És un tòpic ben comú aquell que afirma que la Llei de Premsa de 1966, a Espanya, establerta per Manuel Fraga Iribarne (en aquell moment, ministre d’Informació i Turisme), va constituir, dintre del franquisme, l’establiment de la llibertat de premsa. Res més lluny de la veritat. De fet, el que sí que estableix (en un context d’apertura del règim a l’exterior, especialment vers les generoses divises dels turistes estrangers) és la fi de la censura prèvia. Els càstigs per a publicacions ‘incorrectes’ continuaren existint, i moltíssimes obres cabdals de la literatura antifranquista (com algunes novel·les de Juan Marsé) i de la humanitat (també estem parlant d’obres científiques) no pogueren ser publicades fins a la mort de Franco i del franquisme.

La censura prèvia, doncs, només va passar a ser una eina més subtil i aconseguí imposar quelcom, que pot arribar ser, no per això, menys terrible: l’autocensura. En uns dies en què sembla que la llibertat de premsa no està passant per bons moments en el nostre país, cal recordar què és la censura i com ens l’han anat presentant al llarg dels nostres temps.

Manuel Fraga Iribarne (1922-2012), ministre d’Informació i Turisme (1962-1969) en temps de la dictadura franquista, va ser l’arquitecte de la Llei de Premsa (1966)

Manuel Fraga Iribarne (1922-2012), ministre d’Informació i Turisme (1962-1969) en temps de la dictadura franquista, va ser l’arquitecte de la Llei de Premsa (1966)