El 13 d’agost de 1521 la ciutat de Tenochtitlan, la capital de l’Imperi Asteca o Mexica, queia juntament amb el principal poder indígena de la zona de l’actual Mèxic. Tradicionalment s’ha considerat que una host castellana liderada per Hernán Cortés derrotà els asteques, en el que és un dels dos episodis més coneguts –juntament amb la conquesta del Perú–, de la història colonial hispànica.

La pregunta que ens hem de plantejar és: com pogué un petit grup d’europeus, format per uns 250 individus, conquerir tot Mèxic i vèncer un imperi poderós com el Mexica? Matthew Restall ens dóna una resposta, i potser no és la que esteu esperant: amb la col·laboració indígena. Els nostres lectors de més edat degueren sentir a l’escola, i potser els més joves també coneixeran la mateixa historia, que les hosts hispàniques conqueriren Amèrica per la seva superioritat tecnològica, o per la docilitat indígena. La realitat estigué molt lluny d’això.

Un imperi com l’Asteca, situat al centre de Mèxic, havia aconseguit a inicis del segle XVI dominar un gran nombre de pobles indígenes, en molts casos per la força, fet que havia generat prou malestar entre les poblacions no mexiques. Entre aquestes van destacar els anomenats tlaxcalteques, que després d’atonyinar els homes de Cortés, veieren com una bona opció aliar-se amb ells per atacar el poder asteca.

A mesura que avançaven cap a Tenochtitlan, els castellans anaren forjant noves aliances fins arribar a la capital mexica amb un exèrcit que Ross Hassig xifra en 200.000 individus, indígenes, que acompanyarien la petita host de Cortés. Potser d’aquesta manera sí que ens surten els números.

També cal recordar que els conqueridors no només anaven acompanyats d’indígenes. Molts esclaus africans, i alguns lliberts, tingueren una importància cabdal -no reconeguda pels cronistes castellans- en l’expansió de la Monarquia Hispànica a Amèrica, si bé numèricament no es poden equiparar amb els indígenes.

Il·lustració del segle XVI on es veu els castellans amb els seus aliats tlaxcalteques lluitant contra els mexiques, que els llancen pedres. Font: Los siete mitos de la conquista española, Matthew Restall.

Il·lustració del segle XVI on es veu els castellans amb els seus aliats tlaxcalteques lluitant contra els mexiques, que els llancen pedres. Font: Los siete mitos de la conquista española, Matthew Restall.

I quina és la importància d’aquestes xifres? Doncs que ens mostren la incidència que tingueren els europeus en la “conquesta de Mèxic”, Mathew Restall defensa que si trenquem amb la visió hispanocèntrica veurem com el que prima l’any 1521 són els interessos dels propis pobles indígenes en derrocar el poder mexica, i no la voluntat d’Hernán Cortés de conquerir un nou territori per a la Monarquia Hispànica.

Quan estudiem història ens hem de situar en el moment en què tenen lloc els fets. El desenvolupament que tingué després la colonització d’Amèrica no ens ha de fer perdre de vista que, en els moments inicials, la voluntat dels indígenes i els conflictes existents al continent -que no tenien res a veure amb els colonitzadors-  tingueren gran importància. Això no només passaria a Mèxic, sinó a tots els territoris als quals arribaren les hosts de conquesta.

Perdre de vista aquesta realitat ens faria pensar en una població nativa que s’hauria sotmès passivament a la presència hispànica i, en certa manera, això seria robar-los la seva pròpia història.