salt de fogueres

Saltar la foguera una de les moltes tradicions mil·lenàries de tota la Mediterrània

falles Durro

Falles de Durro

 

 

 

 

 

 

 

Sant Joan, com moltes tradicions cristianes, té un origen pagà: el solstici d’estiu. El solstici d’estiu és l’inici de la vida, el punt culminant dels calendaris agraris; s’inicia la sega, la recol·lecció de guanys de la terra, per tant, abans de començar a recollir-ho tot, es feia una gran celebració pels déus. Però què fa tan singular la festa de Sant Joan a tot el Mediterrani? Doncs que, a diferència dels països nòrdics, a moltes zones del Mare Nostrum ha estat una nit de foc i de pólvora. Aquests ritus es mantenen en especial a les zones on l’estat contemporani no s’ha implantat amb molta més força: a França, es conserven a zones molt concretes al sud però d’una forma quasi imperceptible, igual que en algunes zones d’Itàlia com la Marca, que queden en el record dels habitants més antics. A la vegada, passa el mateix als països balcànics que van ser antigues repúbliques socialistes, on, amb l’intent d’eliminar la religió, “l’opi del poble”, es van prohibir les festivitats del foc, en especial les clàssiques festes de caminar per sobre les brases i ballar-hi.
Com és que tots els règims d’implantació contemporània intentaren prohibir aquestes festes? Per dos fets, es podria dir. El primer seria la unitat popular d’una festa que era un record del passat, un passat que tot estat actual vol oblidar, segurament per implantar una forma de veure el món més “actual”; aquests casos són els de les repúbliques socialistes o Itàlia, estats moderns que s’emmirallen en la raó o la ruptura de velles formes. El segon motiu seria per fer oblidar antigues cultures que haurien d’haver desaparegut durant la creació dels estats contemporanis. Un dels exemples clars seria Espanya, quan es configura durant el s. XVIII, o França durant el s. XVII; com que les cultures vencedores són del nord o de l’interior, la cultura del foc no els és pròpia.
Tot i aquestes prohibicions, les fogueres, els balls i una nit en vetlla han sigut, per a tota la riba nord de la mediterrània, aquesta nit passada, un fet irrefutable; a tots els països aquesta nit passada hi ha hagut fogueres, petards i festes amb els amics i familiars, com ha sigut sempre i, de moment, serà en aquesta banda del món.