A finals dels anys 50 del segle passat, quatre joves van fer néixer a Liverpool un dels grups de música més influents de la història. John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr van escriure i musicar desenes de cançons que han fet les delícies de diverses generacions. Una d’aquestes cançons dels Beatles que han creat escola és  Lucy in the Sky with Diamonds (Lucy al cel amb diamants), de l’àlbum Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band (1967). L’autoria s’atribueix a Lennon i sembla que també hi va col·laborar McCartney. Aquesta cançó parla de cels de melmelada de taronja, de flors de cel·lofana, de porters de plastil·lina i de cavalls que somriuen. Enmig d’aquest escenari, una noia crida l’autor: la Lucy, que té ulls calidoscòpics.

dibuix-de-julian-lennon

Dibuix en el qual, segons John Lennon, es va basar la cançó de Lucy in the Sky With Diamonts, de l’àlbum Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band

El 24 de novembre de 1974,  Donald Johanson va descobrir a Etiòpia restes d’un esquelet d’homínid de 3,5 milions d’anys d’antiguitat. Es corresponia a una femella d’uns 110 centímetres d’alçada, uns 27 kg de pes i una edat aproximada de 20 anys. La troballa fou d’especial rellevància perquè la gran qualitat de conservació de les restes òssies era inigualable fins al moment i permetien establir el bipedisme de l’individu. A més, s’hi van trobar restes de dotze membres més del seu grup familiar. Les restes s’assignaren al gènere d’homínids Australopithecus (que literalment significa “mico austral”), antecessor del gènere Homo, i foren descobertes en terres habitades per la tribu Afar. És per això que aquests exemplars es classificaren dins l’espècie Australopithecus afarensis.

Sovint en les troballes de fòssils rellevants, i especialment en les antropològiques, es bateja amb un nom “familiar” els individus d’especial rellevància per a la ciència. En el cas de l’homínid descobert als Hostalets de Pierola (municipi de la comarca de l’Anoia) l’any 2002, assignat a l’espècie Pieralopithecus catalaunicus (que literalment vol dir “el mico català de Pierola”), el nom escollit va ser Pau perquè en aquell moment s’estaven duent a terme grans mobilitzacions en contra de la guerra d’Iraq. L’any 1990 es van descobrir a Sabadell les restes d’un hominoide de deu milions d’anys d’antiguitat i s’assignaren a l’espècie Hispanopithecus laietanus (que significa “el mico laietà d’Hispània ” -els laietans foren una tribu ibera que habità les contrades on es feu la troballa-). El descobriment fou d’especial rellevància perquè es va determinar que fou el “primer català” que habità les nostres contrades i, és clar, calia un nom ben representatiu: Jordi.

Però tornem a la nostra femella etíop d’Australopithecus afarensis. Les excavacions arqueològiques són feixugues i per a acompanyar la feina dura i físicament sacrificada no hi ha res millor que la música. En el moment del descobriment, l’alegria que envaí els científics es barrejà amb les notes de la cançó que sonava en aquell moment. Efectivament, era cantada pels quatre de Liverpool i per això la femella s’anomenà Lucy.

En les plantacions de sègol és forma comú un fong paràsit que desenvolupa uns cossos fúngics que tenen forma de banya. És per això que aquesta espècie s’anomena banya de sègol (o també ergot). De forma natural produeix uns compostos químics del grup dels alcaloides (al que també pertanyen la morfina, la codeïna, l’escopolamina, per exemple) que tenen efectes potents i que produeixen l’ergotisme en l’ésser humà. Els alcaloides tenen diverses propietats, però un grup produeix al·lucinacions (com la mescalina que s’obté del cactus peiot).  Els que produeix la banya del sègol pertanyen a aquest grup d’alcaloides al·lucinògens i va ser a partir d’ells que l’any 1938 el químic suís Albert Hofmann va sintetitzar un alcaloide semisintètic de forma accidental que es mostrà com de gran poder al·lucinogen: la dietilamida de l’àcid d-lisèrgic, més conegut per les sigles del seu nom en alemany LSD (lysergsäurediethylamid). Aquesta poderosa droga fou àmpliament consumida durant el darrer terç del segle passat pel jovent i actualment es coneix com a tripi.

I ja som al cap del carrer. Què té a veure la toxina produïda per un fong amb els Beatles? Si tornem amunt i ens fixem en el títol de la cançó veurem que les inicials de Lucy Sky Diamonds formen l’acrònim LSD. I això fa que sonin menys estranys els cavalls que riuen i els ulls calidoscòpics amb què ens mira la Lucy. I és que, segons ells mateixos van confessar, Lennon i McCartney van ser consumidors de drogues psicodèliques. En el moment en què diverses veus van defensar aquesta teoria obertament, Lennon la va negar rotundament i va explicar que el títol va sorgir d’un dibuix del seu fill Julian que aquest va fer quan tenia quatre anys inspirant-se en una companya de classe que es deia Lucy.