Si bé la setmana de set dies es remunta a l’època romana, al baix imperi (abans del segle III n’havia tingut vuit), el nom de cada dia fa referència al planeta que regeix les primeres hores de cadascun i data de l’època hel·lenística. Així doncs, la denominació de cada dia de la nostra setmana de set dies en les llengües romàniques prové del nom d’un planeta. I passa el mateix en les llengües que, tot i no ser llatines, van ser influïdes per aquestes. En les llengües germàniques, per exemple, els dies reben els noms per influència de les divinitats germaniques homòlogues a les romanes o com a traducció literal dels noms llatins.

A continuació podem comprendre la relació que existeix en els noms llatins, de les llengües romàniques i de les llengües nòrdiques. Si bé gairebé totes segueixen els mateixos patrons, posarem només com a exemples les quatre llengües romàniques (català, castellà, francès i italià) i les dues germàniques (anglès i alemany) que tenim més properes.

Dilluns prové del dies Lunae llatí, és a dir, el dia de la lluna. El mateix passa, per exemple, en castellà (lunes), en francès (lundi) i en italià (lunedi). En les llengües germàniques, per exemple, trobem el Monday anglès (Moon day, el dia de la lluna) i el Montag alemany (Mond tag, de mateix significat).

Dimarts és el dia dedicat a Mart, el dies Martes llatí. Els noms castellà (martes), francès (mardi) i ilalià (martedi) segueixen el mateix patró de construcció. Mart era el déu de la guerra, igual que Tiw ho era en la mitologia germànica. Per això en anglès el dimarts es diu Tuesday, que prové de l’anglès antic Tīwesdæg que significa literalment “dia de Tiw”.

Dimecres és el dies Mercurii llatí, de la mateixa manera que ho és en castellà (miércoles), en francès (mercredi) i en italià (mercoledi). En la mitologia nòrdica, l’equivalent a Mercuri és el déu Wodan (anomenat també Odín pels pobles nord-germànics), ja que ambdós eren considerats els guies de l’ànima després de la mort. Així, l’anglès Wednesday prové de l’anglès antic Wōdnesdæg (el dia de Wodan). En alemany, Mittwoch significa “dia del mig”; quan sigui l’hora d’explicar el significat de diumenge entendrem per què.

Dijous és el dia consagrat a Júpiter, el dies Jovis llatí. Igualment, en castellà (jueves), en francès (jeudi) i en italià (giovedi). En aquest cas, l’equivalent en la mitologia nòrdica és el déu Thor, que és el déu que personifica el tro. Així, el Thursday anglès significa literalment “dia del Thor” i l’alemany Donnerstag “dia del tro”.

Divendres és el dies Veneris, consagrat a Venus. Així, en castellà (viernes), en francès (vendredi) i en italià (venerdi). En la mitologia nòrdica, el planeta Venus s’anomenava era Friggjarstjarna (l’estrella de la deesa Frige). Per tant, el Friday anglès i l’alemany Freitag signifiquen “dia de Frige”.

Dissabte és el dia que en llatí s’anomenava dies Saturni en honor a Saturn, com es manté en l’anglès Saturday significa literalment “dia de Saturn”. Ara bé, en aquest cas, tant en català com en castellà (sábado), en francès (samedi) i en italià (sabato) provenen del dies sabbati llatí  (de la paraula hebrea Sabbath que significa “descans”) i  en el cas del francès prové del dies sambati, una variant de l’anterior. Aquest fet s’explica per influència jueva, ja en aquesta tradició es considera que el primer dia de la setmana és diumenge i, per tant, dissabte era el setè i últim dia i es dedicava al descans i a honorar a Déu.

Diumenge era el dies Solis llatí, és a dir “el dia del Sol”. Així es manté en l’anglès Sunday i en l’alemany Sonntag que també signifiquen literalment “dia del Sol”. En aquest cas, però, l’Església cristiana va passar a anomenar el diumenge dies Dominicus, que vol dir “el dia del Senyor” (en contraposició al Sabbath jueu). Per tant, el diumenge català, el castellà domingo, el francès dimanche i l’italià domenica no honoren el sol sinó el déu cristià. Amb aquest canvi, el diumenge s’establí com a darrer dia de la setmana romana i per això la nostra setmana comença el dilluns i no el diumenge com la de les llengües germàniques.