Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
numeros
debat
efemerides
ressenya

Imatge de portada: Dos soldats estatunidencs es dirigeixen cap a un búnquer passant per sobre dels cadàvers de dos soldats alemanys (Font: Wikimedia Commons)

A la matinada del dilluns 11 de novembre de 1918, a l’interior d’un vagó del tren privat del mariscal francès Ferdinand Foch, estacionat al bosc de Compiègne, una delegació alemanya encapçalada pel polític centrista d’origen jueu Matthias Erzberger firmava el document d’armistici que posaria fi a la Primera Guerra Mundial, una guerra acarnissada que havia segat milions de vides durant més de quatre anys. Es va estipular que les hostilitats cessarien a tots els fronts a les 11 del matí d’aquell dia. No obstant això, durant les prop de sis hores que transcorregueren entre la firma de l’armistici i la seva entrada en vigor, es van mantenir alguns combats. Alguns oficials d’un bàndol i l’altre van rebre ordres poc precises o van intentar esgarrapar en el darrer moment un ascens o una condecoració arriscant la vida dels homes sota les seves ordres; en altres casos, des de les posicions alemanyes, molts es negaven a resignar-se davant la derrota. D’acord amb l’historiador Joseph Persico, 2.738 soldats van perdre la vida en aquelles últimes hores. Aquest fou el cas del soldat francès Augustin Trébuchon, que va rebre l’impacte d’una bala uns quinze o vint minuts abans de les 11, o del canadenc George Lawrence Price, que va morir a les 10:58. Malgrat tot, Henry Gunther és considerat el darrer soldat mort durant la Primera Guerra Mundial.

Henry Nicholas John Gunther (1895-1918) va ser integrat al 313è Regiment d’Infanteria de l’Exèrcit dels Estats Units. El seu sentit de l’honor, del benestar amb un mateix i el seu compromís amb els Estats Units van quedar palesos amb la seva mort quan faltava un minut per la fi de la Gran Guerra (Font: Concord a Wikimedia Commons)

Henry Nicholas John Gunther (1895-1918) va ser integrat al 313è Regiment d’Infanteria de l’Exèrcit dels Estats Units. El seu sentit de l’honor, del benestar amb un mateix i el seu compromís amb els Estats Units van quedar palesos amb la seva mort quan faltava un minut per la fi de la Gran Guerra. 

Henry Gunther era un jove nord-americà nascut l’any 1895 a Baltimore (Maryland), fill d’una família d’origen alemany. Va ser cridat a files el setembre del 1917 i va arribar a França el juliol del 1918 amb les Forces Expedicionàries dels Estats Units i amb el grau de sergent. Malauradament, la sort canvià quan els serveis de censura li van interceptar una carta dirigida a casa seva en la que exposava les miserables condicions dels soldats al front i en la que advertia als seus amics que evitessin l’allistament. Naturalment, en el marc draconià de l’Exèrcit, aquella carta va comportar la degradació de Gunther de sergent a soldat ras. A partir d’aleshores, el jove soldat hauria de conviure amb el remordiment, la por a ser titllat de traïdor i, segurament, els comentaris sarcàstics o vexatoris dels seus companys. No obstant això, en els darrers moments de la guerra, Gunther va veure una manera de superar el sentiment de deshonor que arrossegava al seu interior. Trobant-se el dia 11 de novembre del 1918 a Chaumont-devant-Damvillers, al nord de Verdun, va decidir desobeir les ordres del seu sergent Ernest Powell i va saltar fora de la trinxera, baioneta en mà, dirigint-se vers les posicions alemanyes. Faltava poc més d’un minut per l’entrada en vigor de l’armistici i la seva acció no només era una temeritat sinó que també era una insensatesa. Tanmateix, el jove soldat de 23 anys volia demostrar el seu compromís i no ser favorable als alemanys malgrat els seus orígens. Així, deixant enrere els crits dels seus companys, Gunther va avançar en direcció a la posició alemanya. Desconcertats al veure la figura solitària d’aquell combatent sortint de la boira, els alemanys van començar a cridar en anglès que es detingués i, fins i tot, van disparar per sobre del cap del soldat amb la intenció d’atemorir-lo i aconseguir que fes mitja volta, procurant que salvés la vida. Però, lluny d’abandonar la seva actitud, Gunther va seguir avançant i va disparar un o dos trets en direcció als soldats alemanys, fins que va rebre un tret al pit i va caure al terra mort. Eren les 10:59 del matí. La perplexitat dels qui van presenciar l’escena devia ésser absoluta.

Placa commemorativa instal·lada l’any 2010 a Baltimore en record de Henry N. Gunther (Font: Concord a Wikimedia Commons)

Henry Gunther va aconseguir amb la seva mort el que volia: va salvar el seu honor i va ser ascendit de nou a sergent de manera pòstuma. A més a més, el fet de ser el darrer soldat mort a la Primera Guerra Mundial i el punyent rerefons personal de la seva mort l’han convertit en un personatge recordat i d’interès. Enterrat a un cementiri militar francès, les seves restes van ser retornades l’any 1923 a Baltimore, on el dia 11 de novembre del 2010 es va inaugurar una placa commemorativa que el recorda amb paraules d’encomi. Malgrat despertar opinions contraposades, el record de la mort de Gunther encara aconsegueix fer-nos reflexionar sobre què estaríem disposats a perdre per allò en què creiem.

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>