Després de la derrota catalana de 1714 en la Guerra de Successió, Cervera va ser l’única ciutat del Principat que va ostentar el privilegi de tenir universitat. Va ser un recinte poc procliu a adoptar els nous avenços tecnològics i científics que des de feia temps estaven tenint lloc a Europa i propugnava un coneixement bàsicament eclesiàstic, conservador i retrògrada, com mostren els seus plans d’estudi.

Aquesta situació no va millorar amb el temps. Una prova d’això la trobem durant la visita del rei Ferran VII (1813-33) a la ciutat i la universitat: el rector de la universitat el rebé amb un discurs on afirmava orgullós que allí mai s’havia ensenyat descobriments que feia més d’un segle que s’havien descobert, com les teories de Newton. “Lejos de nosotros la peligrosa novedad de discurrir”, hauria afirmat el rector de la universitat davant el monarca després d’una guerra, la del Francès (1808-14) que havia acabat de patir un conflicte bèl·lic que havia introduït noves i subversives idees a la Península.

Ferran VII (1814-33)

Ferran VII (1814-33)