Rere el terme víking hi ha un estereotip perpetuat des de fa dècades: un víking, en l’imaginari popular, és un guerrer, un bàrbar, un saquejador armat amb grans destrals, abillat amb pells d’animals i coronat per un casc amb grans banyes, tot això complementat amb una cultura i religió estrambòtiques.

Els víkings, una cultura guerrera?

Però què van ser els víkings? Parafrasejant a Laia San José Beltrán “els víkings van ser moltes coses, escandinaus, medievals grangers a l’hivern, pirates a l’estiu, comerciants al est, guerrers al oest, saquejadors, incursors, colons, aventurers, poetes, artesans, astrònoms, un fidels amics, els enemics més ferotges, reis o esclaus”.

Aquesta és una definició que ens mostra com de polifacètics eren els víkings, i precisament això fou el que els va fer coneguts arreu d’Europa. Gràcies als seus desplaçaments van arribar a innumerables llocs on comerciar, guerrejar, saquejar… En conseqüència, una part fonamental en la vida víking eren els desplaçaments, entre els quals destacaven, per la seva excel·lència, els desplaçaments marítims.

Tan conegudes i nombroses van ser les seves travesses, que hi ha ingents fonts d’informació que ens en parlen, tant a nivell iconogràfic com a nivell arqueològic. Malauradament les fonts escrites que han quedat de primera mà s’han de prendre amb molta cura, ja que es tracta de fonts cristianes que donen una visió distorsionada de l’acció dels víkings.

Pintura del segle XIX on es plasma una visió mítica dels víkings.

Pintura del segle XIX on es plasma una visió mítica dels víkings.

Si ens endinsem en el món de la navegació víking trobem que la més coneguda de les naus és el Drakkar, el popularment conegut vaixell de guerra, una nau amb un mascaró de proa en forma de drac. Ara bé, això torna a ser un estereotip: aquest tipus de vaixell es troba únicament a les sagues i en alguns jaciments arqueològics excepcionals com les tombes. Tot i axò, l’arqueologia ha pogut demostrar que les embarcacions funeràries no eren usades per navegar.

Fins ara sembla que tot el que popularment donàvem per fet sobre els víkings és mentida. Però els víkings sí que usaven vaixells amb objectius bèl·lics; de fet els usaven per la guerra, pel transport i fins i tot podien transportar-hi grans càrregues.

La societat víking es veu reflectida en totes les restes arqueològiques que han arribat als nostres dies, i en el cas de la nàutica no és diferent. Des d’un punt de vista bèl·lic, els víkings es veuen representats principalment per dos vaixells: l’anomenat skeid, un gran vaixell d’uns 30 rems amb una capacitat per a 200 persones, i l’sneijkka, el més comú dels vaixells de guerra, amb uns 20 rems i una capacitat de 90 persones.

Els vaixells de guerra tenien uns trets característics que els van fer ser dels millors de la època: un calatge baix – aconseguit amb l’eliminació de les bodegues –, combinat amb un domini tecnològic impecable de la vela, donaria un avantatge molt important als navegants escandinaus. D’aquesta manera, els víkings aconseguirien remuntar rius i acostar-se a la costa, dues possibilitats que a l’hora de guerrejar són imprescindibles per determinar una victòria.

Ara bé, com ja hem dit, malgrat les grans capacitats dels víkings per fer la guerra, el saqueig no era l’única activitat econòmica que desenvolupaven els escandinaus. El comerç, la pesca, la ramaderia, l’agricultura i l’artesania eren, també, elements fonamentals en l’economia dels pobles del nord. Les embarcacions més conegudes de les quals tenim constància són el knarr, un vaixell eminentment mercantil amb una gran capacitat de carrega, el fearing, l’embarcació eminentment pesquera, el karv amb una especialització en el transport de bestiar i la skuta, una petita embarcació de dos rems. Totes aquestes naus van ser utilitzades pel transport, però en molts altres casos les situacions requerien el trasllat de grans càrregues, sobretot en travesses comercials. En aquest cas, trobem vaixells amb capacitats de fins a 40 tones, entre els quals destaquen l’smabyrding, la lettbyrding i havsbyrding.

Vaixells representats al Tapis de Bayeux, suposadament Snejkka s’associats a Guillem el Conqueridor. Font: Tapis de Bayeux

Vaixells representats al Tapis de Bayeux, suposadament Snejkka associats a Guillem el Conqueridor. Font: Tapis de Bayeux

La diversitat de tipologies de vaixells amb usos específics ens indica el domini de la construcció naval dels víkings. L’eina principal dels constructors de vaixells era la destral i no la serra com es podria imaginar, cosa que demostra l’enginy i les dots de tractament de la matèria prima.

Artesans i coneixedors de la natura

Generalment les cultures amb religions paganes estan associades a un misticisme que els uneix amb la natura i com no podria ser d’una altra manera la cultura víking sempre s’ha relacionat amb aquesta -podríem dir, doncs, que el clixé és compleix. Els antics escandinaus ho demostren amb la seva manera de tractar la fusta, amb una cura excepcional per així obtenir la màxima duresa possible.

El procés constructiu resultava una feina que requeria una especialització que arribava fins i tot al moment d’escollir i extreure la fusta. Generalment s’utilitzava pi o roure. Al sud de Suècia i al nord de Noruega predominava el pi mentre que al sud de Noruega, a Dinamarca i al nord de Suècia predominava el roure. L’extracció de fusta va ser tan notable que va generar una desforestació que ha deixat seqüeles que arriben fins a dia d’avui.

Un cop extreta la fusta es realitzava un procés de talla molt específic, que consistia en la divisió del tronc en 32 parts amb un sistema de falques, sense utilitzar serres, únicament falques, maces i palanques.

Mètode de tall sense serra. Font: Los barcos Vikingos – Ian Atkinson

Mètode de tall sense serra. Font: Los barcos Vikingos – Ian Atkinson

Així doncs, els víkings van destacar molt en el context nàutic gràcies a la gran especialització en aquest camp. Una especialització que va dur a fer intrínsec en la vida quotidiana qualsevol element relacionat amb la nàutica, fusionant el món nàutic amb la cultura. La importància que tenia el vaixell en la seva societat va ser tan gran que van poder desenvolupar els coneixements tècnics d’una manera única per l’època.

Per tant, observant una part de la cultura víking, en aquest cas la nàutica, podem veure com de deformada tenim la visió dels víkings quan els titllem únicament de guerrers i oblidem que varen ser grans artesans i bons navegants. En definitiva, tradicionalment s’ha absorbit tot allò que les fonts cristianes explicaven pràcticament sense qüestionar-ho i, en conseqüència, s’ha tingut una visió distorsionada de la realitat víking.