Al pensar en la Segona Guerra Mundial, molts de nosaltres recordem les grans operacions amb unitats cuirassades sobre les extenses estepes russes, les descàrregues d’artilleria de pesats canons de campanya o l’ensordidora sirena de batalla dels Stuka a l’atacar posicions Aliades. No obstant, i encara que pugui semblar una ironia descarada de la història, no tot van ser bombes i atacs devastadors durant la Segona Guerra Mundial; la Drôle de guerre o Guerra de Broma n’és un exemple.

Aquesta tristament cèlebre etapa de la major contesa de la història de la Humanitat s’emmarca entre el mateix inici de la guerra fins a l’abril del 1940. L’1 de setembre de 1939, les forces de la Wehrmacht van envair Polònia, la qual estava vinculada a una aliança militar defensiva amb les grans potències de França i Gran Bretanya, les quals no van enviar suport militar a Varsòvia quan els resistents polonesos van veure’s superats per les tropes germàniques. Després de la derrota polonesa, produïda pràcticament un mes després de l’inici de les hostilitats i de la seva divisió entre nacional-socialistes i soviètics, les forces aliades occidentals van seguir sense atacar Alemanya amb veritable intensitat, ja que només es van produir unes mínimes escaramusses entre petites unitats militars de França i Alemanya a la seva frontera comuna.

Soldats alemanys superen la frontera polonesa iniciant així la Segona Guerra Mundial. Font: Wikipedia.

Soldats alemanys superen la frontera polonesa iniciant així la Segona Guerra Mundial. Font: Wikipedia.

Aquesta insospitada inactivitat, promoguda en gran part per les pors d’Occident, que sobredimensionaven de forma totalment errònia les capacitats militars amb les que contaven els exèrcits de Hitler, van afavorir que França apostés per esperar l’ofensiva dels seus enemics de més enllà del Rin, parapetats en la monumental fortificació que era la Línea Maginot. Hitler, va aprofitar els mesos que van d’octubre de 1939 a abril de 1940 per reestructurar les seves forces armades i enllestir un gran pla d’actuació contra els Aliats occidentals que garantís a Alemanya la victòria a la Batalla de França. Durant els set mesos d’inactivitat militar entre la Wehrmacht i els exèrcits occidentals, les seves respectives societats van viure una calma extraordinàriament tensa en la que alguns dels països més poderosos del món estaven en guerra els uns contra els altres, però cap d’aquests realitzava cap moviment per atacar al seu rival. No va ser fins l’invasió alemanya de Noruega i Dinamarca de l’abril de 1940 quan aquesta insòlita situació va començar a desintegrar-se fins la seva total conclusió el 10 de maig del 1940 amb l’inici de la gran ofensiva contra l’oest.

Soldats alemanys atacant posicions noruegues. La invasió de Noruega per part d’alemanya va provocar els primers combats entre tropes Aliades i la Wehrmacht. Font: Wikipedia.

Soldats alemanys atacant posicions noruegues. La invasió de Noruega per part d’alemanya va provocar els primers combats entre tropes Aliades i la Wehrmacht. Font: Wikipedia.

A la vista d’aconteixements posteriors, caldria preguntar-se quins avantatges estratègics decisius haguessin pogut aconseguir les forces occidentals si, deixant de banda els seves pors, haguessin superat aquesta inoportuna Guerra de Broma per contraatacar a Alemanya directament a la seva frontera.