Avui dia són típiques les fotografies de semblances raonables entre persones famoses o entre persones i objectes o animals, especialment en clau d’humor. Avui us portem a la nostra revista dos homes que realment eren idèntics: Jordi V, rei d’Anglaterra, i Nicolau II, últim Tsar de Rússia. Si us diem que aquestes dues persones eren parents, probablement diríeu que eren germans, segurament bessons. La realitat és que eren cosins.

Imatge de Jordi V i Nicolau IIJordi V va regnar entre el 6 de maig de 1910 i el 20 de gener de 1936, data en la qual va morir amb 70 anys i greument malalt. De fet, segons el diari de Bertrand E. Dawson, el metge reial, la mort del monarca es va accelerar mitjançant una injecció de morfina i cocaïna per preservar la seva dignitat. El seu successor va ser el seu fill Eduard, que no gaudia d’una gran confiança per part del difunt monarca. Jordi no aprovava el seu excessiu gust per les dones, i estava convençut que no duraria gaire com a rei. I no anava gens desencaminat en els seus pensaments: menys d’un any després de la seva coronació, Eduard va renunciar al tron per una qüestió amorosa: es va casar amb una dona americana, plebea i divorciada en dues ocasions. Al seu lloc va pujar Albert Frederick Arthur George, Jordi VI d’Anglaterra, el fill preferit de Jordi V.

L’altre protagonista de la fotografia, Nicolau II, va patir com l’anterior la Primera Guerra Mundial, un escenari que marcaria el seu destí, tot i que els seus problemes com a governant ja veien d’abans. No va saber gestionar un conflicte pel qual no estava preparat, i les derrotes militars, juntament amb l’animadversió que el poble rus sentia cap a la Tsarina, que va acabar sent regent mentre Nicolau prenia el control dels exèrcits, li van passar factura. Davant aquesta situació i la seva feblesa, es va veure obligat a abdicar l’any 1917, en plena revolució. Un any més tard, el 17 de juliol de 1918, va ser executat amb la resta de la seva família per les forces bolxeviques; amb aquest fet es va acabar la dinastia Romànov. Com veiem, les vides d’aquest dos homes disten molt de ser tranquil·les i bucòliques en una Europa que era un niu de tempestes i conflictes armats.