Els Estats Units, destruïts per l’hecatombe nuclear. Molts i moltes coneixereu de sobra el rerefons de la saga de videojocs Fallout, que representa a cada una de les seves entregues una realitat post apocalíptica. Al seu últim volum, el número quatre, es situa a Boston i part de l’estat de Massachusetts l’any 2287. En altres entregues, la saga ha recreat ciutats com Washington i Las Vegas.

Pòster de "Join or Die" al Museu de la Llibertat. Aquesta imatge i frase són originals de la Guerra d'Independència. Font: steamcommunity.com

Pòster de “Join or Die” al Museu de la Llibertat. Aquesta imatge i frase són originals de la Guerra d’Independència. Font: steamcommunity.com

L’aventura de Fallout per Massachusetts està plena de referències històriques. Algunes són “obligades”; pensem que existeixen diversos edificis reals ben conservats, com el Museu de la Llibertat, on podem trobar una exposició sobre la independència dels Estats Units. Altres referències històriques són totalment originals del videojoc: noms, cançons, personatges… així que farem un petit viatge entre alguns dels molts detalls històrics del joc. Atenció: per si algú hi juga i no l’ha acabat, conté possibles espòilers.

Comencem el nostre viatge a la Casa Cabot. No és un edifici més: és una vivenda on pots aconseguir diverses missions, totes relacionades amb la família Cabot. Els membres d’aquesta tenen un secret: un sèrum que endarrereix l’envelliment i que els fa immortals: Jack Cabot, el fill, ens confessa que ell va néixer al segle XIX. Què té d’històric aquesta família? Bé, diguem que el cognom no és a l’atzar: la familia Cabot és, realment, una de les més antigues dels Estats Units. La seva història va començar amb John Cabot, que l’any 1700 va emigrar de la Gran Bretanya a Salem, Massachusetts. A la realitat, aquesta família forma part del Boston Brahmin, un grup de famílies de la classe alta de la ciutat, antigues, i que van lluitar per l’abolició de l’esclavisme. Per cert, l’última missió dels Cabot acaba a un hospital psiquiàtric, on hi ha el pare de família, molt a prop de la ciutat de Salem. Res és casualitat: el pare està a prop dels orígens familiars.

Endinsem-nos una mica més dins la trama de Fallout 4: la “batalla de Bunker Hill” és el nom d’una missió del joc… i també d’una batalla real de la Guerra d’Independència que van mantenir els Estats Units contra la Gran Bretanya. La connexió és totalment real: actualment, al barri bostonià de Charlestown –on va succeir la batalla- hi ha un monument en memòria dels caiguts. Aquest monument és recreat al joc, i utilitzat per formar-hi un assentament al voltant, anomenat Bunker Hill, on s’hi acaba detonant una batalla entre diverses faccions. I ja que parlem les faccions, aprofundirem en dues d’elles que tenen clares arrels històriques: El Ferrocarril i els Minutemen.

El Ferrocarril és una organització clandestina que es dedica a salvar synths. Els synths són robots indistingibles d’un humà real, creats per una altra organització anomenada l’Institut. Són tractats com esclaus, tant a l’hora de fer qualsevol tasca de manteniment o neteja com per anar per tot Massachusets a realitzar les tasques per les quals hagin estat programats. El Ferrocarril es dedica a rescatar aquests synths esclaus, igual que ho feia una altra organització amb els esclaus negres; com mots sabreu, aquesta organització també era clandestina, i també es deia El Ferrocarril.

Pel que fa als Minutemen, són una de les faccions que guia al protagonista de Fallout durant tota la trama del joc. Es dediquen a defensar la Commontwealth –Massachussetts– de qualsevol enemic, ja sigui humà, mutant, animal o robot. Però els Minutemen van existir realment: també ens hem de remuntar a la Guerra d’Independència, quan diversos civils de Boston es van organitzar en milícies per lluitar contra l’exèrcit britànic. Com a curiositat: per què tenen aquest nom? Doncs perquè Minutmen ve de “Minut” i “men” (home), i se’ls anomenava així perquè esàven preparats per qualsevol batalla un minut abans de començar.

A banda d’això, el joc ens ofereix molts altres detalls històrics. Per exemple, un dels pocs monuments que queden en peu  després de l’hecatombe nuclear és l’estàtua dedicada a Paul Revere, que va ser membre dels Minutemen i un personatge important durant la Guerra d’Independència. També trobem algunes cançons amb història: quan construeixes un assentament, pots establir-hi una ràdio per reclutar a gent. El missatge informatiu sona amb cançons de fons com “Yankee Doodle“, molt utilitzada durant la Guerra d’Independència i la de Secessió, o “America the Beautiful“, composada a finals del segle XIX, i que ha estat proposada com a alternativa a l’himne oficial dels Estats Units.

Captura del joc, on es veu una de les plaques que marquen un punt històric del Freedom Trail, i la línia per seguir el recorregut. Font: gamepur.com.

Captura del joc, on es veu una de les plaques que marquen un punt històric del Freedom Trail, i la línia per seguir el recorregut. Font: gamepur.com.

Però sens dubte, el millor del joc és el tour turístic que pots fer per Boston! Amb edificis històrics de tota mena, recorrent el Freedom Trail. Què és? Doncs un recorregut per diversos llocs històrics de Boston, que han estat cabdals en la història dels Estats Units. Ens porta, per exemple, als ja esmentats monument de Bunker Hill o estàtua de Paul Revere, al cementiri de King’s Chapel, a Farnehuil Hall –l’edifici públic més antic de Boston, seu d’innumerables discursos polítics de Samuel Adams– o a Boston Common, punt de partida del Freedom Trail i parc públic més antic dels Estats Units, ple de monuments dispersos.

Ja per acabar, un altre dels punts al qual ens porta el Freedom Trail és el vaixel USS Constitution. Aquesta nau de l’any 1797 va ser utilitzada com a defensa dels vaixells mercants contra la pirateria, i va ser apodada “Ironside” per la seva resistència. Al videojoc, ens trobem el vaixell encallat entre dos edificis, i el seu capità –un robot–, es diu Ironside, en una clara referència al sobrenom de la nau. Només una ciutat com Boston, plena d’història, podria ajudar a produir un videojoc tan ric en aquest sentit com és Fallout 4.