Avui en dia, quan ens creuem amb algú que presumeix molt del seu saber, el titllem de setciències, evidentment, amb una connotació d’insult entre un xic despectiva i burleta. Ara bé, els setciències de veritat van existir fa segles. Ja en l’antiguitat clàssica es van definir les anomenades Arts Liberals, que eren aquelles conreades pels homes lliures. Per contra, aquells que no les estudiaven, eren els homes vulgars que es dedicaven a les Arts Vulgars.

Les Arts Liberals són set, estructurades en dos grups. D’una banda, el Trívium, que comprenia els anomenats sabers humans: Gramàtica, Dialèctica i Retòrica. D’altra banda, el Quadrívium, on trobem els sabers exactes: Aritmètica, Geometria, Música i Astronomia. Així, el Trívium (que en llatí vol dir “tres vies”) integrava les disciplines literàries que tenen a veure amb la paraula, el parlar i el discurs, mentre que, al Quadrívium (que en llatí vol dir “quatre vies”), s’hi recollien les arts relacionades amb les matemàtiques, és a dir, amb el nombres, els angles, els astres i els tons. Totes les arts derivades, com la construcció, la literatura, la medecina, etc. partien d’aquestes set vies de l’educació clàssica. I és que, en realitat, les grans catedrals es van construir a partir de l’Aritmètica i la Geometria i les grans obres de la literatura i el teatre no són res més que Gramàtica, Dialèctica i Retòrica.

Aquestes set disciplines es van mantenir amb el pas dels anys durant l’Edat Mitjana i, amb l’arribada de la Il·lustració, van patir una modificació que les va eliminar com a tals. Aleshores es va adoptar l’estructura que ha arribat en els nostres dies, on ja no es parla d’arts del Trívium i el Quadrívium sinó d’Humanitats i Ciències. Part d’aquesta decadència i desaparició de l’estructura de les set Arts, es posà de manifest l’any 1913 amb l’aparició de l’Enciclopèdia Moderna Catalana de Josep Fiter i Anglès, un escriptor, brodador i excursionista barceloní que definí “setciències” com aquell “qui de tot vol entendre senser saver (sic)”.

Així doncs, si bé aquest últim és el sentit que avui dia es dóna col·loquialment a la paraula, el significat real i històric és en realitat envejable i desitjat per a tots aquells amants de coneixement.