L’any 1320 va néixer a França Hugues Aubriot qui, després d’haver servit amb encert al duc de Borgonya, va acabar sent prebost de París sota les ordres de Carles V. El monarca francès va dipositar molta confiança en Hugues, el qual, seguint les ordres reials, va fer construir diversos edificis i carrers com el pont de Sant Miquel, el carrer Montmartre i la Bastilla. Aquest emblemàtic edifici responia, en un principi, a la debilitat de París per l’Est durant la guerra dels cent anys, per la qual cosa es convertí en una fortalesa militar defensiva i estratègica de grans dimensions (fou més tard quan es convertí en una presó).
Tornant al nostre protagonista, amb la mort de Carles V l’any 1380, Hugues va perdre la seva posició de força i va ser acusat de llibertinatge, sodomia i alimentar la perfídia dels jueus després de demanar clemència pels mateixos. Aquestes acusacions el van dur a la presó, de la qual va ser alliberat per un motí ciutadà pocs mesos després de ser empresonat. És a dir, la persona que va posar la primera pedra de la Bastilla, futura presó estatal francesa, va acabar empresonat i posteriorment alliberat per un motí popular (un dels fets més destacats que han succeït en la història de la fortalesa que ell va dissenyar). Algunes persones afirmen que Aubriot va ser el primer presoner de La Bastilla. Sembla que aquesta informació no és certa, ja que l’any en què ell va ser empresonat l’edifici encara no estava acabat, i no va esdevenir presó estatal fins diversos segles més tard, amb l’arribada de Richelieu. A més, no està documentat que els amotinats entressin a la fortalesa.
