6 de juliol 1099. Fa quatre anys que el Papa Urbà II ha convocat les primeres croades de la història per recuperar els “llocs sagrats” del cristianisme de les mans dels infidels musulmans… Després de conquerir Antioquia, els croats, provinents de diverses parts de l’Europa cristiana, han descansat uns sis mesos abans de planejar el que ha de ser el gran cop: la presa de Jerusalem, on havien arribat el 7 de juny.

Però després de gairebé un mes, els seus esforços per penetrar-hi han estat en va. De cop i volta, un sacerdot anomenat Pere Desideri troba la solució. Segons ell, ha tingut una visió del recentment mort llegat papal, Ademar de Le Puy, i aquest li ha revelat que la solució consistia a fer una processó de penitència. D’aquí a nou dies, afirma, la ciutat caurà.

La processó es féu, provocant les rialles dels defensors de la ciutat, que eren 10 vegades menys que els croats. Però, efectivament, la ciutat caigué el 15 de juliol… nou dies després de la penitència i malgrat la gran quantitat de baixes que patiren els croats (10.000 morts de 15.000 soldats).

L’entrada de les tropes cristianes va provocar una enorme matança entre la població (uns 40.000 civils van ser assassinats pels croats) que es va allargar fins al matí del dia següent, un cop acabada una missa de celebració que havia tingut lloc la mateixa tarda de la conquesta. Els supervivents d’aquest esdeveniment van ser esclavitzats, venuts o alliberats a canvi d’un rescat (el darrer cas era el més rar de trobar, clar). Godofred de Bouillon va ser, llavors, proclamat rei de Jerusalem i dels territoris conquerits.