Al llarg del segle XV tingué lloc l’expansió portuguesa cap a l’Àfrica. Els navegants portuguesos foren els primers europeus en establir un contacte constant amb diferents pobles africans, contacte al que s’hi sumarien progressivament altres potències europees com ara Anglaterra o Holanda. Diferents països europeus van anar establint, al llarg dels segles XVII i XVIII, una xarxa comercial important amb el continent africà, un dels principals “productes” amb els que comerciaven els europeus eren els humans.

La creixent demanda d’esclaus africans tant per a Europa com sobretot per les diferents colònies americanes va anar creixent al llarg dels segles XVII i XVIII a mesura que es consolidava el model de plantació de productes com el cotó, el tabac i, sobretot, el sucre.

En una economia cada cop més globalitzada l’augment de la necessitat de mà d’obra esclava portà a transformacions importants en moltes societats africanes. Diferents pobles varen canviar el seu model polític, social i econòmic per poder cobrir la creixent demanda europea. Es donà una creixent militarització de les societats que havien de triar entre capturar esclaus per vendre’ls als europeus o esdevenir víctimes de pobles veïns que tinguessin més capacitat bèl·lica.

Quan al llarg del segle XIX l’esclavitud americana es va anar abolint de forma progressiva, caigué la demanda d’esclaus i alguns dels pobles que havien esdevingut proveïdors per a la tracta d’esclaus respongueren a la nova situació d’una forma, si més no, curiosa.

El Regne de Dahomey, l’actual República de Benín, havia esdevingut proveïdor de persones durant el segle XVIII. Entrat el segle XIX mantenia el seu ritme de “producció” mentre queia la demanda. És en aquest context en que es dóna una pràctica que xocà molt als europeus que començaven a colonitzar militarment l’Àfrica: els sacrificis humans.

Regnes com el de Dahomey, o el regne veí d’Ashanti es dedicaren a eliminar el superàvit d’esclaus a través de sacrificis massius d’humans, una pràctica molt poc comuna entre els pobles africans. Els sacrificis es farien amb l’objectiu de demostrar el poder de cada regne en base a la seva capacitat de malbaratar recursos, en aquest cas éssers humans.

La presència europea a l’Àfrica va provocar una sèrie de canvis en les societats del continent. Va fer créixer la conflictivitat bèl·lica en moltes regions, i va generar un sistema de poder capaç de perpetrar actes que esgarrifaven als mateixos europeus que n’havien sigut el detonant segles enrere.