Tradicionalment, els samurais acostumaven a recollir els caps dels enemics que havien vençut en la batalla per poder després demostrar a quants adversaris havien donat mort, quelcom necessari per ser degudament comptabilitzats i així poder obtenir una posterior recompensa. En el cas dels caps de generals o personatges d’importància, solia dur-se a terme tota una cerimònia que començava amb el rentat i pentinat del cap, i seguia amb l’ennegriment de les dents amb un tint especial, per ser posteriorment col·locades sobre una taula o pedestal; era llavors quan es presentaven davant el líder de l’exèrcit vencedor per a la seva inspecció i la seva posterior exposició pública en algunes ocasions.

Durant la invasió japonesa de Corea (1592-1598), els soldats japonesos van causar tantes baixes que aviat es va fer poc pràctic aquest costum samurái de recol·lectar els caps dels enemics abatuts, doncs aquests havien de ser enviats fins a Japó per a la seva verificació i recompte, ocupant un gran espai en vaixells gairebé destinats a aquesta tasca. Així, es va optar per recol·lectar únicament els nassos, molt més petits i lleugers, i enviar-los a Japó conservats en sal dins de barrils.

En el monticle de Mimizuka es conserven els nassos de milers de coreans provinents de la invasió de Corea (1592-98). Font: ponkanchan.blogspot

En el monticle de Mimizuka es conserven els nassos de milers de coreans provinents de la invasió de Corea (1592-98). Font: ponkanchan.blogspot

Actualment segueix existint a Kyoto un monticle anomenat Mimizuka —encara que no es promociona massa com a atracció turística— sota el qual estan enterrats tots aquests milers de nassos coreans. El monticle va ser aixecat en els terrenys d’un temple per ordre del mateix Toyotomi Hideyoshi (1537-1598), el governant japonès que va decidir envair Corea, per tal de vetllar per les ànimes dels antics propietaris dels nassos enterrats, i al principi va ser batejat com Hanazuka, que significa literalment «monticle de nassos», però temps després el seu nom va ser estranyament canviat a l’actual, «monticle d’orelles». La majoria de japonesos desconeix la seva existència o no li donen importància, i els visitants que s’acosten a Mimizuka són gairebé sempre turistes coreans que volen presentar els seus respectes i resar per les ànimes dels morts parcialment enterrats allí. Curiosament, són precisament els coreans els principals interessats que no es destrueixi el lloc i que romangui allà com a recordatori de les atrocitats comeses pels samurais. El santuari shintoísta que hi ha just al costat del monticle és el Toyokuni-jinja, construït en 1599 per ser consagrat a —precisament— Toyotomi Hideyoshi.