JOAN PICH I PON

Joan Pich i Pon, alcalde de Barcelona.

Si ens espantaven les “maragallades” o les anades de Joan Clos amb les seves frases sense sentit, és perquè no coneixíem les gestes de Joan Pich i Pon. Probablement, si hi hagués una competició per quin alcalde del s.XX o XXI de Barcelona la diu més grossa, ens trobaríem amb un empat en frases sense sentit entre aquests dos alcaldes, Joan Clos i Joan Pich i Pon.
Com que Joan Clos poc o molt tothom el coneix, revisarem la vida d’un alcalde que va estar al capdavant de l’ajuntament de Barcelona des del gener del 1935 l’octubre del mateix any.
Joan Pich i Pon va néixer l’1 de març de 1878 a Barcelona i va morir a París el 21 de maig de 1937. Va ser un polític del partit lerrouxista, era electricista d’ofici i va crear una empresa d’electricitat, fet que el va ajudar a entrar dins l’elit barcelonina i a pujar l’escala social fins arribar a ser un home molt conegut dintre dels cercles del Partido Radical de Lerroux. Al 1905 va entrar com a regidor de la ciutat de Barcelona i entre el 1907 i el 1911 va ser diputat provincial, després d’aquest període tornà a ser regidor de Barcelona i al 1919 presidí la Cambra de la Propietat Urbana. Més tard va ser comissari de l’Exposició Universal de Barcelona del 1929 amb Francesc Cambó. Durant la República, el 1934, va arribar a ser sotsecretari de Marina i a l’any següent serà, durant pocs mesos, alcalde de Barcelona però haurà de dimitir a causa d’un escàndol d’estraperlo en el qual estava implicat. Al 1936, s’exilia a París, on morirà el 1937.
Tot i haver ocupat molts càrrecs durant la seva vida, se’l recordarà sempre per les seves “pichiponades”, és a dir, les “maragallades” de l’època. Aquí deixo unes quantes de les més sonades que va arribar a dir aquest senyor:

“El peor tirano de la historia fue el Tirano de Bergerac!”
Un dia quan portava una espasa a la mà va dir: “Parezco un radiador romano!”
(Parlant de caviar) “Huevos de Centurión!”
“La proclamación de la República fue una jornada sin infusión de sangre”
Parlant d’un amic aficionat als segells: “tengo un amigo sifilítico”