Actualment, el nostre any té dotze mesos, però no sempre ha estat així. L’origen del calendari tal com el coneixem nosaltres està tenyit de llegenda: es historiadors romans atribuïen la seva creació al mateix Ròmul, el mític fundador de Roma.

El déu Janus, amb les seves dues cares, dóna nom al mes de gener

El déu Janus, amb les seves dues cares, dóna nom al mes de gener

En aquell temps, l’any començava a l’equinocci de primavera, al març, i s’acabava al desembre i tenia, doncs, solament deu mesos, d’entre 30 i 31 dies, que es regien per les llunes. Així, entendrem perquè setembre, octubre, novembre i desembre tenen aquest nom: eren els mesos número set, vuit, nou i deu, respectivament (septem, octo, novem i decem en llatí). També aleshores el juliol (quintilius) i l’agost (sextilius) seguien el mateix patró, però les vicissituds de la història els van fer canviar el nom.

Per comprendre les etimologies dels noms dels mesos restants, cal que avancem en el temps. Segons conta Tit Livi, va ser al segle VII a. C. quan el segon rei romà i llegendari successor de Ròmul, Numa Pompili, va afegir dos mesos més a l’any per tal d’adaptar-lo al cicle lunar. Així s’aconseguia quadrar més o menys els cicles lunars amb les estacions de l’any, i naixien també, d’aquesta manera, els mesos de gener (ianuarius) i febrer (februarius).

Aquests dos nous mesos, juntament amb el tercer del calendari, el març, estan dedicats a tres déus romans. Així, gener és el mes del déu Ianus, el déu dels dos caps. Es considerava el guardià de les portes i s’ubicava a les entrades de les cases i dels temples; marcava, doncs, l’inici i el final del cicle natural a l’hivern. El mes de febrer està consagrat al déu romà de la purificació Februus. Així mateix, el març és el mes en honor al déu de la guerra, Mart, ja que és el moment en què es començava a fondre la neu i era el moment indicat per iniciar les batalles.

Pel que fa al mes d’abril, hi ha diverses hipòtesis. D’una banda, es diu que provindria del llatí aperire (obrir), ja que és en aquest mes quan els dies es comencen a fer més llargs, hi ha més llum i la natura s’obre a la vida amb la primavera. Una altra opció és que provingués d’Apru (nom etrusc d’Afrodita), deessa grega de l’amor, la bellesa i la fecunditat (de nou relacionat amb la primavera). Finalment, una tercera opció és que derivi del grec aphrós (“escuma”), relacionat amb la deesa romana Venus (equivalent a la grega Afrodita).

Una de les versions, defensa que els mesos de maig i juny estan dedicats als majorum i als junior respectivament, és a dir, a les persones grans i a les joves. Una altra versió, postula que són encomanats a les deesses Maia (de la primavera) i Juno (muller de Júpiter).

Els noms dels mesos de juliol i agost són els més moderns i el seu origen és un tema de propaganda política. Fou després de l’assassinat de Juli Cèsar que el seu seguidor Marc Antoni proposà canviar el nom de quintilius a julius en honor al dictador, que havia nascut al cinquè mes. Després, Octavi August, ja emperador, es dedicà també un mes, l’antic sextilius, que passà a anomenar-se augustus.

Així doncs, queda clar que vivim impregnats d’història durant tots els mesos de l’any!

L'emperador August dóna nom al mes d'agost

L’emperador August dóna nom al mes d’agost. Font: Viquipèdia