Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
numeros
debat
efemerides
ressenya

La producció historiogràfica sobre les Germanies de València és molt àmplia i diversa i possiblement es seguirà ampliant amb més estudis els propers anys en què celebrem el V Centenari de l’inici d’aquesta revolta social que es va desenvolupar en el Regne de València, gairebé de forma paral·lela a la més coneguda Revolta de les Comunitats de Castella. Fins ara no hi havia cap estudi monogràfic que tractés la biografia dels líders agermanats com Joan Llorenç, del qual sabem poc, més enllà de la informació aportada per la historiografia tradicional representada per les cròniques.

Joan Llorenç, va néixer a mitjan segle XV. De professió paraire, va ser el líder principal i ideòleg de la revolta de les Germanies de València. Durant una crisi de subsistència que va patir la ciutat de València el 1503, va ser lloctinent de justícia d’una junta de govern que es va constituir durant els mesos més complicats. El 1505, va ser membre i clavari de la Confraria de Sant Jordi, de la qual assumeix els valors de milícia i germandat, que són el fonament de la Germania. Va destacar el 1510, quan va ser síndic de les Corts d’aquest any, pels seus enfrontaments legals amb mercaders, recorrent sovint sentències que considerava no conformes a la llei o en contra d’impostos com la quema, que gravava els productes importats de Castella com la llana, i que Llorenç considerava perjudicial per als interessos dels paraires. Va ser nomenat conseller del Consell General de València, per l’ofici dels paraires per a la juraduría dels anys 1515-1516. El 1518, proposa als gremis de paraires i teixidors enviar una ambaixada al Rei per exposar-li el injustos que eren els impostos que pagaven.

A principis d’agost de 1519 a la ciutat de València la situació convulsa i pròxima a un aixecament popular és per a Llorenç l’escenari propici per iniciar la Germania. El setembre de 1519, Llorenç reuneix els artesans i camperols i els demana que s’agermanin sota jurament, comprin armes, nomenin càrrecs militars i guardin les armes a la confraria. La Germania es constitueix sota l’empara legal de l’ordre reial de l’armament dels gremis davant la pirateria. Llorenç va formar, juntament amb Guillem Sorolla, Joan Caro i Joan Coll, la primera ambaixada dels agermanats davant el Rei el novembre de 1519, que va intentar guanyar-se la legitimació per Carles I del moviment agermanat i aconseguir l’aprovació reial de l’armament de poble. El Rei va estar inicialment concessiu, entre altres raons, perquè volia que no se li critiqués el contrafur de no haver anat a València a jurar els Furs. Va ser Llorenç qui va promoure la vertebració institucional de les Germanies creant la Junta dels Tretze, encara que no va ser mai membre d’ella.

El concepte de Germania o Germandat fa referència a la unió fraterna dels diferents gremis valencians davant d’un presumpte enemic comú, que en principi va ser la pirateria. El primitiu sentit comunitari de les Germanies, amb influència del mil·lenarisme, fou Llorenç qui el representà millor, considerat pels seus companys com un profeta i un iniciat en les arts endevinatòries. Lector apassionat del Dotzè del Chrestià d’ Eiximenis, va intentar aplicar a la seva manera les idees del franciscà gironí. Així mateix, és ben evident la seva admiració pel règim autònom de les ciutats-estat italianes com Venècia i Gènova.

Llorenç va tractar infructuosament de convèncer als nobles que no acceptessin a el virrei Hurtado de Mendoza quan va ser nomenat a l’abril de 1520 per no ser natural del Regne de València. Quan sap d’unes cartes contradictòries al maig de 1520 entre el Rei, el virrei, els Braços i els agermanats deixant al marge a la Junta dels Tretze, sospita que el virrei vulgui abolir-la i amb ella la Germania, pel que intenta convèncer els cavallers que no l’ acceptin. Va intentar, en qualsevol cas, negociar amb el virrei més tard, al juny de 1520, atribuint la responsabilitat de la violència als “desmandados i vagabundos”

Retrat de Guillem Sorolla, un dels agermanats, de professió teixidor de llana, en Els màrtirs de la llibertat espanyola (1853). Font: Wikimedia Commons

El moderantisme de Llorenç ser aviat desbordat pel radicalisme d’agermanats com Sorolla o Peris. Llorenç mai va voler l’aniquilació de la noblesa. Les seves crítiques contra els senyors se centraven en el rebuig als abusos judicials i la immoralitat d’alguns d’ells. Les seves propostes de canvi es van reduir a introduir dos menestrals en el cos de jurats, el que van aconseguir els agermanats al maig de 1520, i a enrobustir el poder dels gremis, tant en l’àmbit econòmic com en el simbòlic, del dret a anar armats. A principis de juny de 1521, amb la ciutat de València preparant-se per la guerra, els gremis de la ciutat envien una ambaixada a Dènia on hi havia el virrei, encapçalada pel seu germà el marquès de Cenete, el Mestre de Montesa, el secretari reial Joan de Calcena i Joan Llorenç, perquè fes les paus amb el seu germà i tornés a València.

Llorenç va morir entre mitjans i finals de juny de 1521, quan es començava a radicalitzar la revolta. Un dels seus fills, Pere, sastre de professió, va participar en la segona Junta dels Tretze formada al desembre de 1520. Un altre fill seu, Joan, teixidor, l’agost de 1522 intentava fer ressorgir les Germanies en ple enfonsament de la revolta.

En resum, Joan Llorenç és considerat l’ ideòleg i fundador de la Revolta de les Germanies de València. El seu objectiu no era altre que reivindicar activament la restauració del monopoli gremial en la manufactura tèxtil. Formava part de la burgesia local de la ciutat de València i va actuar com a primer líder de la revolta i de la Junta dels Tretze. A la seva mort, el caràcter moderat de la revolta va ser substituït per una facció més radical i bèl·lica, encapçalada per Vicent Peris. En aquest procés, la revolta va adoptar un canvi d’ideologia, des d’un caràcter reivindicador polític i comercial de la burgesia local, a una revolució de classes generalitzada en tot el Regne de València. Avui dia, podem considerar Joan Llorenç com un ideòleg de la llibertat i la justícia i un exponent del republicanisme hispànic del Renaixement.

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>