Estem acostumats a sentir a parlar dels hooligans en l’àmbit de l’esport. Ens vénen al cap aquelles imatges de gent violenta, incívica, que duu a terme aldarulls o bé actes violents, però que en qualsevol cas es fa notar amb càntics i que es mou en grups nombrosos. La traducció més utilitzada al català és “gamberro” que, segons els diccionaris, és un brètol, aquell qui duu a terme actes incívics per molestar els altres.

Les gambes són un tipus de crustacis decàpodes que tenen un alt valor gastronòmic i culinari i s’han pescat a la Mediterrània des de l’època romana. Segons apareix a l’obra De re coquinaria d’Apici, un gastrònom romà del segle I d. C., les gambes eren ja el plat estrella dels banquets de les famílies benestants. Si bé inicialment la seva conservació era dificultosa, l’aparició de noves tècniques de conservació en gel aparegudes a la Península Ibèrica al segle XVII en féu possible el consum a les terres d’interior.

Doncs bé, els pescadors de gambes, altrament dits gambers o gamberos, es reunien en grups nombrosos abans de sortir a la mar i sempre ho feien de matinada quan la gent dormia. Mentre esperaven la resta, bevien i parlaven, i com més eren més xivarri feien. I feien pregons per repartir les tasques. Així fou com es tornaren molestos per als que intentaven conciliar el son. I els culpables d’aquell malestar, acusats d’incívics i brètols, eren els gamberos, paraula d’origen castellà que amb el temps va doblar la erra i va esdevenir l’actual “gamberro”.