Per citar aquesta publicació

Ortega Gonzàlez, Enric (2017) "El complex IG Farben: empreses de passat tenebrós i present gloriós", Ab Origine Magazine, Curiositats(17 Setembre) [en línia].
Tags

El complex IG Farben: empreses de passat tenebrós i present gloriós

El dia de Nadal de 1925 es va fundar a Alemanya un dels més grans conglomerats d’empreses químiques d’Europa, anomenat Interessen-Gemeinschaft Farbenindustrie AG. Nascut a partir de la unió d’algunes companyies preexistents, com BASF, AGFA, Bayer i Hoechst (actualment Sanofi-Aventis), majoritàriament dedicades a la producció de colorants químics. Amb el pas dels anys, l’activitat d’aquestes fàbriques va augmentar molt considerablement i van diversificar la seva producció de derivats químics, especialment en el marc del Tercer Reich alemany i la Segona Guerra Mundial.

Un dels punts d’inflexió, pel que fa al seu desenvolupament, va ser l’any 1939 amb l’ocupació de Txecoslovàquia i Polònia per part dels nazis. La cooperació d’IG Farben amb les institucions nazis va tenir com a recompensa que se’ls delegués la gestió i ús de les plantes químiques de què s’apropiava el Reich a mesura que envaïa països. Justament en territori polonès, i adjacent al camp de concentració d’Auschwitz, IG Farben va instal·lar una de les seves factories de memòria més funesta: la planta química Buna, productora de cautxú. Concretament tenia el camp III d’Auschwitz (Monowitz) a la seva plena disposició i, amb ell, les desenes de milers de presoners que hi vivien en condicions infrahumanes. L’abril de 1941, Otto Armbrust, un dels membres de la seva Junta Directiva va sentenciar: “La nostra nova amistat amb les SS és una benedicció. Hem determinat totes les mesures d’integració dels camps de concentració en benefici de la nostra companyia”. Va ser el clímax de la col·laboració del complex químic i les SS nazis i fou l’única fàbrica que comptava amb un camp de concentració propi, d’on obtenia la mà d’obra esclava per a les seves instal·lacions.

Llaunes de Zyclon B al camp de concentració d’Auschwitz
Llaunes de Zyclon B al camp de concentració d’Auschwitz. Font: Enric Ortega.

Durant els anys en què va funcionar, hi van morir unes 30.000 persones i moltes altres van ser enviades a les cambres de gas. Segons els estudis, l’any 1944 van treballar més de 83.000 persones utilitzades com a esclaves. El producte estrella d’aquesta fàbrica no era altre que un pesticida: el Zyclon B. Inicialment utilitzat per a eliminar insectes i rosegadors, s’envasava hermèticament i, en contacte amb l’aire, produïa àcid cianhídric en forma de gas. Ara bé, la sinèrgia entre els nazis i IG Farben el va convertir amb el producte químic amb què es van assassinar milions de persones a les cambres de gas.  Aquest grup industrial també va proporcionar, a partir de les seus productores que anava incorporant, la major part de combustibles sintètics i explosius fets servir per l’exèrcit d’Adolf Hitler.

Ara bé, un altre recurs utilitzat per aquestes empreses farmacèutiques va ser provar els seus productes en assaigs fets directament sobre presoners. Les vacunes i medicaments en desenvolupament van provocar la mort de milers de persones utilitzades com a animals d’experimentació. Un dels metges encarregats de dirigir i dur a terme aquests actes de lesa humanitat amb els presoners d’Auschwitz va ser el metge militar Joseph Mengele.

En altres camps de concentració, es van produir fets similars: les empreses del conglomerat IG Farben compraven treballadors esclaus per a les seves factories de producció. Per exemple, presoners del camp de Mauthausen eren obligats a treballar a la factoria de Bayer ubicada a Passau i presoners del camp de Dachau eren treballadors esclaus de la planta d’AGFA a Munich.

Camp de concentració d’Auschwitz. Font: Enric Ortega
Camp de concentració d’Auschwitz. Font: Enric Ortega.

Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, a causa de la nefasta actuació i crims de guerra d’IG Farben i a partir dels Judicis de Nuremberg, els Aliats van acordar la dissolució del complex químic industrial d’Auschwitz. Els seus principals dirigents van ser jutjats i condemnats a penes de presó. Si bé eren acusats de tortures, esclavitud i assassinats, les penes rebudes van ser extremadament lleus (les més altes, de vuit anys de presó).  Moltes no es van complir totalment i molts d’ells van ser condecorats pels serveis prestats en les indústries.

En realitat, doncs, el que es va fer va ser dissoldre aparentment la companyia i les quatre empreses més potents (BASF, AGFA, Bayer i Hoechst –actualment Sanofi-Aventis) van comprar les més petites i van continuar operant normalment. De fet, estrictament, IG Farben mai es va arribar a dissoldre, tant per les possessions immobiliàries que tenia com pels judicis pendents arran de l’Holocaust. A la zona soviètica, l’URSS va requisar els actius d’IG Farben en concepte de reparació de guerra. Així és que aquests quatre gegants de l’empresa química i farmacèutica han arribat als nostres dies i són algunes de les companyies més potents del mercat. Entre d’altres, fabriquen medicaments tan coneguts com l’Aspirina i el Primperan, productes d’impressió i fotografia i centenars de productes químics precursors d’envasos, teixits, estructures i plàstics. Una altra de les companyies derivades, i encara existents de l’antiga IG Farben, és Pelikan, que si bé avui dia fabrica productes diversos, era la responsable de fabricar i proporcionar als nazis la tinta amb què es tatuaven tots els presoners dels camps de concentració, treball i extermini.

  • (Barcelona, 1981). Llicenciat en Biologia, Diploma d'Estudis Avançats i Màster europeu en Biodiversitat Animal per la Universitat de Barcelona i Màster en Estadística Aplicada per la UNED. Entre d'altres publicacions, és autor del Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans de l'Institut d'Estudis Catalans (2017). Les seves línies d'interès són principalment la Guerra Civil espanyola, el Tercer Reich i les ideologies polítiques.

Tags

Comparteix i comenta-ho a les xarxes

Compartició en twitter
Compartició en facebook
Compartició en email

Subscriu-te a la nostra newsletter

Per citar aquesta pubicació

Ortega Gonzàlez, Enric (2017) "El complex IG Farben: empreses de passat tenebrós i present gloriós", Ab Origine Magazine, Curiositats(17 Setembre) [en línia].
Popular

Subscriu-te a la nostra newsletter

Relacionat