Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
numeros
debat
efemerides
ressenya

Moltes cultures, tant antigues com contemporànies, criden sovint a la tasca patriòtica de “sacrificar-se” per la nació o per la pàtria. Aquest sacrifici habitualment és, avui en dia, metafòric, però en l’antiguitat tenia quelcom de literal. Aquest és el cas d’una nissaga de romans que va fer del sacrifici personal per Roma el seu tret distintiu. Estem parlant dels Publi Deci Mus (pare, fill i nét), cònsols de família plebea, que, segons les fonts històriques grecollatines, varen donar la seva vida per obtenir la salvació de Roma.

Aquest ritual, mitjançant el qual un romà amb imperium s’immolava pel bé comú, s’anomenava deuotio. El significat d’aquest mot és sovint discutit, sobretot pel seu prefix de-, que significa tant “separar-se de”, com “anar cap avall”. El que sí que és cert és que era un sacrifici humà als déus infernals per obtenir la derrota dels enemics de Roma. Després de pronunciar una fórmula religiosa, el general es llançava vers les tropes enemigues i moria enmig del combat. La mort, doncs, del general en batalla suposava el favor dels déus de l’inframon cap a Roma i assegurava, així, la victòria romana, tal com va passar els anys 340 aC i 295 aC.

L’any 340 aC, Roma s’enfrontava a una gran coalició de pobles italians (umbres, oscs, etruscs, samnites i gals) que s’oposava frontalment a l’hegemonia que Roma començava a instaurar a la península. En una batalla decisiva als peus del Vesuvi, Publi Deci Mus cavalcà contra l’enemic amb la intenció d’immolar-se, després d’haver-se preparat religiosament segons el rigorós ritual romà.

El seu fill també va seguir l’exemple del seu pare i, si hem de creure els investigadors moderns que han tractat l’assumpte, aquesta deuotio és la que tindria més possibilitats d’haver existit històricament. El context bèl·lic de la seva immolació fou la tercera guerra samnita (298-290 aC), a la decisiva batalla de Sentinum. Roma no havia tingut fins aleshores tan gran quantitat de personatges amb imperium com en aquella guerra, fet que n’indica la gran importància. Aquest, es va llançar contra la banda dreta mentre el seu col·lega en el consolat assolia la victòria en l’ala contrària.

La consecratio de Publius Decius Mus, de Peter Paul Rubens (1616-1617), Museu de Liechtenstein. Font: Wikimedia Commons.

Per últim, del nét del primer Publi Deci Mus també corre la brama que es va immolar a la batalla d’Ausculum contra el rei Pirrus de l’Epir (278 aC), però la notícia, transferida per Ciceró, és considerada falsa per la majoria d’investigadors moderns.

En definitiva, ens trobem davant d’una nissaga de patriotes romans que, literalment, varen donar la seva vida per Roma, talment com quan en una jugada d’escacs es sacrifica una peça de certa importància per tal d’assolir un bé major: la victòria. Encara que aquests passatges, com ja hem vist, encara es submergeixen en les boires de la mitologia, algun d’ells sembla que podria haver existit.

 

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>