal pel seu paper en una guerra o revolució.

Heracles, Garibaldi i un actual protestant de Xile caracteritzat com atracador de La casa de papel (Font: imatges extretes de Viquiquipèdia)
La vella idea de l’heroi transformador de la realitat recorre la lletra de la cançó, a les imatges, d’esquerra a dreta: Heracles, Garibaldi i un actual protestant de Xile caracteritzat com atracador de La casa de papel, del mite a la ficció passant per la realitat, l’evolució històrica d’un ideal. (Fonts: Viquipèdia: Heracles, Garibaldi, protestant de Xile)

L’evolució històrica

Com és de suposar, aquesta idea de l’heroisme i de la lluita contra un enemic que transmet la cançó va tenir una gran popularitat durant les guerres, de manera que sembla que ja a la Primera Guerra Mundial (1914-1918) els soldats italians cantaven la cançó per a donar-se ànims.

Tanmateix, el seu paper històric principal, pel qual és en darrera instància coneguda, fou durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i més concretament durant la resistència i reconquesta partisana d’Itàlia (1943-1945), un moment en que tots els antifeixistes, des dels demòcrata-cristians fins als comunistes o anarquistes, s’uniren en contra del règim de Mussolini i especialment contra la invasió i control del país que portava a terme el Tercer Reich (1943-1945).

En aquest context, la lletra de la cançó amb la que com ja s’ha dit gairebé tothom pot identificar-se, fou sens dubte un element de cohesió entre les diverses forces demòcrates que defensaven la sobirania del país i reforçà la lluita contra el totalitarisme.

Partisà italià a Florència i partisans a Venècia durant la seva alliberació (Font: imatges extretes de Viquipèdia)
La Resistència Partisana tingué la forma de lluita guerrillera antifeixista a Itàlia i arreu d’Europa, protagonitzada per la gent corrent que defensava la democràcia. A les imatges a l’esquerra un partisà italià a Florència i a la dreta partisans a Venècia durant l’alliberament de la ciutat. (Fonts: Viquipèdia: partisà italià, partisans a Venècia)

Després de la desfeta de l’Eix l’any 1945 i del triomf de la lluita partisana, la cançó va viure un període de readaptació del seu significat, ja que ha passat en les següents dècades de representar la lluita heroica contra el feixisme a ser una mena d’himne revolucionari o de revolta cantat especialment per membres dels diversos partits comunistes d’Europa occidental com el poderós Partit Comunista Italià i que tingué grans moments de popularitat amb les revoltes del Maig de 1968.

Després d’aquesta data, tot i que va viure nombroses noves gravacions i adaptacions, la composició va perdre popularitat política durant les següents dècades i va esdevenir una mena de producte de consum recreatiu més que no pas un veritable himne.

Ara bé, amb la crisi econòmica de 2007-2008 i les contestacions socials que va provocar, la cançó va tornar a ser molt popular, tot recuperant el seu caràcter polític ara més orientat a la protesta i la revolta que no pas a la resistència.

 D’aquesta manera, per exemple el moviment Occupy Wall Street (2011) o el més recent d’Extinction Rebellion (2018) han adoptat l’himne en les seves lluites i reivindicacions contra el neoliberalisme i el capitalisme en general. Igualment a les actuals protestes i revoltes contra el govern a Xile iniciades l’any 2019 s’ha utilitzat no tan sols la cançó sinó també elements de disfressa de la ja esmentada sèrie La casa de papel, la lluita antisistema dels protagonistes de la qual inspira a milions de persones arreu del món.

Conclusió. Nous problemes, nous símbols i velles reivindicacions

Sembla força clar doncs que sense l’actual context de crisi econòmica i ecològica una sèrie com l’esmentada i una cançó com Bella Ciao no haurien tingut tant de ressò com el que estan tenint arreu del món.

Ens trobem en un moment de canvi econòmic, social i polític en que les generacions més joves s’uneixen a altres lluites com la del feminisme o la de les ètnies històricament discriminades (exemples en les protestes de Llatinoamèrica) per a defensar el Planeta i els interessos del 99% en contra del 1% més ric. Un moment que determinarà el futur mundial i en que símbols de resistència i revolta com els esmentats adquireixen nous significats.

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>