El 10 de novembre de 1847, J.C. Jacobsen va iniciar la producció de cervesa en una muntanya danesa. A aquest fet li succeí l’èxit en les exportacions i el desenvolupament d’una gran empresa que ha arribat fins els nostres dies. Actualment té la seva seu central a Copenhagen i diverses seus arreu del món. Ara bé, com tota marca comercial, Carlsberg va triar uns símbols que la fessin clarament reconeixible entre els seus potencials compradors. Així va escollir l’elefant i l’esvàstica. Durant anys i anys aquestes van ser les seves icones. Actualment, a la seu central de l’empresa a Dinamarca, es poden veure encara els majestuosos elefants que duen grans esvàstiques.

La paraula esvàstica prové del sànscrit i significa “benestar”. El símbol que la representa, una creu amb els braços doblegats cap al costat dret o bé cap a l’esquerre, ha estat utilitzat des de fa segles en el budisme i en l’hinduisme. Justament aquest era el significat que J.C. Jacobsen volia que els ciutadans associessin amb la seva cervesa: benestar. I van fer-ho durant anys, fins a l’augment del nacionalsocialisme a Alemanya i al fet que aquest va adoptar l’esvàstica com a símbol de la seva ideologia. Aquest fenomen va obligar l’empresa de cervesa a canviar el seu símbol l’any 1930 per tal de separar-se de la ideologia en creixement al país veí i evitar confusions innecessàries.

Aquesta mateixa desgràcia va ser compartida pels Boy Scouts, l’empresa Coca-cola i l’escriptor britànic Rudyard Kipling, que a causa de la influència que en ells havia tingut l’Índia havien adoptat també l’esvàstica com a símbol i la van retirar per no ser associats a la ideologia nazi. I no només ells, sinó que el mateix va passar a l’exèrcit finlandès, el letó i diverses unitats militars dels Estats Units durant la Primera Guerra Mundial.