Victor Lustig, un ciutadà d’origen austrohongarès, va passar a la història per ser un dels personatges més astuts a l’hora de formular negocis tan enganyosos per a les seves víctimes com beneficiosos per a les seves butxaques.

Al Capone. Font: history.com © Bettmann/CORBIS

Al Capone. Font: history.com © Bettmann/CORBIS

Ja vam explicar a un altre article com va aconseguir fer-se passar per funcionari del govern i va vendre la Torre Eiffel com a ferralla. De fet, Lustig era conegut per molts noms (va tenir-ne fins a 57), i la història el coneix com “l’home que va vendre la Torre Eiffel dues vegades”. Però la realitat és que només ho va fer una vegada: sí que ho va intentar un segon cop després del seu primer èxit, però va topar amb compradors menys ingenus, i va ser descobert. Tot i això, el de la torre francesa no va ser el seu cop més arriscat. Anys després, va escollir com a víctima el temut cap de la màfia, Al Capone. Va convèncer-lo que invertís 50.000 dòlars en un fons que podria triplicar la inversió. Però la realitat és que Lustig no els va ingressar enlloc, els va guardar en una caixa de seguretat, i els va tornar al dirigent uns dies abans del que havia promès, al·legant que el negoci havia fracassat. Al Capone va quedar impressionat amb l’honradesa de Lustig, i el va recompensar amb 5000 dòlars. Aquesta era la gran aposta de l’estafador.

Lustig va continuar cometent diversos delictes, la majoria relacionats amb els bitllets: des d’una màquina que, segons deia, en feia còpies originals, fins a falsificació gràcies a l’ajuda d’un químic. La història de la màquina és bastant innovadora: ell, en una demostració privada davant potencials compradors, col·locava un bitllet de cent dòlars dins una màquina. Al cap de sis hores, extreia el mateix bitllet i un altre, que ell havia col·locat d’amagat. Els compradors quedaven impressionats i adquirien la màquina a preus molt alts, de fins a 30.000 dòlars. Lustig deixava un altre bitllet de cent amagat a l’interior de les màquines: així, quan els compradors se les emportaven a casa, rebien un altre bitllet al cap de sis hores. Però després, quan ja no hi havia un segon bitllet i s’adonaven  que havien estat estafats, havien passat dotze hores, temps suficient perquè Lustig hagués pogut marxar molt lluny.

Amb un historial tan contundent, era qüestió de temps que acabés a la presó. Va ser precisament en un intent de falsificació massiva de bitllets, a una escala tan gran que hauria pogut posar en perill l’economia dels Estats Units. Lustig va ser descobert, i va acabar a la presó d’Alcatraz, on una de les seves víctimes es va convertir en el seu protector: Al Capone.