Va ser el nadal una festivitat nascuda de l’Església cristiana? O va ser l’adaptació d’antigues festivitats romanes a la nova religió?

Aquest és, sense cap mena de dubte, un tema que genera molta controvèrsia. Però, el fet és que algunes festivitats del cristianisme establertes per l’Església catòlica se celebren en les mateixes dates en què es donaven les festivitats de l’antiga Roma. Un bon exemple d’aquesta interrelació l’observem entre la Nativitat i les Saturnals.

La nativitat mistica. Sandro Botticelli JPG

La nativitat mística (1501), Sandro Botticelli. Font: westerncivart.com

Les Saturnals eren unes de les grans festivitats que existien a l’antiga Roma, dedicades al déu Saturn, quan celebraven l’arribada del solstici d’hivern. Segons Macrobi—escriptor i gramàtic romà del segle IV d.C—es feien el catorzè dia de les calendes de gener. Més endavant, amb l’ampliació del mes es passaria al setzè dia, és a dir, el 17 de desembre. La seva duració varia també en el temps i segons l’autor; tot i que s’afirma que van començar amb tres dies de celebracions, s’ampliaria fins als set en època imperial.

El solstici d’hivern està íntimament relacionat amb la idea de renovació i renaixement: era per a ells l’inici d’un nou any. Sabem que totes les antigues civilitzacions van construir la seva cosmovisió entorn a l’agricultura i la natura que els envoltava, i els romans no van ser una excepció: l’arribada del solstici d’hivern marcava el final del seu cicle agrícola.

És per aquesta raó que la festivitat rendeix culte a Saturn, el qual portava un falç com a símbol de la collita. Aquest déu és la divinitat grega Cronos, senyor del temps i de l’agricultura. Saturn era fill d’Urà (Cel) i Tellus (Terra), el seu germà Tità era el primogènit i per tant qui havia de regnar, però Saturn tenia molta ambició pel tro i va pactar amb el seu germà que mai tindria fills, i així, després del seu regnat, només podrien governar els descendents de Tità. Saturn es va casar amb Ops i tots els fills que naixien d’quella unió anirien sent devorats per ell, però Ops va aconseguir salvar a un d’ells, Júpiter, qui va fer que el seu pare tornés a la vida a tots els seus germans i el va destronar, enviant-lo cap a la regió de Laci, a Itàlia. El període en què Saturn es va establir a Itàlia es coneix com a “Edat daurada”, on no hi havia mals, on regnava l’abundància, les persones no eren discriminades per la seva condició, on no hi havia males collites i existia una eterna primavera.

Saturni Aedes. Font: travelusnews.com

Saturni Aedes. Font: travelusnews.com

Les Saturnals se celebraven fent lloança d’aquesta Edat daurada, per aquest motiu durant el seu culte es coronaven les escultures del déu amb figues i es regalaven dolços entre les famílies, els esclaus i els seus senyors s’intercanviaven els papers sent aquests últims qui servien els aliments durant els banquets. També hi havia la costum d’enlluernar l’altar de Saturn amb torxes, ja que en la mentalitat romana era aquest déu qui els portava la llum. Per aquest motiu, era típic veure a la gent intercanviar-se espelmes com a present. A més a més, tota activitat jurisdiccional o militar quedava suspesa durant aquells dies, així es postergaven els plets, les denúncies, els empresonaments i les guerres:

“Acometer una guerra en las Saturnales no está permitido, exigir el castigo de un inculpado en los mismos días es de mal agüero”. (Macrobi, Sat. I, 123)

Saturnals sothebys JPG

Saturnals (1783), Antoine Callet. Font: Sothebys

Segons algunes fonts com Luci Acci, del II segle a.C, aquesta tradició provenia de l’Antiga Grècia, sent adoptada pels romans a posteriori.

Tal com afirmen alguns autors, la duració de les festivitats, no sols de les Saturnals, s’amplien i es magnifiquen amb el pas del temps, sobretot durant l’època imperial. Els responsables de la seva organització eren els edils curuls, qui també s’encarregaven de la vigilància en les transaccions monetàries dels mercats i el comerç. Encara que era una magistratura menor dins del cursus honorum, era desitjada per tots aquells polítics que ambicionaven guanyar-se a la plebs amb l’organització de jocs durant les festivitats i el repartiment de l’annona (gra).

Pel que sabem gràcies a les fonts antigues, la Nativitat, tal i com la coneixem avui en dia, no se celebrà per primer cop fins al segle IV d.C, moment en què les Saturnals encara són un culte popular dins l’imperi. El cristianisme, poc a poc, per tal d’afirmar el seu poder, va anar suprimint les celebracions paganes. Va ser el papa Juli I qui va demanar al 350 d.C que el naixement de Jesús fos celebrat el dia 25 de desembre. Trenta anys després, l’Imperi se separa oficialment del paganisme quan Teodosi reconeix la fe cristiana com a religió oficial amb l’Edicte de Tessalònica.

Per tant, observem com aquesta nova religió monoteista va fent-se amb un control hegemònic de l’Imperi i substituirà els cultes pagans pels seus propis.