Fins a la Primera Guerra Mundial, la guerra estava considerada com a una acció política més (si bé considerada una mica extrema durant el segle XIX) que venia a aconseguir allò que la diplomàcia no podia. Si bé és cert que després de les guerres napoleòniques es feu tot el possible per a prioritzar l’estabilitat política interna i internacional dels i entre els diferents països europeus per a impedir una nova gran guerra que reobrís les cicatrius revolucionàries, la segona meitat del XIX es caracteritzà per un conjunt de tensions creixents entre aquests països i una carrera armamentista cada vegada més accelerada.

Bertha von Suttner (1843-1914), Premi Nobel de la Pau el 1905. Suttner va morir poc abans de l'esclat de la pitjor guerra que havia conegut la humanitat

Bertha von Suttner (1843-1914), Premi Nobel de la Pau el 1905. Suttner va morir poc abans de l’esclat de la pitjor guerra que havia conegut la humanitat

Davant aquest panorama, un creixent moviment pacifista es desenvolupà en el sí d’aquests països i de la mà de figures tan conegudes per aquesta lluita com l’alemanya Bertha von Suttner (Premi Nobel de la Pau el 1905). Malgrat la força d’aquests moviments, l’alta política europea mai va prendre seriosament les alertes que autors com Martin Buber (1878-1965) feien sobre la catàstrofe d’una altra gran guerra, donat l’alt nivell tecnològic i industrial que havien aconseguit les diverses potències europees.

De fet, la primera Conferència de Pau celebrada a l’Haia (convocada per un Nicolau II, tsar de Rússia, que no podia seguir el ritme de la cursa armamentista amb les altres potències) va rebre totes les atencions internacionals, malgrat que els alts representants no estaven disposats a fer cap concessió substancial, en favor de la Realpolitik postbismarckiana. L’opinió del comte Münster, un dels assistents, no deixa lloc a dubtes sobre quina era l’humor imperant entre els representants polítics:

“La Conferència ha portat fins aquí la xusma política del món sencer, a periodistes de la pitjor estofa (…), a jueus batejats com Bloch i a fanàtiques del moviment pacifista com la senyora Von Suttner. (…) Tota aquesta gentussa, recolzada activament per joves turcs, a més, i per armenis i socialistes, treballa a cara descoberta sota l’ègida de Rússia”

Efectivament, la guerra més dura i cruel que havia vist mai la humanitat només tardà nou anys en esclatar.

Definitivament: “Oh, peace! Shut up!” https://www.youtube.com/watch?v=p-fRo5-p9hE