Les execucions van ser una de les mostres de crueltat més tristes de la guerra civil i el franquisme. Ens imaginem a una o diverses persones davant un esquadró d’afusellament mentre arriba el fatídic moment, però darrere d’aquestes execucions, també s’hi amaguen històries curioses, i afusellats amb sentit de l’humor.

Pedro Muñoz va ser un dels executats a Paracuellos. A l’entrar a la presó, va afirmar als soldats que li podrien prendre tot: la vida, la cartera, i el rellotge. Però que no li podrien prendre la por que tenia en aquell moment. Més tard, quan en va sortir per ser afusellat, va dir que els soldats havien estat tan hàbils que també li havien pres la por.

Un tarragonès del bàndol nacional, va fer gala del seu humor català just abans del fatídic moment. Sabent que, per cada execució, es gastaven 150 pessetes per munició, va dir als seus companys d’infortuni: ‘a veure si, almenys, amb m’hi n’han de gastar 250!’.

Domingo_Batet_en_1931

El general Batet, l’any 1931. Font: wikipedia.

El general Batet va ser afusellat el 18 de febrer de 1937, a Burgos. El cap de Penal on es va produir l’acte, el va acomiadar amb aquestes desafortunades paraules: ‘adiós mi general, y a conservarse!’

Diverses vegades, els afusellats van sobreviure, ja fos per mala punteria dels executors, o perquè aquests estaven massa nerviosos i volien acabar com abans millor. Alguns van haver de ser afusellats dues vegades, altres van sobreviure fingint estar morts, i alguns van fugir, malferits. Va ser el cas d’uns requetès, que van ser fets presoners i afusellats. Dos d’ells, van sobreviure, i van poder arribar, arrossegant-se, a una base del seu bàndol. Es van limitar a dir: ‘somos los “afusilados” de esta mañana. Es que nos “afusilaron” mal’.