El 7 de juliol de 1934 és un dia important de la història d’Andorra. A la Casa de les Valls hi ha reunits els vint-i-quatre membres del Consell General de les Valls per a prendre una decisió transcendental: Ha de convertir-se el coprincipat en una monarquia? El resultat és clar: vint-i-tres vots a favor i un en contra. Comença el regnat de Boris I d’Andorra.

Boris Mikhàilovitx Skóssirev havia nascut a Vilnius en el sí d’una família de la petita noblesa russa. La revolució soviètica frustrà les pretensions del jove Boris i l’obligà a demanar asil polític a la Gran Bretanya on s’incorporà a la Royal Navy. El posat aristocràtic, el caràcter aventurer i la facilitat pels idiomes, el van conduir a desenvolupar tasques d’espionatge al llarg dels anys vint fins que s’instal·là definitivament als Països Baixos. Sense cap ocupació reconeguda, Boris vivia a Holanda de la rifeta dels títols nobiliaris. Dels que tenia per herència i dels que s’inventava. A final de la dècada es casa amb Maria Lluïsa Parat, una rica divorciada de Marsella amb qui no conviurà gaire temps. Ja a inicis dels anys trenta i de la mà de la seva amant, una jove anglesa, visita Andorra per primera vegada i decideix instal·lar-se a Santa Coloma d’Andorra. La seva presència desperta l’expectació de les gents de la vall, cosa que aprofita per obtenir informació i establir contactes en tots els nivells. Alertades, les autoritats andorranes l’avisen per escrit el 17 de maig de 1934: “que no se introdueixi en assumptes polítichs de les Valls”. Finalment, cinc dies després és expulsat del coprincipat.

Boris “s’exilia” a la Seu d’Urgell on viu com un autèntic monarca i on posa en marxa una hàbil tasca propagandística i diplomàtica. A França és presenta com el darrer lloctinent del rei destronat per la revolució, cosa que desperta les simpaties dels sectors reaccionaris i de les famílies d’arrel aristocràtica. Quan viatja a Madrid es presenta com un defensor dels drets dels espanyols de les valls pirinenques contra les pretensions dels veïns del nord, i a casa nostra, organitza misses en honor al recentment traspassat President Macià. La carta guanyadora de la seva baralla és però el programa polític que ha plasmat en el seu projecte de constitució andorrana. Aquest document planteja la modernització i l’enriquiment de la vall gràcies a l’establiment d’un règim de paradís fiscal. El preu a pagar seran les institucions tradicionals de la vall i com hem vist al principi, el resultat no va deixar lloc a dubtes. La República de França i el consell de ministres espanyol ja havien deixat clar amb anterioritat que respectarien la decisió del Consell General i així les coses, la instauració monàrquica és un fet.

Tots sabem però, que aquest episodi no va passar mai d’anècdota. Qui va posar el punt i final al prometedor regnat del rei Boris? El 21 de juliol, tot just deu dies després de proclamada la república, quatre guàrdies civils encapçalats per un sergent detenen a Boris I i el condueixen emmanillat fins a Barcelona davant la passivitat dels seus súbdits. Sembla ser que al Bisbe i de la Seu i copríncep d’Andorra no el va satisfer la idea de deixar la Vall en mans d’un desconegut.