Joan Pujol Garcia, nascut a Barcelona el 14 de febrer de 1914, va viure de primera mà la Guerra Civil i, cansat tant del feixisme com del comunisme, va decidir fer la jugada mestra per venjar-se’n. Primerament, com que era fill d’una casa acomodada de la ciutat, aprofitant la necessitat que tenien els alemanys de tenir espies a Espanya, Pujol es va presentar com a voluntari per fer d’espia a la ciutat pels nazis, que el van acceptar. Després va anar a Madrid a l’ambaixada britànica, on es va oferir a ser un doble espia; per tant actuava com a espia britànic que espiava els serveis secrets alemanys des de dins.
Tot i que operava des de Lisboa, en els seus inicis va fer creure als alemanys que actuava des de Londres, tot inventant-se els seus moviments arreu de l’illa i donant informació falsa sobre vaixells i ferrocarrils -solament utilitzant una guia de ferrocarrils anglesa com a font d’informació. El seu únic problema era el tema de la conversió de la moneda anglesa, cosa que l’home va solucionar enviant factures a Alemanya preu per preu, argumentant que tard o d’hora ho pagaria tot. El 1942 va arribar a Londres i va seguir amb la seva carrera de contraespionatge: va fer creure al servei secret alemany que tenia 20 persones al seu servei que li feien d’espies dins del Regne Unit, fins al punt que va haver de fingir la mort d’un dels seus falsos espies perquè ningú sospités del motiu pel qual a Liverpool hi hagués hagut una gran mobilització de flota i ell no n’hagués informat. Finalment va arribar la seva gran mentida, el dia D; amb els seus espies va convèncer els alemanys que el desembarcament de les tropes aliades seria a Calais, de manera que van deixar Normandia amb menys protecció. En acabar la guerra se’n va anar a Angola, on l’any 1949 va fingir la seva mort a causa de la malària, però després d’això es va instal·lar a Caracas, on va continuar la seva vida fins al 1988 que va ser quan va morir de veritat. Joan Pujol i Garcia, alias Garbo pels anglesos i Arabel pels alemanys, és de les poques persones que han obtingut, alhora, la Creu de Ferro alemanya i l’Orde de Imperi Britànic.
